Vés al contingut

Casa d'Hauteville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dinastia Hauteville)
Infotaula d'organitzacióCasa d'Hauteville
Blasó de la casa d'Hauteville

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscasa noble Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorTancred d'Hauteville Modifica el valor a Wikidata

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194. La denominació prové del poble d'Hauteville, a la Normandia, lloc de naixement de Tancred d'Hauteville i dels seus fills Robert, anomenat Guiscard, i Roger, aquest últim primer comte de Sicília.

Història

[modifica]

Amb la seva banda de mercenaris normands, Robert Guiscard conquerí un ampli territori al sud d'Itàlia, expulsant els romans d'Orient que dominaven les terres des del segle vi. L'any 1059, el papa Lleó IX establí una aliança amb Robert Guiscard, fent-lo vassall seu a canvi de concedir-li com a feus els ducats de la Pulla i de Calàbria (és a dir, el sud d'Itàlia íntegre), més l'illa de Sicília, llavors repartida entre romans d'Orient i sarraïns. Aquests títols van habilitar Robert Guiscard per a reclamar legalment per a si i la seva família l'illa de Sicília i els territoris italians ja esmentats. Tanmateix, no fou ell sinó son germà Roger qui completà la conquesta de Sicília.

A la mort de Robert Guiscard, son fill, Bohemon de Tàrent, s'enfrontà amb Roger, que aleshores havia completat la conquesta de Sicília i havia accedit al títol de Comte de Sicília. Roger en sortí victoriós, i van ser els seus descendents, i no els de Robert, els qui van governar Sicília durant més d'un segle.

A la mort de Roger I, el regne normand de Sicília va quedar repartit entre un sector continental, en mans de Roger Borsa, que ràpidament degenerà en una sèrie de senyorius semiindependents, i una altra part en mans del seu fill Simó, el qual va morir ràpidament, recaient el tron en mans de son germà Roger. Roger II de Sicília fou un gran estadista que continuà la política de son pare Roger I, unificà els seus antics dominis, i va portar Sicília a la seva màxima grandesa, des de la capital fins a Palerm. Roger II, qui havia accedit al tron com a Comte de Sicília, aconseguí que el papa l'anomenés Rei de Sicília, passant llavors les Dues Sicílies a ser un regne.

A la mort de Roger II, el tron va caure en mans de Guillem I, més conegut com a Guillem I el Dolent. Mort aquest, el tron va caure en mans de son fill, Guillem II el Bo.

Com que Guillem II no tingué fills, es desencadenà una crisi interna. La seva tia Constanza d'Hauteville havia contret matrimoni amb Enric VI, fill de Frederic Barba-roja, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i per tant Enric va reclamar el tron per a ell; però també el reclamà Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra, que també estava emparentat amb els Hauteville. A més a més, els nobles sicilians van decidir entronitzar Tancred de Lecce, un fill bastard de Roger II, qui va governar enmig de contínues guerres civils durant només cinc anys. A la seva mort, la Casa d'Hauteville s'extingí i el Regne de Sicília passà a les mans de la Casa Hohenstaufen.