Diosdado Cabello

Diosdado Cabello

Nom original	(es) Diosdado Cabello Rondón
Biografia
Naixement	15 abril 1963 (61 anys) Municipio Maturín (Veneçuela)
President de l'Assemblea Nacional de Veneçuela
5 gener 2012 – 5 gener 2016
Vicepresident Partit Socialista Unit de Veneçuela
12 desembre 2011 – ← Cilia Flores
Membre de l'Assemblea Nacional de Veneçuela
2011 – 2021
Director general Conatel
10 novembre 2009 – 4 agost 2010
Governador de Miranda
2004 – 2008
President de Veneçuela
13 abril 2002 – 14 abril 2002 ← Pedro Carmona Estanga – Hugo Chávez →
Vicepresident de Veneçuela
13 gener 2002 – 28 abril 2002 ← Adina Bastidas – José Vicente Rangel →
Dades personals
Ideologia	Chavisme
Religió	Catòlic no practicant
Formació	Acadèmia Militar de Veneçuela Universitat Catòlica Andrés Bello
Activitat
Ocupació	polític, militar, presentador de televisió, Ingenieros (en)
Ocupador	Força Armada Nacional Bolivariana
Partit	Partit Socialista Unit de Veneçuela (2008–) Moviment Cinquena República (1997–2008)
Carrera militar
Rang militar	teniente (en)
Conflicte	cop d'estat de febrer de 1992 a Veneçuela Colp d'estat a Veneçuela de 2002
Família
Cònjuge	Marleny Contreras (1989–)
Fills	valor desconegut, valor desconegut
Germans	José David Cabello Glenna Cabello Milagros Cabello cap valor
Premis
Orde del Libertador  Orde Francisco de Miranda
Signatura
Lloc web	diosdadocabello.psuv.org.ve

Disosdado Cabello (El Furrial, Monagas 1963), és un militar i polític veneçolà, proper al partit progressista Moviment Cinquena República. Des del 19 de juny de 2018 és el president de l'Assemblea Nacional Constituent de Venezuela.

Trajectòria política

Va participar en un cop d'estat el 4 de febrer de 1992. Després de sortir de la presó per una amnistia, col·laborà amb Hugo Chávez en la seva campanya presidencial de 1998.

Diosdado Cabello ostentava el càrrec de vicepresident de Veneçuela quan es va succeir el cop d'estat de l'11 d'abril de 2002. un cop segrestat el president Hugo Chávez per les forces colpistes, Cabello (que s'havia resguardat per evitar la repressió) va assumir la presidència de la república de forma provisional quan un moviment popular en defensa de la democràcia va forçar la retirada del govern colpista del palau presidencial.

La seva primera ordre com a president provisional va ser ordenar l'alliberament del president Chávez, al que va cedir de nou la presidència quan aquest va ser alliberat poques hores després.

Va ser governador de Miranda fins a 2008, quan Henrique Capriles Radonski va guanyar les eleccions.

Càrrecs públics
Precedit per: Pedro Carmona (colpista)	President de Veneçuela 2002	Succeït per: Hugo Chávez