Dipòsit de llavors
Un dipòsit de llavors o banc de llavors emmagatzema les llavors com un recurs en cas que les reserves de llavors es destrueixin. És un tipus de banc de gens. Les llavors emmagatzemades poden ser de conreus alimentaris o d'espècies rares per protegir la biodiversitat. Els motius per emmagatzemar llavors poden ser diversos. En el cas de les plantes alimentàries o amb altres usos útils per als humans, pot ser que ja no s'utilitzin actualment. Emmagatzemar llavors protegeix d'esdeveniments catastròfics com desastres naturals, epidèmies de malalties o les guerres.
Dormància de les llavors
[modifica]Les llavors ortodoxes poden estar durant dècades en un ambient fresc i sec, amb petit dany pel seu ADN; romanen viables i són fàcilment emmagatzemables en bancs de llavors. Al contrari, les llavors recalcitrants es danyen per la sequedat i les temperatures per sota de zero graus i han de ser contínuament replantades per tornar a omplir l'estoc de les seves llavors, com és el cas de les llavors de coco i cautxú..
Condicions òptimes d'emmagatzemament
[modifica]Les llavors s'assequen fins a tenir menys d'un 6% d'humitat, després es refreden fins -18C o encara menys. Pel motiu que l'ADN de les llavors es degrada amb el pas del temps, cal replantar periòdicament les llavors emmagatzemades i emmagatzemar-ne les noves que es van collint.
Alternatives
[modifica]La conservació in situ de plantes productores de llavors és una estratègia més econòmica i més factible en el tercer món on d'altra banda hi ha la major biodiversitat.
Longevitat
[modifica]Les llavors poden ser viables durant centenars i fins i tot milers d'anys. Segons la datació basada en el carboni 14 més antiga que s'ha convertit en una planta viable era una llavor de la palmera datilera de Judea, d'uns 2.000 anys, es va recuperar de les excavacions al palau d'Herodes el Gran a Israel.[1]
Recentment (febrer de 2012), els científics russos van anunciar que havien regenerat una fulla estreta de (Silene stenophylla) a partir d'una llavor de 32 mil anys d'antiguitat. La llavor va ser trobada en un cau 124 metres sota el permafrost de Sibèria juntament amb altres 800 mil llavors. El teixit de la llavor es va fer créixer en tubs d'assaig fins que pogués ser trasplantat a terra. Això exemplifica la viabilitat a llarg termini d'ADN sota condicions apropiades.[2]
Instal·lacions
[modifica]Al món hi ha uns 1.300 bancs de llavors (2006) i això representa una petita fracció de la biodiversitat mundial. A Svalbard, des de 2008, s'ha construït un gran banc de llavors mundial, la volta amb llavors a Svalbard dins una muntanya perpètuament glaçada.[3]
Bancs de llavors a Catalunya
[modifica]- Banc de llavors del Consorci SIGMA a la Garrotxa
- Banc de llavors tradicionals del Vallès Oriental. És un espai físic ubicat al Museu de Ciències Naturals de Granollers que servirà per conservar llavors a curt, mitjà i llarg termini i ha de permetre actuar com a còpia de seguretat de totes aquelles llavors que s'estan cultivant a la comarca i que per qualsevol problema o descuit podrien desaparèixer.[4]
- Esporus. Centre de conservació de la biodiversitat cultivada. És un projecte de l'associació L'Era que realitza tasques de col·lecta, conservació i promoció de nombroses varietats tradicionals. Es tracta d'un centre pertanyent a l'Escola Agrària de Manresa.[5]
Referències
[modifica]- ↑ National Geographic
- ↑ Frier, Sarah «32,000-Year-Old Plant Reborn From Ancient Fruit Found in Siberian Ice». Bloomberg, 20-02-2012.
- ↑ Work starts on Arctic seed vault
- ↑ Arnedo, Clara «Llavors del passat, cultius del futur». Descobrir, 217, 3-2016, pàg. 103-109.
- ↑ «Adreces d'interès». Consell Comarcal del Baix Empordà. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Ellis, R. H., T.D. Hong and E.H. Roberts. Handbook of Seed Technology for Genebanks Vol II: Compendium of Specific Germination Information and Test Recommendations. SGRP (System-Wide Genetic Resources Programme). Rome, Italy, 1985 [Consulta: 10 gener 2011].
- Engels, J. M. M. and L. Visser (editors). A Guide to Effective Management of Germplasm Collections. CGN, FAO, GRST, IPGRI, SGRP, 2003 [Consulta: 10 gener 2011].
- Kameswara Rao, N., J. Hanson, M. E. Dulloo, K. Ghosh, A. Nowell and M. Larinde. Manual of Seed Handling in Genebanks. SGRP (System-Wide Genetic Resources Programme). Rome, Italy, 2006 [Consulta: 10 gener 2011]. p. 147.
- Koo, B., Pardey, P. G., Wright, B. D., et al.. Saving Seeds. CABI, IFPRI, IPGRI, SGRP, 2004 [Consulta: 10 gener 2011].
Vegeu també
[modifica]- Catàleg de les varietats locals d'interès agrari de Catalunya