Disàrtria
| Tipus | trastorn motor del llenguatge i símptoma neurològic i fisiològic  |
|---|---|
| Especialitat | neurologia, neuropsicologia i logopèdia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | MA80.2 |
| CIM-10 | R47.1 |
| CIM-9 | 784.5 |
| CIAP | N19 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 4015 |
| MedlinePlus | 007470 |
| MeSH | D004401 |
| UMLS CUI | C0013362 |
La disàrtria (del grec dis, "malfunció"; i artros, "articulació") comprèn un grup d'alteracions de la parla d'origen neurològic. Comprèn les alteracions motores d'un o més dels mecanismes de la respiració, la fonació, l'articulació, la ressonància i la prosòdia. La disàrtria comporta una alteració en l'articulació de les paraules. S'atribueix a una lesió del sistema nerviós central i perifèric. Es distingeix d'una afàsia motora en què no és un trastorn del llenguatge, sinó de la parla; és a dir, el pacient manifesta dificultats associades amb l'articulació de fonemes.[1]
Classificació
[modifica]- Disàrtria bulbar: Causada per una lesió en el bulb raquidi, afecta els nuclis de l'aparell oro-linguo-faringi.
- Disàrtria pseudobulbar: La lesió es localitza en les vies corticobulbars, que uneixen l'escorça cerebral, que envia els estímuls voluntaris, amb els centres del bulb raquidi. Pot ser causat per infarts llacunars o a malalties com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
- Disàrtria cerebel·losa: És causada per l'afectació del cerebel, òrgan important en la coordinació del moviment corporal. En aquest cas es dona un parla escandida.
- Disàrtria parkinsoniana: La que es dona en el context d'una Malaltia de Parkinson o en altres síndromes parkinsonianes
Etiologia
[modifica]Hi ha moltes causes potencials de disàrtria. Pot ser el resultat d'un dany cerebral a causa d'una lesió cerebral, un tumor cerebral, la demència, l'esclerosi múltiple, la malaltia de Parkinson i l'accident cerebrovascular.[2]
També pot ser causada per danys en els nervis dels músculs implicats en la parla, com un traumatisme facial o cervical, o cirurgies per tractar el càncer de cap i coll. Certes malalties neuromusculars poden provocar disàrtria, com la paràlisi cerebral, la distròfia muscular, la miastènia greu o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
S'ha documentat l'associació de la disàrtria amb la malaltia celíaca o la sensibilitat al gluten no celíaca no diagnosticades i la millorança amb la retirada del gluten de la dieta.[3][4] Els símptomes neurològics poden ser l'única manifestació de la sensibilitat al gluten, en absència de símptomes digestius o d'un altre tipus.[3][4]
Altres causes de disàrtria poden ser la intoxicació amb alcohol, les pròtesis dentals mal ajustades o els efectes secundaris de certs medicaments, com a narcòtics, fenitoïna o carbamazepina.[2]
Quadre clínic
[modifica]L'afectat per disàrtria pot produir sons inexistents en la seva llengua habitual ja que no articula correctament. Entre els símptomes que presenta destaca: emissions més automàtiques, context conversacional, veu forçada, respiració irregular i poc coordinada, articulació de les paraules defectuosa, ritme lent, i alteració del to i volum del parla.
Diagnòstic diferencial
[modifica]El diagnòstic diferencial s'ha de fer, entre altres, amb les següents alteracions: apràxia verbal, afàsia motriu i dislàlia.
Tractament
[modifica]En la rehabilitació ha de participar un equip multidisciplinari compost, almenys, per: neuròleg, logopeda, fisioterapeuta, fonoaudiòleg, terapeuta ocupacional.
Referències
[modifica]- ↑ Darley, Frederic L; Aronson, Arnold E; Brown, Joe R. Alteraciones motrices del habla (en castellà). Buenos Aires: Panamericana, 1978.
- ↑ 2,0 2,1 MedlinePlus. «Disartria», 21-12-2017. [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Neurological Complications of Gastrointestinal Disease.». Semin Pediatr Neurol, 24, 1, 2-2017, pàg. 43-53. DOI: 10.1016/j.spen.2017.02.001. PMID: 28779865.
- ↑ 4,0 4,1 «Neurologic and psychiatric manifestations of celiac disease and gluten sensitivity». Psychiatr Q, 83, 1, Mar 2012, pàg. 91–102. DOI: 10.1007/s11126-011-9186-y. PMC: 3641836. PMID: 21877216.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Darley FL, Aronson AE, Brown JR. Alteraciones motrices del habla. Buenos Aires: Panamericana; 1978.