La discriminació salarial per raons de gènere discrimina les dones, que cobren menys que els homes per una feina considerada igual o d'igual valor.
La discriminació retributiva és el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneració diferent per la realització d'un treball igual o d'igual valor; fent referència també a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'accés al treball i les possibilitats de promoció. La discriminació retributiva per raons de gènere és una de les facetes de discriminaciólaboral a la dona, i en particular la discriminació retributiva corresponent al salari, o discriminació salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.[1][2]
Les causes principals de la discriminació salarial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball que ocupen, una classificació professional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitjà anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% més alt, de 25.110 euros. A la Unió Europea, Espanya és un dels països on les diferències retributives entre homes i dones és més acusada.[1][2]
Existeix un principi d'igualtat social retributiva que diu que "a igual valor (a treball d'igual valor), li correspon igual retribució". Està incorporat a la legislació europea: a la Directiva 75/117/CEE del Consell de les Comunitats Europees, la norma comunitària de 1975 sobre igualtat retributiva, i l'Article 141 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea (Tractat d'Amsterdam), antic Article 119 del Tractat de Roma. A Espanya cap disposició legal defineix què s'entén per treballs d'igual valor, en canvi, en altres països, com per exemple França o Portugal, s'estableix per llei el que es considera un treball d'igual valor, així com el dret a percebre un salari (retribució) igual a la d'altres treballadors que realitzin un treball classificat com a d'igual valor segons aquests criteris.[2]
A Espanya, la Constitució Espanyola de 1978 estableix als articles 14 i 35 el principi a la no discriminació i, a l'àmbit laboral, i l'Article 28 de l'Estatut dels Treballadors recull el principi d'igualtat retributiva, tot i que a la pràctica s'incompleix moltes vegades.[2]
Islàndia es convertí en el primer país en imposar sancions a les empreses en cas que cometen una discriminació retributiva per sexe. La llei, amb efectes des de l'1 de gener de 2018, obliga a les empreses a demostrar que la compleixen.[3]
↑ 2,02,12,22,3Coves, A. M., Corominas, A., Lusa, A., Martínez, C. La valoración de puestos de trabajo y la discriminación retributiva, Departament d'Organització d'Empreses. Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials. Universitat Politècnica de Catalunya, any 2002. (castellà)
