Vés al contingut

Discussió:Pandrosió

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Discussió:Pandròsion)

Pandrosió/Pandrosiont

[modifica]

L'adaptació al català no és Pandrosion. Però resta el dubte de si és Pandrosió, Pandrosiont o Pàndrosion, segons quina sigui la seva declinació. No l'he trobat enlloc, però deixa aquesta nota aquí per si algú la troba. —Leptictidium (digui) 20:18, 4 març 2024 (CET)[respon]

No crec que sigui de gaire ajuda, però en el llibre III de Pappos, el que està declinat no és el seu nom (que només apareix una vegada, tal com està escrit: Πανδροσίων) sinó el seu càrrec: κρατίστη (vocatiu femení). John Little, en la seva traducció del Llibre III, especula sobre la possibilitat que Πανδροσίων sigui un diminutiu del nom propi Πάνδροσος, una de les filles del mític primer rei d'Atenes, Κέκροψ.--Ferran Mir (disc.) 09:48, 5 març 2024 (CET)[respon]
Sí, no poso en dubte que aquesta persona fos una dona, simplement apunto que la seva adaptació al català depèn de quin sigui el seu genitiu, per conèixer el tema de l'arrel: Pandrosió (si el genitiu és -ωνος) o Pandrosiont (si el genitiu és -ντος). El @Motxo98: també proposa Pandròsion, tot i que estic a l'espera de conèixer el seu raonament al respecte. La hipòtesi del diminutiu es pot explorar, però en principi, el diminutiu anava amb òmicron, no omega. A veure si en podem treure l'entrellat...—Leptictidium (digui) 11:44, 5 març 2024 (CET)[respon]
Ja ho hen dit a l'altra discussió, però ho reproduïsc ací:
Pel que fa a Πανδροσίων (algunes fonts l'anomenen Πάνδροσος), em decantaria cap a la forma Pandròsion, en tractar-se del nom d'una dona. També valdria Pandros (que és un nom de dona que apareix a la mitologia). El DGC diu Pàndrosos per a Πάνδροσος. Però Pandros és al Pierre Grimal. Entenc que el DGC i Alberich&Ros s'estimen més de mantindre la terminació -os perquè hi ha coincidència amb un topònim. Però vaja, ambdues tenen recorregut i són perfectament vàlides.
Com que no en sabem la declinació, mirar d'aplicar una adaptació basada en altre cas que no siga el nominatiu seria arriscat (i dóna resultats força dispars). Jo propose una adaptació feta directament a partir del nominatiu, per a la qual cosa la darrera síl·laba no importa, car sempre mirem la penúltima, independentment del cas a partir del qual fem l'adaptació. Segons açò, de Πανδροσίων, n'ix Pandròsion. Seria una excepció reduïda a aquest cas concret. Val a dir, que un nom femení amb aquestes característiques és força inusual, per no dir únic fins on jo sé; però sí que són més habituals noms femenins que en català resulten en mots esdrúixols acabats en -ion. Motxo98 (disc.) 20:19, 5 març 2024 (CET)[respon]
A la resta de Viquipèdies es pot llegir com la crítica textual s'ha debatut entorn del fet si es tracta d'un home o una dona, a propòsit del mot κρατίστη (femení) o κράτιστε (masculí). El Pauly-Wissowa[1] aclareix la qüestió pel que fa a la forma del nom: el masculí pressuposa Πανδροσίων (Pandrosió), perquè és format amb un sufix propi d'antropònims masculins; el femení, per la seva banda, pressuposa Πανδρόσιον (Pandròsion), perquè és una forma pròpia d'antropònims femenins (neutres de la 2a declinació, una cosa ben curiosa però n'hi ha força casos, per exemple Leòncion). En conseqüència, si l'article segueix la idea que aquest personatge era una dona, el nom que correspon és Pandròsion, i en tot cas caldria explicar al cos de l'article que la forma Pandrosió seria la corresponent si el personatge era un home. Les formes Pàndrosos, Pandros, etc, no tenen a veure amb aquest personatge.--Joan Gené (disc.) 20:40, 5 març 2024 (CET)[respon]
Em sembla bé: anomenar l'article Pandròsion amb una nota a peu de pàgina que expliqui resumidament això que diu el Joan.—Leptictidium (digui) 21:02, 5 març 2024 (CET)[respon]
Hi estic d'acord. Motxo98 (disc.) 22:16, 5 març 2024 (CET)[respon]
Jo també estic d'acord.--Ferran Mir (disc.) 09:37, 6 març 2024 (CET)[respon]
Per tal d'assegurar-me del tot, he mirat la wiki en grec modern; per si de cas hi apareixia en altre cas i per correspondència podia veure quina declinació hi correspondria. Hi apareix sobretot en nominatiu, però també en acusatiu singular (την...). Sembla, però, que roman invariable: Παδροσίων. Així que, endavant amb els canvis @Leptictidium Motxo98 (disc.) 17:36, 6 març 2024 (CET)[respon]
  1. existimo vero Πανδρόσιον esse nomen muliebre designareque feminam mathematicarum scientiarum peritam atque Hypatiae, Theonis filiae, seculo quinto florentis persimilem.
    ein Grund, weswegen κράτιστε in κρατίστη verderbt worden sein sollte, ist nicht aufzufinden, und Πανδρόσιον als Frauenname, angelehnt an den weiblichen Namen Πάνδροσος, ist näherliegend und natürlicher als ein Männername Πανδροσίων (wennschon man gegen diesen, wenn er überliefert wäre, auch nichts einwenden würde).