Discussió:Via romana del Capsacosta

Bon dia, aquesta és la primera vegada que poso res a la Viquipèdia 🤗.

La suposada via romana del Capsacosta és criticada per l'enginyer i historiador Isaac Moreno Gallo com una de les falses vies romanes presents a la Península Ibèrica.

És l'expert en enginyeria romana que presentà els documentals del canal estatal espanyol La 2 sobre enginyeria romana, i defensa que l'arquetip de via romana empedrada contamina la percepció acadèmica sobre aquestes infraestructures, de manera que totes les suposades vies romanes que es publiciten com a tals i estan empedrades en realitat són camins arranjats en algun moment dels últims 300 anys. De fet, en les seves conferències de divulgació explica com els enginyers de camins dels segles XVIII i XIX detectaven les vies romanes i les descrivien tal i com eren, abans de la difusió de l'arquetip de via romana empedrada, o inclús com en alguns casos s'ha trobat la documentació moderna d'arxiu de suposades vies romanes.

Les seves investigacions arqueològiques, centrades a Castella, han descobert molts quilòmetres de trams de carreteres romanes ja destruïts o encara conservats però oblidats per la majoria d'investigadors contaminats per l'arquetip romanticista de via romana, a imatge i semblança del tram funerari de la Via Appia de Roma.

Les vies romanes eren autèntiques carreteres amb un ferm de diverses graves i sorres de granulometria decreixent, sobre una primera capa de pedres ben assentades, que resultaven en una superfície llisa, arquejada per a evacuar l'aigua, amb marges de pedra i que permetia un trànsit fluïd i freqüent de carros de diferents tipus i velocitats, sempre seguint una pendent mínima gràcies als càlculs d'enginyeria i l'ús d'eines de mesura i traçat geogràfic. Les traces de roderes de carro en aquestes vies apareixen només quan s'excaven les capes de graves de construcció, ja que són les roderes dels carruatges i la maquinària del moment de construcció, no del seu ús. Les roderes en camins empedrats o superfícies de pas són d'èpoques posteriors, els ferms originals se rodatge dels romans no tenien roderes.

Per tot plegat, la Via Romana (sic) del Capsacosta, amb empedrat, molta pendent i moltes corbes tancades no és una via romana, sinó un camí empedrat que almenys data de l'Època Moderna.

L'Isaac Moreno Gallo té un canal de Youtube ( https://youtube.com/@IsaacMorenoGallo ) on sovint menciona el camí del Capsacosta com una de les diverses falses vies romanes, i podeu trobar una publicació escrita aquí ( https://acrobat.adobe.com/link/track?uri=urn:aaid:scds:US:7b433b67-1ba5-3640-adc7-16cd7cff732e ) que el menciona, mentre que el portal https://www.traianvs.net/index.php té gran quantitat d'articles científics digitalitzats i en obert sobre enginyeria romana i antiga.

Una altra suposada via romana, la de Parpers, ja fou desmentida el 2008 en aquest article, també accessible: https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/download/129164/236413

—el comentari anterior sense signar és fet per Laiesken de Barkeno (disc. • contr.) 10:40, 31 gen 2023

@Laiesken de Barkeno: hola! justament fa pocs dies vaig visitar aquesta via romana i el teu missatge em sembla molt interessant, gràcies. L'article de Moreno Gallo a la revista crec que es pot fer servir per afegir un paràgraf plantejant els dubtes que comentes. Ho pots fer tu mateix.--Arnaugir (discussió) 17:33, 31 gen 2023 (CET)

Moltes gràcies! Sí, ja estic pensant a editar també l'article sobre vies romanes, tot i que tinc dubtes sobre quines imatges es poden posar, és a dir, què cal que es compleixi per a què una inatge estigui a la Viquipèdia. Caldria contactar amb l'l'autor per a què les alliberi? —el comentari anterior sense signar és fet per Laiesken de Barkeno 31 de gener 2023 (disc. • contr.) ] • contr.) ) 18:59, 31 gen 2023 (CET)

@Laiesken de Barkeno: Per les imatges, pots veure commons:Commons:Volunteer_Response_Team#If_you_are_NOT_the_copyright_holder. Bàsicament necessites el permís de l'autor per publicar les imatges sota una llicència lliure, cosa que poques vegades és més fàcil que anar fins al Capsacosta a fer una foto.

Per la resta, compte amb com presentem l'opinió d'un autor si contradiu els altres experts en el tema, que l'article ha de ser equilibrat. A més, compte també amb moltes fonts divulgatives o turístiques que el problema és que més que equivocades són imprecises: pot no ser mentida que per un lloc passava una via romana encara que les pedres que s'hi vegin actualment no siguin les d'època romana i el patronat de turisme local no estigui per aquestes subtileses.--Pere prlpz (disc.) 12:10, 5 feb 2023 (CET)

Bon dia Pere,

Precisament el tema és que el camí construït a Capsacosta no s'adiu amb la evidència arqueològica i empírica sobre com són les carrereres romanes, investigada i confirmada per l'Isaac Moreno Gallo, que és enginyer i historiador de formació i publica i participa habitualment a congressos científics (guanyant-se uns quants enemics acadèmics cada vegada que ho fa, diria 😅). Ell és l'autor de l'estudi integral de carreteres romanes de tota Castella i Lleó, encarregat per les autoritats autonòmiques d'allà. Les carreteres romanes han de tenir la inclinació mínima i un ferm ben pla i dur per a permetre el trànsit elevat de molts carros de diferents tipus, perquè eren fetes sota control i coneixements d'enginyeria, cosa que el camí del Capsacosta no compleix, ja que no és pla, no té un ferm pla i llis, és massa estret i té massa pendents.

A més, ja hi ha hagut investigacions sobre els passos de muntanya per a les vies romanes al Pirineu aragonès, per exemple, i s'han publicat conclusions contradictòries amb els camins publicitats per les autoritats de Turisme com a suposades vies romanes (itineraris que a vegades poden ser inclús perillosos). Seria tan senzill com que els investigadors continuessin amb la feina a la llum dels mètodes arqueològics i enginyers.

Penso que la Viquipèdia hauria de, com a mínim, introduïr la idea de debat abans de continuar reproduïnt el mateix sense més evidència empírica que el principi d'autoritat, i aportar els principals arguments i evidències de cada opinió. Així està posat ja a l'article de Viquipèdia del pont modern de la suposada via romana de Parpers, ja que el 2008 ja es va publicar un article desmentint que aquell camí en concret fos romà.

Per altra banda, el turisme és deutor de la investigació arqueològica i històrica, i si aquesta avança el turisme hauria d'adaptar-s'hi, no resistir-s'hi. Per molt que no sigui antic, si un camí de senderisme ja funciona com a tal això no treu que no pugui ser un atractiu turístic ni que no pugui ser patrimoni. Laiesken de Barkeno (disc.) 13:57, 5 feb 2023 (CET)

És més, en les investigacions dutes a terme pel sr. Moreno i altres investigadors afins han detectat que alguns enginyers borbònics detectaven i descrivien les carreteres romanes que trobaven, deixant escrit a les seves memòries i projectes com era la via romana que trobaven i com seria la seva. Això significa que la construcció viària a la Península fins a època plenament industrial (i contaminada ja per l'arquetip de la Via Appia) podria no malmetre les restes de vies romanes conservades fins a aquell moment, sobretot en els trams interurbans, perquè els enginyers eren xoaços de veure-les i identificar-les correctament. Per tant, un camí d'aquesta cronologia (com serien els casos de Parpers i Capsacosta) no hauria pogut destruïr totalment les restes d'una carretera romana amb prou entitat que seguís el mateix itinerari (cosa impossible, ja que es tracta d'itineraris amb massa pendent per a l'enginyeria romana). Per tant, trobo fals l'argument de que una carretera romana podria haver passat per on Parpers o Capsacosta, ja que l'itinerari no complia les condicions d'enginyeria i hauria deixat restes arqueològiques. Precisament de Parpers es criticava que no hi havia cap rastre arqueològic romà en tot el recorregut. Laiesken de Barkeno (disc.) 14:05, 5 feb 2023 (CET)