Glossolàlia
Tipus | experiència religiosa i èxtasi |
---|---|
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0112303 i 0186325 |
La glossolàlia (en grec clàssic γλωσσολαλία) és una activitat o pràctica en què la gent pronuncia paraules o sons semblants a la parla, sovint preses com a llengües desconegudes pel parlant, que consisteix en la invenció de paraules adjudicant-los un significat.[1] Una definició utilitzada pels lingüistes és que consisteix en la vocalització fluida de síl·labes semblants a la parla, però que no tenen cap significat fàcil d'entendre. En medicina s'entén el terme com una malaltia que afecta el llenguatge.
L'origen de la pràctica és religiós i es considera un fenomen induït per una divinitat. La glossolàlia és molt freqüent entre membres de certs corrents religiosos cristians com el pentecostalisme protestant i el moviment carismàtic catòlic,[2][3] tot i que també es practica en altres religions.[4][5]
De vegades es fa una distinció entre "glosolàlia" i "xenolàlia" o "xenoglòssia", que es relaciona específicament amb la creença que la llengua que es parla és un idioma natural desconegut prèviament pel parlant.[6]
Etimologia
[modifica]Glossolalia és un manlleu del grec clàssic γλωσσολαλία, que és un compost de γλῶσσα, glossa, que significa "llengua" o "idioma"[7] i λαλέω laleō, "parlar" o "fer un so".[8]
L'expressió grega (en diverses formes) apareix al Nou Testament als Fets dels Apòstols i a la Primera carta als Corintis. Als Fets, els seguidors de Crist reben l'Esperit Sant i parlen en les llengües d'almenys quinze països o grups ètnics.
Referències
[modifica]- ↑ "Glossolalian", A Dictionary of Psychology. Edited by Andrew M. Colman. Oxford University Press 2009. Oxford Reference Online. Retrieved 5 August 2011.
- ↑ Lum, Kathryn Gin; Harvey, Paul. The Oxford Handbook of Religion and Race in American History (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 801. ISBN 978-0190856892. «... would prove influential on the development of black Pentecostalism in the early twentieth century, as glossolalia, or speaking in tongues, would be understood as a third work of grace following Holiness and receipt of the Holy Spirit.»
- ↑ The Encyclopedia of Christianity (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1999, p. 415. ISBN 978-9004116955. «While in Houston, Texas, where he had moved his headquarters, Parham came into contact with William Seymour (1870–1922), an African-American Baptist-Holiness preacher. Seymour took from Parham the teaching that the baptism of the Holy Spirit was not the blessing of sanctification but rather a third work of grace that was accompanied by the experience of tongues»
- ↑ Rose, Seraphim. Orthodoxy and the Religion of the Future (en anglès). St Herman Press, 1997, p. 137. ISBN 188790400X. «There is scarcely to be found an example of "speaking in tongues" in any even nominally Christian context for over 1,600 years after the time of Paul...and yet this "gift" is possessed by numerous shamans and witch doctors of primitive religions, as well as by modern spritistics mediums and the demonically possessed.»
- ↑ Whelan, Christal «Shifting Paradigms and Mediating Media: Redefining a New Religion as "Rational" in Contemporary Society». Nova Religio, vol. 10, 3, 2007, pàg. 54–72. DOI: 10.1525/nr.2007.10.3.54.
- ↑ Cheryl Bridges Johns and Frank Macchia, "Glossolalia", The Encyclopedia of Christianity (Grand Rapids, MI; Leiden, Netherlands: Wm. B. Eerdmans; Brill, 1999–2003), 413.
- ↑ γλῶσσα, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus
- ↑ λαλέω, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus