Documents colombins
Cristòfor Colom escrigué un gran nombre d'escrits i documents sobre els seus viatges, molts dels quals s'han conservat fins avui. Colom va escriure les relacions dels seus quatre viatges a Amèrica, encara que actualment no se'n conserva cap; només coneixem la còpia resumida sobre els seus primer i tercer viatges que va fer el cronista Bartolomé de las Casas en el seu llibre.[1] Entre 1501 i 1502, Colom escrigué el Llibre de les Profecies, que era un document de 84 fulls, dels quals s'han perdut 14,[2] on explicava la gran envergadura del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament i alhora justificava la croada per conquerir Jerusalem. També es conserven diferents còpies de documents personals, alguns originals, que s'han atribuït a l'Almirall, així com diferents cartes, memorials, algun llibre i una cèl·lula; entre aquests documents s'hi compten, per exemple, la carta de Colom a Lluís de Santàngel, a Juana de la Torre, diverses als Reis Catòlics i al seu fill Dídac, o també la cèl·lula on nomena Bartomeu Colom governador de l'Hispaniola.[3]
Així mateix es considera que Colom instituí un Majoratge, l'any 1497, el qual fou perdut. Amb tot, existeix una còpia i una ratificació, la veracitat de les quals és posada en dubte per alguns historiadors.[4] També es conserven dues còpies del testament de l'Almirall del 19 de maig de 1506, una còpia notarial a l'Arxiu d'Índies de Sevilla dins l'arxiu familiar dels ducs de Veragua,[5] i l'altre al Patronato.[6]
A banda dels documents escrits per l'Almirall, també es coneixen les gestes dels primers viatges gràcies als llibres dels primers cronistes: el seu fill Ferran Colom, el qual detallà cadascun dels quatre viatges; el frare Bartolomé de las Casas, que escrigué Diario i Historia de las Indias; Francisco López de Gómara, que escrigué Historia general de las Indias sense haver travessat mai l'oceà l'Atlàntic;[7][8] Andrés Bernáldez, que escrigué Historia de los Reyes Católicos don Fernando y doña Isabel, on relata el primer viatge de l'Almirall; Gonzalo Fernández de Oviedo, que escrigué Historia general y natural de las Indias, islas y tierra-firme del mar Océano; Pietro Martire d'Anghiera, que escrigué una sèrie d'epístoles en llatí titulades De Orbe Novo;[9] i finalment, Jerónimo Zurita y Castro, que escrigué Historia del Rey don Fernando el Católico.
Documents Genovesos
[modifica]L'argumentació de la teoria sobre l'origen genovès de Colom es troba compilada al llibre Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, editat el 1896, i publicat pel Ministero della Publica Intruzione, Roma, el qual fou actualitzat en el llibre COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. editat a Bergamo, per l'Istituto Italiano d'Arti Grafiche, l'any 1929, publicat en diversos idiomes.
En aquests s'hi troben diferents documents que sustenten la teoria genovesa. Això no obstant, la majoria dels documents són notes notarials, sense signatura notarial i poc relacionades amb el personatge, que aporten poques dades biogràfiques d'en Colombo. Entre els documents recollits en destaquen dos:
- l'anomenat document Assereto (trobat pel general Assereto a l'Arxiu Notarial de Gènova): es tracta d'un document datat del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Gènova, assegura tenir vint-i-set anys i que marxa l'endemà cap a Portugal. Aquest document és el que serveix de base per afirmar que Colombo va néixer el 1451.[10]
- I la Carta al Banc de Gènova: aquest document és emprat com a defensa de la nacionalitat genovesa d'en Colom. Segons el llibre Racolta... la carta, escrita per Colom, resa la frase "mi corazón está en Génova", essent aquesta emprada com una prova de la nacionalitat genovesa de l'almirall. No obstant l'anàlisi del document original contradiu aillò exposat i revela que la frase real resa: "mi corazón está allí".[11]
Documentària Colom
[modifica]Donada la importància de les gestes d'en Colom, es té constància de molts documents escrits per la seva mà. Si bé molts documents d'en Colom posteriors al descobriment d'Amèrica han sobreviscut o se'n té constància, el cert és que d'abans de 1492 sols s'han conservat diferents anotacions, fetes per la mà d'en Colom, en diferents llibres de la seva propietat. Amb anterioritat al descobriment no s'ha conservat cap document sencer escrit per la seva mà (ni cap signatura).
A manera de resum exposarem els principals documents colombins (tot situant-los en relació als viatges de Colom a Amèrica): arxiu localitat document fecha
- ACA, Barcelona, Capitulaciones, 17-04-1492, CANCILLERÍA,REGISTROS,NÚM.3569,folios 135v-136v
- ACA, Barcelona, pasaporte, 17-04-1492
- ACA, Barcelona, carta a un principe, 17-04-1492
- AGS, Simancas, Libranza a Luís de Santàngel por préstamos hechos a la corona. Signatura: CCA,CED,1,101,2.
- AGS, Simancas, Confirmación de las Capitulaciones de Santa Fe 23-04-1497
- Ordenanza y Mayorazgo bienes, 01-04-1502, desaparecido
- Indias, Sevilla, Escritura venta mitad de la villa de Palos, PATRONATO REAL,CAJA 35,DOC.5.
- Indias, Sevilla, Provisión a ciertos vecinos de Palos 30 abril 1492, PATRONATO, 295, N.3, digitalizado
- Indias, Sevilla, Registro de Hernán Álvarez: provisiones de armadas, 1493, PATRONATO,9,R.1, digitalizado
- Indias, Sevilla, Expediente de Francisca Colón: reclamación ducado Veragua, 1567, PATRONATO,14,N.4,R.23, digitalizado
- Indias, Sevilla, Descubrimientos, descripciones, etc.: Cristóbal Colón, 1486/1506, PATRONATO,8, no digitalizado
- Indias, Sevilla, Descubrimientos, etc.: Cristóbal Colón 1486/1592, PATRONATO,S.2,SS.1, no digitalizado
- Indias, Sevilla, Descubrimientos, conquista, pacificación, etc. 1486/1685, PATRONATO,S.2,no digitalizado
- Indias, Sevilla, Documentación incorporada por compra, etc., 1488/1801, PATRONATO,S.8, no digitalizado
- Indias, Sevilla, Seguridad que se ofreció a Colón para su viaje a Portugal, 1488-03-29, PATRONATO,295,N.1, digitalizado
- Indias, Sevilla, Juanoto Berardi: poblaciones y gobierno en Indias, 1490, PATRONATO,170,R.3, digitalizado
- Indias, Sevilla, Capitulaciones de Santa Fe: títulos y privilegios para Colón, (còpia del document de 1492, sense data de còpia), PATRONATO,8,R.9, digitalizado
- Indias, Sevilla, Capitulaciones de Santa Fe, (còpia del document de 1492-IV-17, sense data de còpia), PATRONATO,8,R.8, digitalizado
- Indias, Sevilla, Capitulaciones Santa Fe (còpia del document de 1492-IV-17, sense data de còpia), PATRONATO,8,R.1, digitalizado
- Indias, Sevilla, Capitulaciones de Santa Fe (òopia del document de 1492-IV-17, sense data de còpia), PATRONATO,295,N.2, digitalizado
- Indias, Sevilla, Armamento de las tres carabelas: Cristóbal Colón, 1492-04-30, PATRONATO,295, N.4, digitalizado
- Indias, Sevilla, Exención de derechos a las tres carabelas de Colón, 1492-04-30, PATRONATO,295, N.6, digitalizado
- Indias, Sevilla, Aparejo de carabelas en Palos para partir con Cristóbal Colón, 1492-04-30, PATRONATO,295,N.3,digitalizado
- Indias, Sevilla, Descubrimientos, descripciones, etc.: Cristóbal Colón, 1493/1495, PATRONATO,9, no digitalizado
- Indias, Sevilla, Apresto de armada para ir a Indias: Colón y Juan de Fonseca, 1493-05-24, PATRONATO,295,N.8, digitalizado
- Indias, Sevilla, Confirmación de las mercedes concedidas a Colón, 1493-05-28, PATRONATO,295,N.10, digitalizado
- Indias, Sevilla, Autorización a Colón para delegar en otros en su ausencia, 1493-05-28, PATRONATO,295,N.13, digitalizado
- Indias, Sevilla, Nombramiento de capitán general a Colón: armada a Indias, 1493-05-28, PATRONATO,295,N.11, digitalizado
- Indias, Sevilla, Nombramiento de los oficios de gobernación por Colón 1493-05-28, PATRONATO,295,N.12, digitalizado
- Indias, Sevilla, Instrucción a Colón: viaje y buen gobierno de Indias 1493-05-29, PATRONATO,295,N.14,digitalizado
- Indias, Sevilla, Merced sobre las alcabalas de carnicerías de Córdoba a Colón, 493-11-18, PATRONATO,295,N.22, digitalizado
- Indias, Sevilla, Instrucción de Colón a mosén Pedro Margarite, 1494-04-09, PATRONATO,8,R.10, digitalizado
- Indias, Sevilla Descubrimiento Tierra Firme. 1494-06-12, PATRONATO,8,R.11, digitalizado
Indias Sevilla Testamento Cristóbal Colón 1497 PATRONATO,8,R.3 digitalizado Indias Sevilla Confirmación de las capitulaciones con Colón en Santa Fe 1497-04-23 PATRONATO,295,N.31 digitalizado Indias Sevilla Testamento de Cristobal Colón : fundación de mayorazgo 1498-02-22 PATRONATO,295,N.101 digitalizado Indias Sevilla Libro de los privilegios concedidos a Cristóbal Colón 1498-03-15 PATRONATO,295,N.98 digitalizado Indias Sevilla Merced de Colón a Pedro de Salcedo: venta jabón, la Española 1499-08-03 PATRONATO,295,N.40 digitalizado Indias Sevilla Servicios prestados por Colón e ingratitud de la Corona 1500 PATRONATO,295,N.41 digitalizado Indias Sevilla Disposiciones dadas a Colón 1500 PATRONATO,8,R.13 digitalizado Indias Sevilla Descubrimientos, etc.: Tierra Firme 1500 / 1595 PATRONATO,S.2,SS.7 NO digitalizado Indias Sevilla arta de Colón a fray Gaspar Gorricio : partida para Cádiz 1502-04-04 PATRONATO,295,N.46 digitalizado Indias Sevilla Carta de Cristóbal Colón a su hijo Diego 1505-02-05 PATRONATO,295,N.59 digitalizado Indias Sevilla Testamento de Cristóbal Colón: codicilo 1506-05-04 PATRONATO,8,R.4 digitalizado Indias Sevilla Ratificación del testamento y codicilo de Cristóbal Colón 1506-05-19 PATRONATO,295,N.61 digitalizado Indias Sevilla Asignación a Diego Colón:oro y bienes de su almirantazgo 1506-06-02 PATRONATO,8,R.5 digitalizado Indias Sevilla Confirmación de merced a Diego Colón 1507-08-24 PATRONATO,295,N.63 digitalizado Indias Sevilla Descubrimientos, descripciones,etc.: Diego y Fernando Colón 1508 / 1539 PATRONATO,10 no digitalizado Indias Sevilla Ordenanzas del Emperador a favor de Diego Colón 1520-05-17 PATRONATO,295,N.83 digitalizado Indias Sevilla Libro copiador de Cristóbal Colón 1530 PATRONATO,296B,R.1 digitalizado Indias Sevilla Libro copiador de Cristóbal Colón 1530 / 1560 PATRONATO,296B no digitalizado Indias Sevilla Testamento de Diego Méndez : último viaje de Colón 1536-12-08 PATRONATO,295,N.90 digitalizado Indias Sevilla Traslado restos de Colón.-Pago a María y Juana Colón 1537 PATRONATO,14,N.4,R.27 digitalizado Indias Sevilla Facultad a María de Toledo:traslado de los restos de Colón 1537 PATRONATO,14,N.4,R.8 digitalizado Indias Sevilla Fe de originales: capitulaciones Reyes Católicos con Colón 1537-06-16 PATRONATO,295,N.94 digitalizado Indias Sevilla Poder de María Colón a María de Cardona y Gaspar Guerrero 1592-03-24 PATRONATO,14,N.4,R.30 digitalizado Indias Sevilla Petición Cristóbal Colón:traslado a la Carrera de Indias 1597 PATRONATO,14,N.4,R.26 digitalizado Indias Sevilla Documentos Diego Colón PATRONATO,10,N.1,R.16 digitalizado Indias Sevilla Biografía sobre Cristóbal Colón: Extracto PATRONATO,8,R.7 digitalizado Indias Sevilla Capitulaciones Santa Fe:privilegios de Cristóbal Colón PATRONATO,8,R.2 digitalizado Indias Sevilla Petición de Cristóbal Colón:conquistar indios PATRONATO,14,N.4,R.28 digitalizado Indias Sevilla Relación artillería, municiones para armada de Santo Domingo PATRONATO,9,R.2 digitalizado Indias Sevilla Relación sobre isla Española PATRONATO,18,N.1,R.1 digitalizado Indias Sevilla siento con Colón: mantenimiento de los que irían a Indias PATRONATO,295,N.29 digitalizado Indias Sevilla Memorial de Diego Colón:para mantener cargo y privilegios PATRONATO,10,N.1,R.3 digitalizado
- carta de Colón a los Reyes, 07-07-1503,MS.2327, ff 14-26
- A partir d'aquí hi ha duplicats que s'han d'esborrar, i per als no duplicats s'ha de buscar la referència d'arxiu on són.
- Primer viaje, Relacion de la gente que acompaño a Colón, consuelo varela (no té referència)
- Primer viaje, Carta a Rodrigo de Escobedo, consuelo varela (no té referència)
- Primer viaje, Carta a Luis de Santangel, consuelo varela (no té referència)
- Primer viaje, Carta de don Juan de Portugal a Colón, consuelo varela (no té referència)
- Primer viaje Carta del duque de Medinaceli a D Pedro Gonzalez, consuelo varela (no té referència)
- Primer viaje, Carta de Anibal Zennaro a Jacobo Trotti, consuelo varela (no té referència)
- 2º viaje, Ordenanza segundo viaje, consuelo varela (no té referència)
- 2º viaje Memorial a Antonio de Torres consuelo varela (no té referència)
2º viaje Instrucción a Pedro Margarit consuelo varela (no té referència) 2º viaje carta a los reyes consuelo varela (no té referència) 2º viaje Cédula nobrando gobernador a Bartolomé consuelo varela (no té referència) 2º viaje Carta de Miguel Muliart a Colón consuelo varela (no té referència) 2º viaje Relacion de Guillermo Coma consuelo varela (no té referència) 2º viaje Carta de Juan de Bardi consuelo varela (no té referència) 2º viaje Cartas de Simon Verde consuelo varela (no té referència) 2º viaje Carta de Jaime Ferrer a Colón consuelo varela (no té referència) 2º viaje Informe y juramento de cómo Cuba era tierra firme consuelo varela (no té referència) 2º viaje Relacion de Miguel de Cuneo consuelo varela (no té referència) 2º viaje Carta de Sebastian de Olano a los reyes consuelo varela (no té referència) 2º viaje Memorial de Juanoto Bernadi a la reina consuelo varela (no té referència) 2º viaje Carta del dr Chanca al Cabildo de Sevilla consuelo varela (no té referència) 3r viaje Memorial de la Mejorada consuelo varela (no té referència) 3r viaje Poder jeronimo Agüero consuelo varela (no té referència) 3r viaje Memorial de los Reyes sobre la poblacion de las Indias consuelo varela (no té referència) 3r viaje Contrato de Colon y Fonseca con Anton Marino consuelo varela (no té referència) 3r viaje Carta de Colon a Fonseca consuelo varela (no té referència) 3r viaje Conocimiento de deuda consuelo varela (no té referència) 3r viaje Carta de colon a bartolome consuelo varela (no té referència) 3r viaje Institucion del Mayorazgo consuelo varela (no té referència) 3r viaje Carta de colon a diego consuelo varela (no té referència) 3r viaje Cartas a fray gaspar Gorricio consuelo varela (no té referència) 3r viaje Carta a Francisco Roldan consuelo varela (no té referència) 3r viaje Carta a Miquel Ballester consuelo varela (no té referència) 3r viaje carta de john day a colon consuelo varela (no té referència) 3r viaje carta de roldan al arzobispo de Toledo consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta de Ballester a Colom, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Seguro a Francisco Roldan, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Provision a Pedro de Salcedo, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Cartas rebelion el Indias, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta de roldan, moxica, gamez y escobar a Colón, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta Alonso S Carbajal a Colón, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta Cisneros a franciscanos, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta Juan de Leudelle, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta Juan de Robles, consuelo varela (no té referència)
- 3r viaje, Carta y Memorial Juan de Trasierra, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Ana de la Torre, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, hoja suelta en papel, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, carta a los reyes, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, cartas a Gorricio, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Libro de las Profecias, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Información privilegios y mercedes, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Respuesta capitulo Privilegios, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Memoriales de agravios, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a la reina, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Conocimiento de deuda Alonso Morales consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, carta a los reyes, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Memorial a Diego, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Oderigo, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a la Banca de san Jorge, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Cartas a Gorricio, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Relacion del viaje, Consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Gorricio, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Ovando, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Libramiento de pago, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Diego, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Oderigo, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Juan Luis Mayo, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Diego, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Gorricio, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Cartas a Diego, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Cartas al rey, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Diego de Deza, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Poder a Berardi, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta a Felipe y Juana, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta de Gorricio a Colon, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Informe del cuarto viaje, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Informe Hernando y Andrea Colon gastos Jamaica, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Informacion de Bartolome Colon, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Testamento de Diego Mendez, consuelo varela (no té referència)
- 4º viaje, Carta de Bernadi a Colón, consuelo varela (no té referència)
- Original libro de las Profecias (Sevilla?)
- manuscrito Libro Bartolomé de las Casas (Académia de la Història?, publicat en facsimil?
- LIBROS IMPRESOS - PRIMERES EDICIONS
- Sobre las islas recientemente descubiertas de Guillermo Coma
- Historia, G. Fernandez de Oviedo
- Historia, Lopez de Gomara
- Memorias, Bernaldez
- Historia, B las Casas
- Lettera Rarisima, 1505, Venecia
Relacions dels quatre viatges
[modifica]Colom va escriure relacions dels quatre viatges, de les quals no ha sobreviscut l'original. De la relació del primer viatge els reis van fer-ne una còpia a Barcelona, que també es perdé. Les notícies del primer i del tercer viatge són trameses pel pare Bartomeu Casaus, el qual feu al seu llibre una còpia resumida de les relacions fetes per Colom.[12] Per a les notícies sobre el segon viatge, els historiadors prenen com a guia l'informe d'en Colom als Reis, malgrat que és incomplet.[13] Del quart viatge, els historiadors prenen com a referència una còpia, d'autor anònim, d'una carta als reis de 7 de juliol de 1503, que es conserva a la Biblioteca Universitària de Salamanca.[14]
Institució del Majoratge
[modifica]Es considera que Colom instituí un Majoratge, l'any 1497. No obstant, el document original es perdé; l'última referència sobre aquest és que es trobava en poder del seu net Lluís Colom. Encara que ha sobreviscut una còpia i una confirmació d'aquest, els historiadors coincideixen que són falsificades (considerant que foren falsificades dins el marc dels plets colombins per part de genovesos).
La Còpia o Minuta del Majoratge de 22-2-1498 és considerada falsa per les inexactituds que hi són reflectides.[15] En aquesta còpia es fa una encomanació al Príncep Joan, mort un any abans, el 4-10-1497; s'indica que l'almirall de Castella es diu Don Enrique (quan en realitat era Fadrique Enríquez) i es considera que la signatura d'en Colom és falsificada, ja que l'anagrama que hi apareix té un defecte (en la còpia apareix part de l'anagrama com .X.M.Y.-amb punts-, mentre que en l'anagrama emprat per Colom aquesta part XMY és escrita sempre sense punts).[16]
Així mateix, la historiadora Alicia B. Gould trobà -a l'Archivo General de Simancas, dins el llibre de registres del Segell Reial de Cort- una confirmació Reial del Majoratge, concedida pels Reis a Granada i datada el 28 Setembre 1501. En aquesta confirmació, igual que en la mencionada Institució del Majoratge, es torna a parlar del Príncep Joan com persona en vida, quan feia quatre anys que havia finit, i està signat per Fernando Alvarez de Toledo, secretari reial, qui no ho era des de 1497.[17]
Mapa d'en Colom
[modifica]L'anomenat Mapa d'en Colón va ser trobat l'any 1924 per l'historiador Charles Marie de la Roncière a la Biblioteca Nacional de París, on encara es conserva.[18] El mapa es considera fet per en Colom malgrat que no és signat per cap autor.
El mapa consta de dues parts, dibuixades sobre pergamí, de mida total 1.1 x 0.7 m; la part esquerra és una carta celeste que reflecteix la concepció geocèntrica del sistema solar d'aquells temps. En ella apareixen la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn; el vuitè cercle és el dels estels i la novena la mansió del Cel, malgrat que l'autor la deixa en blanc. Totes aquestes òrbites rodejaven la Terra, representada per un planisferi del Vell Món amb centre a Jerusalem. L'autor explica al dibuix que, encara que la representació sia plana, la realitat era esfèrica. A les costes de Cathai (Xina) l'autor dibuixà el paradís, rodejat de muntanyes.
La part dreta és un portolà de les terres conegudes a Europa al segle xv, limitat per quatre roses dels vents, de les quals parteixen les corresponents línies de navegació, detallant les costes mediterrànies i del litoral atlàntic, des d'Escandinàvia fins a la desembocadura del riu Congo.
El fet que, entre les viles importants de l'interior, figurin Granada i Santa Fe fa pensar que el mapa és posterior al 2 de gener de 1492.
Llibre o col·lecció d'autoritats, dites, sentències i profecies envers la recuperació de la Sancta Ciutat i del Mont de Déu, Sió, i envers la invenció i la conversió de les illes de l'Índia i de totes les gents i nacions, a nostres reis hispans.[19] Manuscrit de 84 fulls (manquen 14), escrit per Colom de 1501 a 1502, que té com a fi explicar la grandiositat del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament, i justificant la croada per a conquerir Jerusalem. Manquen 14 fulls, i al fol 77 hi ha una nota, afegida per un bibliotecari, que hi diu "mal feu qui furtà d'aquí aquests fulls, perquè era el millor de les profecies d'aquest llibre"[20] D'aquest llibre Colom posà el seu fill Ferran a copiar-lo, per trametre'n còpies als reis catòlics, a diversos reis europeus i al Papa. Segons els hebraistes, el fet de fer copiar aquest llibre al seu fill és, de facto, una iniciació al judaisme.[21]
Del testament de l'Almirall, de 19 de maig de 1506, es guarden dues còpies, una notarial a l'Arxiu d'Índies de Sevilla, dins del grup de l'arxiu familiar dels ducs de Veragua,[5] i una còpia al Patronato.,[6]
Aquest és un document trobat sota la coberta d'un llibre de 1558 a la biblioteca de la família Borromeo de Milà, publicat al diari ABC del 21 i 22 d'agost de 1931, amb traducció de l'historiador Manuel Rubio i Borràs. És un document amb data de 1494, signat a Bergamo, on Giovanni de Borromeo manifesta que en Pedro Màrtir d'Anghiera li confessà que en Colom era català de Mallorca i no pas genovès, cosa que s'ocultà per raons religioses i polítiques, i que en cap cas es tracta de la mateixa persona que el tal Cristoforo Colombo fill de Domenico Colombo, del mateix nom. L'original d'aquest document no ha aparegut mai més.[23]
Cronistes colombins
[modifica]- Ferran Colom, Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relazione della vita e dei fatti dell'Ammiraglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico: Nuovamente di lingua Spagnola tradotte nell'italiana del S. Alfonso Ulloa, publicat a Venècia el 1571,[24] i que no va ser publicat en castellà fins a 1749, i del qual no ha aparegut mai l'original castellà de la mà d'en Ferran. Hi ha historiadors que afirmen que està manipulat pel traductor, i n'hi ha que afirmen que la manipuladora va ser Luisa de Carbajal, dona de Lluís Colom, amb el fi de defensar els interessos del seu fill Cristóbal Colón y Carbajal. D'aquest llibre es diu que l'original va ser venut al traductor per Lluís Colom, net del descobridor, però també hi ha qui pensa que no és de mà d'en Ferran sinó que es tracta d'un esborrany del llibre de Bartomeu Casaus.[25]
- Bartomeu Casaus o Las Casas (1474-1566), dominic i bisbe de Xiapas (Mèxic), defensà els indígenes americans davant la cort de Carles I. En el seu testament indicava que no volia que es publiqués el seu llibre Història General de les ÍndiesDE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid, 1875.fins 40 anys després de la seva mort, amb instruccions concretes que el manuscrit no sortís del Col·legi de Sant Gregori si no era per a imprimir-lo. Als cinc anys de morir Casaus, el manuscrit fou portat al Consell d'Índies i, més tard, a l'arxiu de Simancas. La "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, malgrat que l'original acabava el 1552. A la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan López de Velasco", hom diu que l'obra es componia de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit autògraf que es conserva, segons l'historiador Lewis Hanke, només té 496 folis. Aquest volum és el que narra la vida d'en Colom. Es publicà finalment el 1875, 350 anys després de ser escrita, totalment corregida i reduïda.
- Andrés Bernáldez(circa 1450 - 1513), conegut com el cura de los Palacios, escrivi el llibre Memorias del reinado de los Reyes Católicos. Fou capellá de Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla.
- Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557). Criat de la cort, primer al servei del rei de Nàpols, i després del duc de Calàbria. Notari públic i secretari del Consell de la Santa Inquisició. Enfrontat a Bartomeu Casaus, qui l'acusà a Barcelona de ser "partícip de les cruels tiraníes que a Castilla de l'or s'han fet", fou nomenat Cronista de Indias el 1532. A l'any següent acceptà el càrrec d'alcaide de la fortalesa de Santo Domingo, lloc on morí. Escriví la Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano, que relata esdeveniments que van de 1492 a 1549. La primera part s'imprimí el 1535; la impressió de la segona part, a Valladolid, quedà interrompuda per la mort de l'autor el 1557, i no s'edità completa fins a 1851-1855, en quatre volums editats per José Amador de los Ríos, per encàrrec de la Acadèmia de la Història. Fernández de Oviedo no considerava els indígenes americans humans sinó homuncles.
« | [...]naturalmente vagos y viciosos, melancólicos, cobardes, y en general gentes embusteras y holgazanas [...] Idólatras, libidinosos y sodomitas[...] ¿Qué puede esperarse de gente cuyos cráneos son tan gruesos y duros que los españoles tienen que tener cuidado en la lucha de no golpearlos en la cabeza para que sus espadas no se emboten? | » |
:.[30]
- Pere Màrtir d'Angleria (1457 - 1526). Membre del Consell d'Índies (1518), primer cronista d'Índies (1520). Tingué diversos càrrecs eclesiàstics i diplomàtics. Capellà de la reina Isabel des de 1501 fins a la mort d'aquesta el 1504. Bisbe de Jamaica, encara que mai visità Amèrica. El 1501 anà d'ambaixador a Egipte. Escriví en llatí Decadas de Orbe Novo.[31]
Referències
[modifica]- ↑ Bartolomé de las Casas, manuscrit guardat a la Biblioteca Nacional de Madrid, Vitrina,6
- ↑ Cristóbal Colón, Libro de las profecías
- ↑ 3,0 3,1 Cristóbal Colón, textos i documentos completos, Consuelo Varela i Juan Gil. Alianza Editorial, 1992, Madrid
- ↑ Entrevista de la Vanguardia a Francesc Albardaner del 12/10/2007
- Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, p. 72 a 80.
- ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Págs. 104-105.
- ↑ 5,0 5,1 Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 295
- ↑ 6,0 6,1 Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 9
- ↑ DE VEDIA, Enrique. Historiadores primitivos de Indias. Madrid: Imprenta de M. Rivadeneyra, 1858, p. preliminares, XIII-XVII.
- ↑ Historia general de las Indias. López de Gómara, Francisco, 1511-1564
- ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 37.
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag 60
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag.84
- ↑ Bartolomé de las Casas, manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid, Vitrina,6
- ↑ Informe d'en Colom del tercer viatge, Arxiu dels Ducs d'Alba, Palau de Liria, Madrid
- ↑ Biblioteca Universitaria de Salamanca, Ms.2327. ff.14-26
- ↑ «El documento que decía que Colón era genovés podría haber sido falsificado». Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 31 juliol 2009]. Entrevista de la Vanguardia a Francesc Albardaner del 12/10/2007]
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 72 a 77
- ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 78 a 80
- ↑ Biblioteca Nacional de París, Cartes et Plans, Rés. Ge AA 562
- ↑ «Libro de las profecías de Cristóbal Colón». Arxivat de l'original el 2011-08-08. [Consulta: 31 juliol 2009].
- ↑ Cristobal Colón, libro de las profecias, Kay Brigham, editorial Clie, Terrassa, ISBN 84-7645-404-X
- ↑ Nito Verdera, Cristobal Colon, el libro de las Falacias y cuatro verdades
- ↑ «Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón». Arxivat de l'original el 2012-01-07. [Consulta: 31 juliol 2009].
- ↑ Manuel Rubio Borrás, Director de la Biblioteca Universitària de Barcelona.ABC 21 y 22 de agosto de 1931 http://www.yoescribo.com/documents/verdad/boletin23.pdf, pag 4-8
- ↑ Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relazione della vita e dei fatti dell'Ammiraglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico.
- ↑ Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN 9788493578572
- ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Historia General de las Indias. Edición de 1922 de CALPE, 1552.
- ↑ «López de Gómara. Facsímil de su Historia General, Edición de Martín Nucio, Amberes, 1554». Arxivat de l'original el 2008-08-02. [Consulta: 31 juliol 2009].
- ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia anotada por el Inca Garcilaso, Edición de Zaragoza, 1555
- ↑ «López de Gómara, cervantesvirtual». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 31 juliol 2009].
- ↑ Lewis Hanke.La lucha española por la justicia en la conquista de América. Ed. Aguilar, Madrid, 2ª edición,1967, pag. 34
- ↑ Décadas I, II y III de De Orbe Novo (anglès)