Document legal
Un document legal (del llatí documentum, derivat de docere "ensenyar, demostrar") o en dret simplement document, és qualsevol mitjà, sobretot gràfic, que comprovi l'existència d'un fet, l'exactitu o la veritat d'una afirmació, etc., que tingui un valor de prova. Els documents són sovint sinònim d'actes, cartes o escrits.
Un document pot ser també una informació singularitzada, o sigui que es pot distingir per un nom o un codi, que tracta d'un assumpte específic de naturalesa i interès particular d'una institució de caràcter secret, estratègic o que representa capital intel·lectual, és a dir plenament integrada en els béns intangibles d'una entitat.[1]
Les parts del document jurídic són: la disposició i les fórmules diplomàtiques.[2]
Tipus de documents
[modifica]- Documents Públics: emesos per una autoritat pública o mitjançant una autoritat pública - per exemple, escriptura pública de compra i venda emesa per un notari
- Documents Privats: emesos per un particular (persona física), o per una autoritat pública fora de les seves funcions atribucions o competència.
Tant els documents públics com els privats poden constituir prova del fet jurídic, acte jurídic o de negoci jurídic.
Respecte al valor
[modifica]- Valor administratiu - Valor per a l'Administració en la mesura que informa, fonamenta o aprova ls actes administratius presents o futurs.
- Valor fiscal - Valor financer o fiscal.
- Valor informatiu - Valor independent del valor probatori.
- Valor legal - Valor en el dret processal d'un document per a comprovar un fet o constituir un dret.
- Valor permanent - o valor històric.
- Valor primari - Valor atribuït com a generador d'arxiu.
- Valor probatori - Valor intrínsec que el permet servir de prova legal.
- Valor secundari - Valor atribuït als documents segons valor d'arxiu o valor per a altres usuaris.
Respecte a la naturalesa de l'assumpte
[modifica]- Documents ostensius: No cal restriccions a l'accés;
- Documents secrets: en diversos graus des de reservats a ultra-secret.[3]
Respecte al gènere
[modifica]- Textuals: Documents impresos i manuscrits.
- Cartogràfics: Documents com les representacions geogràfiques.
- Iconogràfics: amb imatges estàtiques.
- Filmogràfics: document audiovisual.
- Sonors: registres fonogràfics.
- Microgràfics: Microfilm i microfitxa.
- Informàtics - HD, disquete, CD, etc.
Gènesi i tradició documental
[modifica]Julio Ficker descobrí que l'orige de tots els documents legals es dona seguint dos moments independentment de la institució o època: l'actum i el factum gràfic.[4] Després es considerà que hi ha tres moments: l'actio, la conscriptio i la traditio.[5]
L'acte jurídic o actio consisteix que una persona declara la pretensió de fer quelcom regulat per les lleis determinant-li drets i obligacions. Aquest acte pot donar-se per complet sense necessitat d'arribar a registrar-lo, és a dir, sense haver de seguir els altres moments (conscriptio i el que li segueix: la traditio).[4]
La conscriptio consisteix en l'enregistrament del document. Necessàriament per donar-se aquest moment cal haver passat l'actio,[6] mentre que aquest pot donar-se com a complet sense necessitat de la conscriptio.[4]
La traditio consisteix en l'entrega al destinatari o al representant d'aquest.[7]
La tradició documental o transmissió documental és com ha arribat el fet jurídic documentat des del seu enregistrament més antic fins al diplomatista, tant siguen originals com còpies.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Oficina Espanyola de Patentes y Marcas. Instrucciones para la realización del Inventario de Activos Intangibles (PDF) (en castellà). Madrid: Ministerio de Indústria, Energía y Turismo, Juliol 2012. «Los Activos Intelectuales son los activos intangibles que están o pueden ser documentados (por escrito, o por fotos, por grabación audio/vídeo, por codificación, por registro, por asiento contable, etc.).»
- ↑ «Document legal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ vide Decreto n° 4.553 de 27/12/02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Riesco Terrero, 2000, p. 234.
- ↑ Riesco Terrero, 2000, Capítulo 11. Génesis documental.
- ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 237.
- ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 243.
- ↑ Riesco Terrero, 2000, p. 245.
Bibliografia
[modifica]
- Riesco Terrero, Ángel (ed.). Introducción a la paleografía y la diplomática general. Madrid: Sintesis, 2000. ISBN 84-7738-641-2.
- Sellen, A. J. and Harper, R. H. R., 2001, The Myth of the Paperless Office
- McLuhan, M., 1969, The Gutenberg Galaxy
- McLuhan, M., 1964, Understanding Media: The Extensions of Man
- Faculty of Information Systems and Technologies Arxivat 2009-08-20 a Wayback Machine.
- Landow, G. P., 2006, Hypertext 3.0: Critical Theory and New Media in an Era of Globalization
- Bush, V., 1945, As We May Think, The Atlantic Monthly,
- Kelly, K. 2006, Scan This Book!, New York Times Magazine,
- Owen, D., 2004, Copies in Seconds: How a Lone Inventor and an Unknown Company Created the Biggest Communication Breakthrough Since Gutenberg — Chester Carlson and the Birth of the Xerox Machine
- Searle, J. R., 1997, The Construction of Social Reality
- Anderson, B., 2006, Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, New Edition
- Levy, D., 2003, Scrolling Forward: Making Sense of Documents in the Digital Age
- Gladwell, M., 2002, The Social Life of Paper, New Yorker Magazine, http://www.gladwell.com/2002/2002_03_25_a_paper.htm
- Lewis, D. K., 2002 Convention: A Philosophical Study (Revised edition)
- Pedauque, R. T., Document: Form, Sign and Medium, as Reformulated for Electronic Documents
- Romano, F., 1989, Pocket Guide to Digital Prepress
- Sweet, J., 2003, Document Boundaries Master's Thesis, Rochester Institute of Technology
- Wesch, M., 2006, The Machine is Us/ing Us, video short documentary, http://www.youtube.com/watch?v=6gmP4nk0EOE