Dolly

La dolly és una eina especialitzada de l'equip de rodatge cinematogràfic i de producció televisiva, dissenyada per realitzar moviments fluids (tècniques cinemàtiques). La càmera està muntada sobre la dolly i l'operador de càmera i el primer ajudant (foquista) normalment se situen sobre la dolly per controlar-la. El maquinista és el tècnic expert encarregat de la conducció de la dolly.

Moviment

La dolly s'usa com una plataforma de rodatge sobre qualsevol superfície, però normalment es col·loca sobre uns rails per realitzar moviments fluids en l'eix horitzontal (anomenat tràveling o desplaçament). A més a més, els estudis de cinema professionals tenen un braç hidràulic que puja o baixa la càmera sobre l'eix vertical. Quan el maquinista fa moure la càmera sobre els eixos perpendiculars, alhora realitza un moviment conegut com a moviment compost.

Els moviments de la dolly també es poden executar sense rails, fet que proporciona més llibertat per moure-la a nivell horitzontal, però també augmenta la dificultat de pilotatge. Aquests moviments se'ls denomina dacefloor moves (“moviments sobre la pista de ball”) i poden realitzar-se, o bé sobre la mateixa superfície, si és prou llisa, o bé en una plataforma dissenyada per al moviment de la dolly. Aquesta plataforma normalment està composta per contraxapat de gruix considerable a la part inferior i de conglomerat a la part superior.

Les dolly permeten al maquinista realitzar diferents tècniques de gir.

Gir de les rodes posteriors: és la tècnica més estesa. Les rodes anteriors romanen fixes, mentre que les que estan més a prop de la placa de control giren.

Gir circular: fa que les rodes anteriors girin en direcció oposada a les posteriors. Això permet que la dolly realitzi moviments circulars fluids i s'utilitza normalment quan s'empren rails corbats.

Cranc o moviment lateral: es realitza girant les rodes anteriors en la mateixa direcció que les posteriors. Amb aquest mètode es pretén moure la dolly en sentit diagonal respecte la seva part davantera.

Tipus

Les dolly d'estudi són grans, estables i, a vegades, tenen suspensions hidràuliques. És per això que són la primera opció quan s'utilitzen càmeres professionals, tant dins l'estudi com a l'exterior. Generalment, el maquinista és l'encarregat de pilotar-les.

Les dolly lleugeres són més simples, més econòmiques i permeten una millor mobilitat amb càmeres de menor pes. Els cineastes independents i els estudiants acostumen a optar per aquests tipus de sistemes, ja que són més fàcils d'utilitzar. Existeixen algunes dolly amb lloc per a l'operador i altres que només tenen espai per a la càmera, de manera que l'operador ha de caminar al costat d'aquesta.
Doorway dolly: són les dolly compactes que es munten sobre suports amb rodes.

La millor manera de poder repetir el mateix moviment de càmera per a diverses preses (important alhora de realitzar el muntatge) és utilitzar una dolly sobre rails.

Rails

Tradicionalment, els rails utilitzats per a càmeres pesades estaven fabricats d'acer o d'alumini. L'acer és més pesant que l'alumini, però alhora és també més econòmic i pot suportar més càrrega. Tot i que és cert que els segments dels rails més llargs són més pesants alhora de transportar-los, permeten que es pugui col·locar el rail sense gaire esforç. També existeixen rails corbats.

Els rails de plàstic s'utilitzen amb un equip més lleuger. A principis del segle xxi, les vies de goma flexibles permetien que l'equip es muntés amb més rapidesa i que es pogués transportar amb més facilitat pel seu ús de càmeres lleugeres.

Galeria

Rails d'acer
Dolly lleugera amb seient desplaçant-se sobre un rail flexible
Dolly lleugera sense rails

Referències