Dolors Genovès i Morales
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1954  Barcelona |
| Mort | 5 juliol 2022 (67 anys) |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, directora de cinema, directora de documentals, professora d'universitat, guionista |
| |
Maria Dolors Genovès i Morales (Barcelona, 17 de setembre de 1954 - 5 de juliol de 2022) va ser una periodista i historiadora catalana[1] que va residir a Premià de Dalt des de la dècada del 1980.[2]
Biografia
[modifica]Es llicencià en Ciències de la Informació i Filosofia i Lletres i a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Va formar part de Televisió de Catalunya (TVC) des dels seus inicis, el 1984, on esdevingué directora de documentals històrics el 1992[3] i hi va treballar fins que es va jubilar, el 2015.[1]
Els seus documentals a TVC van destacar per no defugir temes polèmics, com l'assassinat d'Andreu Nin (Operació Nikolai, 1992), pel qual va rebre el Premi Ajoblanco a l'Audàcia, el 1993, o l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera a Sumaríssim 477, que va provocar accions legals dels descendents de Carles Trias i que acabaren amb una sentència favorable del Tribunal Constitucional d'Espanya. També va dirigir Adéu Espanya? del 2010, que continuaria el 2013 amb Hola Europa!.[4]
Es va doctorar en Humanitats i Comunicació per la Universitat Ramon Llull,[1] també fou professora de l'assignatura Documental de Creació, directora dels treballs de final de grau a la facultat de Comunicació Blanquerna i membre del consell de redacció de la revista Trípodos del mateix centre universitari.[5]
Reconeixements
[modifica]Va obtenir alguns premis, com el Primer Premi Cinema-Rescat a la millor utilització d'imatges d'arxiu per a Chomón, Barcelona, el 2002, i el Premi a la millor producció per a Roig i negre en el Primer Festival Internacional Memorimage de Reus (2006).[6]
El 2019 fou premiada amb el Premi a la Trajectòria Professional, en el marc dels Premis de Comunicació No Sexista que concedeix l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).[7][8]
Obres
[modifica]Llibres
[modifica]- Les Barcelones de Porcioles. Edicions Proa. Barcelona, 2005[6]
Documentals
[modifica]- Dalí (TVC, 1985)
- In memoriam (TVC, 1986)[5]
- Operació Nikolai (TVC, 1992)[4]
- 1968 (TVC,1993)[5]
- L'or de Moscou (TVC, 1994)[9]
- Sumaríssim 477 (TVC, 1994)[4]
- 4 dies de novembre (TVC, 1995)[5]
- Després del diluvi (TVC, 1995)[5]
- Cambó (TVC, 1996)[5]
- Cuba, siempre fidelísima (TVC, 1998)[5]
- Sapientíssims (TVC, 2000)[5]
- Chomón (TVC, 2001)[6]
- Joan March, els negocis de la guerra (TVC, 2003)[5]
- Els viatges de Mona Lisa (La Productora/TVC, 2003)[5]
- Abecedari Porcioles (TVC, 2004)[5]
- Roig i Negre (TVC, 2006)[6]
- Entre el jou i l'espasa (TVC, 2007)[5]
- Topografia de la memòria (TVC/La Productora, 2008)[5]
- Adéu, Espanya? (TVC/Brutal Media 2010)[4]
- Hola, Europa! (TVC/Brutal Media 2013)[4]
- Déu, amb accent (2014)[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «S'ha mort la periodista i historiadora Dolors Genovès». Vilaweb. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ «Mor la periodista Dolors Genovès als 67 anys», 05-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ «Muere a los 67 años la periodista e historiadora Dolors Genovès» (en castellà). EFE, 05-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gutiérrez, Àlex. «Mor Dolors Genovès, documentalista tenaç i fonamental en la història de TV3». Ara, 05-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 «Donesdigital». [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Mor als 67 anys la periodista i historiadora Dolors Genovès». 324.cat, 05-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ «Maria Dolors Genovès, premiada en els Premis de Comunicació No Sexista». VeuaAnoia.cat, 15-11-2019. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Pilar Aymerich, María Escario y Maria Dolors Genovès, Premios de Comunicación No Sexista de la ADPC». La Vanguardia, 14-11-2019.
- ↑ «Rahola, colpida per la mort de Dolors Genovès: "Gran persona i excel·lent periodista. Gràcies"». El Nacional, 06-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ «M. Dolors Genovès: “Entre les religions hi ha ganes de comunicar"». Catalunya Religió, 22-12-2014. [Consulta: 6 juliol 2022].
