Vés al contingut

Domenico Sarro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Domenico Natale Sarro)
Plantilla:Infotaula personaDomenico Sarro
Biografia
Naixement24 desembre 1679 Modifica el valor a Wikidata
Trani (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1744 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsciros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 2XvwelLp8BbScvAS7zksjm Apple Music: 336772790 Musicbrainz: a66335fb-1498-4e84-8dea-1ad3a71ee1d8 Discogs: 3785924 IMSLP: Category:Sarro,_Domenico_Natale Allmusic: mn0002298438 Deezer: 7186250 Modifica el valor a Wikidata
Pàgina inicial de la partitura de la cantata Il sagrifizio di Jefte.

Domenico Natale Sarro, o Sarri (24 de desembre de 1679 - 25 de gener de 1744), fou un compositor italià.

De 1688 a 1697 estudià al conservatori napolità de San Onofrio sent alumne d'Angelo Durante. El 1703 fou nomenat vice-mestre de la "Reale Capella de Nàpols", com a guanyador del concurs organitzat per assignar el lloc vacant que havia deixat A. Scarlatti; el 1737 arribà a mestre. També fou nomenat el 1728 mestre del "Corpo di Città" a Nàpols. També va treballar en d'altres capitals de nombroses ciutats, com en la de "San Paolo Maggiore. Fou un dels més grans músics italians del període que marca el pas del Barroc florit a l'estil galant.[1]

Va compondre extensament a principis del segle xviii. La seva òpera Didone abbandonata, estrenada l'1 de febrer de 1724 al Teatro San Bartolomeo de Nàpols, fou la primera amb llibret de Pietro Metastasio. Se'l recorda millor avui com el compositor de Achille in Sciro, l'òpera que s'escollí per estrenar el Teatro San Carlo el 1737. Sarro i Orefice, entre d'altres foren els adalils de l'òpera en dialecte napolità i ells dos encolaboració van escriure l'òpera La Finta pellegrina (1734).[2]

A més fou autor d'entremitjos còmics, misses, música sacra i d'un concert per a flauta.[3]

Òperes

[modifica]

Oratoris

[modifica]
  • Il frute delle grazie,
  • Andata di Gesú al calvario,
  • Ester reparatrice

Fonts

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. IV, pàgs. 1275/76(ISBN|84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III(ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàgs. 1275/76. (ISBN|84-7291-226-4)