Casa Morell
Casa Morell | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
Construcció | 1851 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Sant Honorat, 3 i Fruita, 4 | |||
| ||||
Format per | Domus romana i sitges medievals de Sant Honorat | |||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 53247 | |||
Id. Barcelona | 1178 | |||
Espai de protecció arqueològica | ||||
Domus romana i sitges medievals de Sant Honorat | ||||
Id. IPAPC | 20952 | |||
La casa Morell és un edifici situat als carrers de Sant Honorat i de la Fruita de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és la seu del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, junt amb la veïna casa Moxó.
Història
[modifica]En aquest indret hi havia les cases dels jueus Massot Avengenà, Jafudà i Mahir Llobell,[2] vinculades a un alfòndec del Call Major,[3][4] la propietat de les quals fou reunida pel jurista Pere de Rajadell després del pogrom de 1391.[5][6] El nou propietari es va trobar amb la desagradable sorpresa que al pou hi havia enterrats molts cossos de jueus morts, per la qual cosa va demanar permís al rei per a traslladar-los a un altre indret.[7]
El 1772, Gertrudis d'Armengol i de Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i el seu fill Ramon Lluís de Peguera i d'Armengol van establir la propietat en emfiteusi al doctor en lleis i ciutadà honrat Josep Antoni Febrés i Salamó,[8][9][10][11] que el 1773 va demanar permís per a obrir-hi una porta d'escala al carrer de la Fruita i una finestra al de Sant Honorat per als entresols.[12] El 1787, el seu fill i hereu Francesc Antoni Febrés i Barenys[13] va demanar permís per a obrir una botiga al carrer de Sant Honorat,[14] i novament el 1790 i el 1815 per a fer-hi diverses reformes.[15][16][17] El 1818, la seva vídua Maria Paula Jonch i Andreu[13] va demanar una moratòria de l'enderrocament d'una part d'edifici ruïnosa al carrer de la Fruita,[18] i l'any següent va presentar-ne el projecte de reconstrucció.[19]
Francesc Antoni no tingué descèndencia, i per això, en el seu testament del 1816 va nomenar hereu universal el seu nebot Josep Marià Morell i Febrés,[16] fill del doctor en dret Ramon Morell i Requesens i la seva germana Francesca.[10] Josep Marià es va casar amb Francesca Desclapés, natural de Figueres, on el matrimoni va fugir de Barcelona arran de la invasió napoleònica del 1808, i hi va morir el 1819.[10] Aleshores, la propietat fou heretada pel seu fill Joaquim Morell i Desclapés,[10][16] que el 1851 encarregà a l'arquitecte Josep Oriol Mestres el projecte d'un nou edifici.[20][21][22]
Descripció
[modifica]Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre pisos i golfes amb façanes a dos carrers. La del carrer de la Fruita, més extensa, és menys ornamental que la principal, i a més, té els balcons dels extrems substituïts per finestres. La composició ve determinada per l'alineació vertical de les obertures i les impostes que marquen els diferents nivells de forjats tot definint el ritme horitzontal.[23] Confrontant amb la veïna Casa Adret, cal destacar una torre preexistent, que presenta tres fases constructives diferents: a la planta baixa, un arc de pedra demostra un passat medieval, mentre que la resta de l'alçat es dataria al segle xviii, i les obertures de comunicació i forjats serien del 1851.[23]
La façana de Sant Honorat té cinc balcons a cada pis, lligats dos a dos simètricament per balconades sobre permòdols decorats al principal i al primer. Val la pena destacar el disseny de les baranes de ferro. L'accés es fa través del portal central, que duu a un pati del qual arrenca una escala per a pujar a les plantes superiors. Els replans s'obren al pati mitjançant finestres bíforades gòtiques, que Mestres degué reaprofitar de les construccions preexistents del Call.[23] Per altra banda, l'estructura de pilars i jàsseres de fosa a la planta baixa és una les primeres d'aquest tipus a l'arquitectura civil de Barcelona.[4][23]
Domus romana i sitges medievals
[modifica]La reforma integral de l'edifici per tal d'unir-lo al veí del carrer de Sant Honorat, 1 (Casa Moxó) va motivar l'excavació total del solar entre els anys 2000 i 2003.[4][24] Les troballes més importants són els vestigis d'una domus romana del segle iv i unes grans sitges medievals del segle xiii, corresponents a una casa-palau de l'alfòndec del Call Major de la ciutat.[4][25]
El 2010, les restes van ser museïtzades segons el projecte de l'arquitecte Josep Llinàs, i actualment són visitables com a part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA),[26][27] amb accés pel carrer de la Fruita.[28]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Morell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Mitjà Sagué, 1948, p. 103.
- ↑ «17. Les sitges del call jueu». Els espais del MUHBA - Domus Sant Honorat. Museu d'Història de Barcelona.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Domus del carrer de la Fruita». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Mitjà Sagué, 1948, p. 78, 103.
- ↑ Fumanal Pagès, 2011, p. 22-23.
- ↑ Mitjà Sagué, 1948, p. 79.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, 29-10-1772.
- ↑ APHB, notari Daniel Troc, manual 1.037/29, f. 59-62v, 25-2-1774. Confessió de domini de Josep Anton Febrés i Salamó.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Les famílies de notaris Morell Milsocós i Requesens Vilar ja tenen el seu arxiu a l'abast del públic». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC), 26-05-2014.
- ↑ Fumanal Pagès, 2011, p. 28-29.
- ↑ «Josep Antoni Febres i Salamó. Sant Honorat i Fruita. Obrir una porta i una finestra». C.XIV Obreria C-3/1773-12. AHCB, 15-02-1773.
- ↑ 13,0 13,1 «Informaciones genealógicas de Francisco Antonio Febrés y Barenys y de María Paula Jonch y Andreu, su mujer». ES.28079.AHN//INQUISICIÓN,1237,Exp.18. AHN.
- ↑ «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat. Sant Honorat. Botiga. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-44/1787-119. AHCB, 096-1787.
- ↑ «Francisco Antonio Febrés. Ciutadà Honrat. Sant Honorat i Fruita. Casa. Tancar una porta, obrir-ne una altra, fer obertures i posar un ampit». C.XIV Obreria C-56/1790-190. AHCB, 17-01-1990.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Fumanal Pagès, 2011, p. 29.
- ↑ «Francesc Antoni Febrés. Sant Honorat. Casa. Modificar una finestra en balcó de sortida». C.XIV Obreria C-07/1815-046. AHCB, 04-07-1815.
- ↑ «Maria Paula Febrés i Jonch. Fruita. Casa. Prórroga per enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-112/1818-101. AHCB, 10-11-1818.
- ↑ «Paula Febrés. Fruita 13. Casa. Enderrocar i reedificar part de la façana». C.XIV Obreria C-113/1819-017. AHCB, 02-03-1819.
- ↑ «Línea a la que haurà d'ajustar-se Joaquin Morell per a reedificar la casa que posseeix als carrers de Sant Honorat i de la Fruita». Q136 Obres públiques 3/1 1181. AMCB, 1851.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 760 C.
- ↑ «Plànols i dibuixos de la casa de Joaquim Morell». AHCB3-032/5D52 Apel·les Mestres Oñós. AHCB.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 «Casa Morell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «La Domus romana del carrer de la Fruita de Barcelona». ATICS. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric.
- ↑ Fumanal Pagès, 2011.
- ↑ «Domus romana i sitges medievals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Muñoz, Albert «Un nou espai arqueològic s’obre al públic a tocar de la plaça de Sant Jaume». betevé, 21-04-2010.
- ↑ «MUHBA Domus Sant Honorat». Museu d'Història de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Florensa Puchol, Francesc Xavier; Griñó Márquez, Damià; Moreno Expósito, Iñaki; Gamarra Campuzano, Agustín. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer de Sant Honorat, 3, volum 1. Mataró: ATICS SL, gener 2011.
- Fumanal Pagès, Miquel Àngel; Colomer Casamitjana, Joel; Gutiérrez Ortiz, Júlia; Redondo García, Esther; Florensa Puchol, Francesc Xavier «Documentant l’arqueologia: la casa de Massot Avengenà a l’alfòndec del call Major de Barcelona (carrer de Sant Honorat, núm. 3)». Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, vol. 7, 2011, pàg. 9-71. ISSN: 2013-4029.
- Gamarra Campuzano, Agustín; Florensa i Puchol, Francesc Xavier «L'excavació del jaciment arqueològic del carrer Sant Honorat, 3, de Barcelona». Tribuna d'arqueologia, 2003-2004, pàg. 189-210. ISSN: 1130-7781.
- Mitjà Sagué, Marina «Pedro de Rajadell y su biblioteca jurídica». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 1, 1948, pàg. 65-104.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Morell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Domus romana i sitges medievals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.