Dor
| ||||
| Tipus | tel, jaciment arqueològic i parc nacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Israel | |||
| Districte | Districte de Haifa | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 70 dúnams | |||
Dor va ser una ciutat de Palestina que menciona la Bíblia, i la situa al territori de la tribu de Manassès, a uns 30 km al sud de Haifa i del Mont Carmel, a la costa mediterrània.[1]
Estava poblada per cananeus. Segons el Llibre de Josuè, el rei de Dor, es va aliar amb Jabin, el rei cananeu de Hassor en una batalla contra Israel, i hi va morir.[2] Dor estava situada a la vora del territori d'Aser, però Josuè la va concedir a Manassès, que hi va mantenir els pobladors cananeus.[3] Al mateix Llibre de Josuè es fa menció de Dor juntament amb una altra ciutat anomenada En-Dor.[4]
El rei Salomó tenia dotze governadors al seu territori que cada any subministraven els queviures per al rei i l'administració reial, un mes cadascun. El territori muntanyós de Dor n'era un d'ells.[5]
A la Història d'Unamon es menciona el poble dels Xequeleix, un dels Pobles de la mar, i allà es diu que Dor era la seva ciutat.[6]
Va pertànyer després a Sidó. Va ser una fortalesa que Antíoc VIII Grif (125 aC-96 aC) va defensar contra Antíoc IX de Cízic (114 aC-94 aC). Era a uns 15 km de Cesarea. Els grecs i romans la van anomenar Dora (τὰ Δῶρα) (plural neutre). Jeroni d'Estridó la descriu com una ciutat en runes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Burkhardt, Helmut (et al.) (comp.). Das grosse Bibellexikon. Wuppertal: Brockhaus, 1987, p. 293. ISBN 9783417246117.
- ↑ Llibre de Josuè. 11:1-14
- ↑ Llibre de Josuè. 12:23
- ↑ Llibre de Josuè. 17:11
- ↑ Primer llibre dels Reis. 4:11
- ↑ Caminos, Ricardo A. A tale of woe : from a hieratic papyrus in the A. S. Pushkin Museum of Fine Arts in Moscow: (Papyrus Pushkin 127). Oxford: Griffith Institute, Ashmolean Museum, 1977, p. 1-2.
- ↑ Smith, William (ed.). «Dora». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 febrer 2022].