Vés al contingut

Douglas Engelbart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDouglas Engelbart
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Douglas Carl Engelbart Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1925 Modifica el valor a Wikidata
Portland (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 2013 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Atherton (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència renal Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAtherton, Califòrnia
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat Estatal d'Oregon (BS)
UC Berkeley (PhD)
Director de tesiJohn Robert Woodyard Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perratolí
hipertext
groupware
computació interactiva
Activitat
Camp de treballCiència computacional, invent i electrotècnia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinventor
OrganitzacióSRI International
McDonnell Douglas i altres
Membre de
Influències
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 desembre 1968The Mother of All Demos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeBallard Fish
Karen O'Leary Engelbart Modifica el valor a Wikidata
FillsChristina Engelbart
 () Ballard Fish Modifica el valor a Wikidata
Premis
National Medal of Technology
Lemelson-MIT Prize
Turing Award
Lovelace Medal
Norbert Wiener Award

Lloc webdougengelbart.org Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 113308064 Modifica el valor a Wikidata
Primer prototipus de ratolí d'ordinador

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013),[1] fou un enginyer i inventor, i un pioner de la informàtica i d'internet. És conegut principalment pel seu treball en la fundació del camp de la interacció entre l'home i l'ordinador, sobretot durant la seva estada a l'Augmentation Research Center Lab de SRI International, on va inventar el ratolí d'ordinador,[2] i desenvolupar l'hipertext, ordinadors en xarxa i fou precursor de les interfícies gràfiques d'usuari, que va presentar al The Mother of All Demos de 1968. La llei Engelbart, que apunta que la taxa intrínseca del rendiment humà és exponencial, porta el seu nom.

NLS, el "oN-Line System," desenvolupat per Augmentation Research Center sota el consell d'Engelbart amb finançament principalment d'ARPA (llavors es coneixia com a DARPA), va demostrar nombroses tecnologies, la majoria de les quals ara són d’ús generalitzat; incloïa el ratolí de l'ordinador, pantalles de mapes de bits, hipertext; tots els quals es van mostrar un "The Mother of All Demos" el 1968. El laboratori va ser transferit del SRI a Tymshare a finals dels anys setanta, que va ser adquirida per McDonnell Douglas el 1984, i NLS va passar a anomenar-se Augment (ara Institut Doug Engelbart).[3] Tant a Tymshare com a McDonnell Douglas, Engelbart es va veure limitat per la falta d’interès per les seves idees i el seu finançament per perseguir-les i es va retirar el 1986.

El 1988, Engelbart i la seva filla Christina van llançar el Bootstrap Institute, conegut posteriorment com a The Doug Engelbart Institute – per promoure la seva visió, especialment a la Universitat Stanford; aquest esforç va donar lloc a alguns fons DARPA per modernitzar la interfície d'usuari d'Augment. El desembre del 2000, President dels Estats Units Bill Clinton va atorgar a Engelbart la Medalla Nacional de Tecnologia, el premi més alt de tecnologia dels Estats Units. El desembre de 2008, Engelbart va ser premiat pel SRI en el 40è aniversari de la "Mother of All Demos".

Biografia

[modifica]

Douglas Carl Engelbart va néixer a Portland el 30 de gener de 1925.[4]

Es va graduar en enginyeria elèctrica a la Universitat de Berkeley, Califòrnia i després de la Segona Guerra Mundial va començar a imaginar formes de visualització de tota classe d'informació en pantalles de tubs de raigs catòdics com els que ell havia utilitzat com a tècnic de radar durant la guerra, i somiava "volar" a través d'una varietat d'espais d'informació.[5]

A partir de 1959 comença a col·laborar al SRI International a Menlo Park (Califòrnia), on va tenir l'oportunitat de seguir amb les seves idees visionàries sobre la formulació d'un marc teòric per a la co-evolució de les capacitats humanes, el coneixement i les organitzacions. Al centre d'aquesta visió se situava l'ordinador com una extensió de les capacitats de comunicació i el recurs per a l'augment de la intel·ligència humana.[5]

El 9 de desembre de 1968, Engelbart i el seu grup de 17 investigadors que treballen al Augmentation Research Center del SRI International, va fer una presentació pública en directe de 90 minuts a través del sistema en línia, NLS, en el que havia estat treballant des de 1962. La presentació va ser durant una reunió de la Conferència Fall Joint Computer celebrada al centre de convencions de San Francisco al qual van assistir prop de 1.000 professionals de la informàtica.[6] Degut a la transcendència del que es presentava va ser anomenada The Mother of All Demos (La mare de totes les presentacions). Aquest va ser el debut públic del ratolí d'ordinador, però també una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, l'hipermèdia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo.[7][8]

El 1970 va patentar un petit dispositiu de comandament del cursor, una marca mòbil visible a la pantalla per triar un punt d'actuació immediata. Engelbart anomenà mouse (ratolí) aquest aparell, inicialment de fusta i amb dues rodetes metàl·liques, que actualment equipen tots els ordinadors.[9] El seu equip va desenvolupar l'hipertext, els ordinadors en xarxa, i els precursors d'interfícies gràfiques d'usuari. Engelbart va ser també un defensor compromès del desenvolupament i l'ús d'ordinadors i xarxes per ajudar a fer front als problemes cada vegada més urgents i complexes del món.[10]

Engelbart va incorporar al seu laboratori una sèrie de principis organitzatius, que ell va anomenar la seva «estratègia de bootstrapping», específicament dissenyada per a arrencar i accelerar el ritme d'innovació assolible.[11]

Va morir el 2 de juliol de 2013 amb 88 anys a causa de la seva deteriorada salut.[4]

Influència

[modifica]

Engelbart va ser un pioner de la interacció entre els éssers humans i els ordinadors. El seu major invent, el ratolí, és un dispositiu que amb el temps s'ha convertit en imprescindible per als usuaris de la informàtica moderna.

"The mother of all demos" és considerada com la primera videoconferència de la història, realitzada en una la mateixa conferència en la qual es va presentar el ratolí l'any 1968.[12]

També va tenir una influència decisiva en el desenvolupament de les interfícies d'usuari i finestres multitasca, que segons algunes persones va inspirar a empresaris com Bill Gates i Steve Jobs.[13]

Entre altres premis va rebre el Turing, un dels més importants a escala mundial dedicat a la informàtica.[12]

Reconeixements

[modifica]

Des de finals de la dècada de 1980, persones i organitzacions destacades han reconegut la importància fonamental de les seves contribucions.[14] Al desembre de 1995, a la IV Conferència de la WWW a Boston, va ser el primer receptor del que més tard es convertiria en el Premi Memorial Yuri Rubinsky. El 1997 va rebre el Premi Lemelson-MIT de 500.000 dòlars, el premi únic més gran del món per a la innovació, a més del premi ACM Turing.[15]

Amb motiu del 30è aniversari de la demostració d'Engelbart ("The mother of all demos"), el 1998 els arxius de Stanford a Silicon Valley i l'Institute for the Future van acollir lThe Unfinished Revolution d'Engelbart, un simposi a l'Auditori Memorial de la Universitat Stanford per honrar a Engelbart i les seves idees.[16] Va entrar en el Saló de la Fama dels inventors nacionals l'any 1998.

També l'any 1998 l'Associació per a la Computació de Maquinària (ACM) SIGCHI va lliurar a Engelbart el premi CHI Lifetime Achievement Award.[17] Posteriorment Engelbart va entrar a l'Acadèmia CHI el 2002. Engelbart va ser guardonat amb el Certificat de Mèrit de l'Institut Franklin en 1996 i la Medalla Benjamin Franklin el 1999 en Informàtica i Ciència Cognitiva. A principis de 2000, Engelbart va produir, amb voluntaris i patrocinadors, el que es va anomenar The Unfinished Revolution II, també conegut com el l'Engelbart Colloquium de la Universitat Stanford, per documentar i difondre el seu treball i les seves idees a un públic més ampli.[18]

Bill Clinton va concedir a Engelbart la Medalla Nacional de la Tecnologia el desembre de 2000, considerat el premi més prestigiós del país.[19] El 2001 va aconseguir la Medalla Lovelace de la British Computer Society.[20] El 2005 va ser nomenat Fellow of the Computer History Museum "per avançar en l'estudi de la interacció humana-ordinador, el desenvolupament del dispositiu d'entrada del ratolí i l'aplicació d'ordinadors per millorar l'eficiència organitzativa".[21] També va guanyar el Premi Norbert Wiener, que es lliura anualment per part de professionals informàtics per a la responsabilitat social.[22]

El 9 de desembre de 2008, Engelbart va ser premiat amb motiu de la celebració del 40è aniversari de "The Mother of all Demos" de 1968.[23] Aquest esdeveniment, produït per SRI International, es va celebrar al Memorial Auditorium de la Universitat Stanford. Els ponents van incloure diversos membres de l'equip d'Engelbart, entre els quals estaven Don Andrews, Bill Paxton, Bill English i Jeff Rulifson, el principal patrocinador governamental d'Engelbart, Bob Taylor, i altres pioners de la informàtica interactiva, incloent Andy van Dam i Alan Kay. A més, Christina Engelbart va parlar sobre les primeres influències del seu pare i la seva tasca a l'Institut Doug Engelbart.

El juny de 2009, el New Media Consortium va reconèixer a Engelbart com a membre de la NMC.[24] El 2011 Engelbart va ingressar en el Saló de la Fama de IEEE Intelligent Systems' AI's.[25][26][27]

Darrers anys i mort

[modifica]

Engelbart va assistir a la Conferència del Programa per al Futur 2010, on centenars de persones es van reunir al Tech Museum de San Jose en línia per dialogar sobre com perseguir la seva visió per augmentar la intel·ligència col·lectiva.

On es pot trobar la explicació més completa de les idees de bootstrapping d'Engelbart és a Boosting Our Collective IQ, de Douglas C. Engelbart, 1995. Això inclou tres dels articles clau d'Engelbart, editats en forma de llibre per Yuri Rubinsky i Christina Engelbart per commemorar la presentació del SoftQuad Web Award de 1995 a Doug Engelbart a la conferència World Wide Web a Boston el desembre de 1995. Només es van imprimir 2.000 còpies de tapa tova, i 100 de tapa dura, numerades i signades per Engelbart i Tim Berners-Lee. El llibre d'Engelbart està sent republicat per l'Institut Doug Engelbart.[28]

Dues històries exhaustives del laboratori i el treball d'Engelbart es troben a What the Dormouse Said: How the Sixties Counterculture Shaped the Personal Computer Industry de John Markoff i A Heritage of Innovation: SRI's First Half Century de Donald Neilson.[29] Altres llibres sobre Engelbart i el seu laboratori inclouen Bootstrapping: Douglas Engelbart, Coevolution, and the Origins of Personal Computing de Thierry Bardini i The Engelbart Hypothesis: Dialogs with Douglas Engelbart, de Valerie Landau i Eileen Clegg en conversa amb Douglas Engelbart.[30] Aquests quatre llibres es basen en entrevistes amb Engelbart i altres col·laboradors del seu laboratori.

Engelbart va formar part dels consells assessors del Centre de Ciència, Tecnologia i Societat de la Universitat de Santa Clara, Foresight Institute, Computer Professionals for Social Responsibility, The Technology Center of Silicon Valley i The Liquid Information Company.

Engelbart va tenir quatre fills, Gerda, Diana, Christina i Norman amb la seva primera dona Ballard, que va morir el 1997 després de 47 anys de matrimoni. Es va tornar a casar el 26 de gener de 2008 amb l'escriptora i productora Karen O'Leary Engelbart. Es va celebrar una celebració del 85è aniversari al Tech Museum of Innovation. Engelbart va morir a la seva casa a Atherton, Califòrnia, el 2 de juliol de 2013, a causa d'una insuficiència renal. Un amic proper seu i pioner d'Internet, Ted Nelson, va pronunciar un discurs en homenatge a Engelbart. Segons l'Institut Doug Engelbart, la seva mort va arribar després d'una llarga batalla amb la malaltia de l'Alzheimer, que li van diagnosticar el 2007. Engelbart tenia 88 anys i la seva segona dona, els quatre fills del seu primer matrimoni i nou néts.[31]

Referències

[modifica]
  1. SRI International. «Nota de premsa sobre la seva mort» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 de juliol 2013. [Consulta: 5 juliol 2013].
  2. «BBC News Online»: Mouse inventor strives for more (anglès)
  3. «the Doug Engelbart Institute website». Arxivat de l'original el 9 desembre 2018.
  4. 4,0 4,1 «Douglas Engelbart» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 desembre 2018].
  5. 5,0 5,1 Worthey, 2004, Home.
  6. Worthey., 2004, Demo.
  7. Tweney, Dylan. «Dec. 9, 1968: The Mother of All Demos» (en anglès). Wired News, 12-09-2008. [Consulta: 8 juliol 2013].
  8. Metz, Cade. «The Mother of All Demos — 150 years ahead of its time» (en anglès). The Register, 11-12-2008. [Consulta: 8 juliol 2013].
  9. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 103. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 15 maig 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  10. The Unfinished Revolution II: Strategy and Means for Coping with Complex Problems, col·loqui a la Universitat Stanford, Jan–Mar 2000. (anglès)
  11. About a Bootstrapping Strategy — una introducció amb enllaços a altres textos. (anglès)
  12. 12,0 12,1 «Douglas Engelbart, un visionario e inventor» (en espanyol europeu), 24-04-2016. Arxivat de l'original el 2019-05-18. [Consulta: 15 desembre 2018].
  13. Cedrik. «Fallece Douglas Engelbart, inventor del mouse e impulsor de las GUI, Redes e Hipertexto.» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 desembre 2018].
  14. «Awards - Doug Engelbart Institute». [Consulta: 15 desembre 2018].
  15. «Douglas Engelbart - A.M. Turing Award Laureate». [Consulta: 15 desembre 2018].
  16. «introduction». Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 15 desembre 2018].
  17. «Awards» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
  18. «Engelbart Colloquium: Home Page for "Unrev-II" Website». [Consulta: 15 desembre 2018].
  19. «Foresight Update 43 Page 2». Arxivat de l'original el 2018-10-01. [Consulta: 15 desembre 2018].
  20. «Lovelace Medal and Lecture | Events | BCS - The Chartered Institute for IT». Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 15 desembre 2018].
  21. «Computer History Museum | Fellow Awards - Douglas C. Engelbart», 02-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-02. [Consulta: 15 desembre 2018].
  22. «CPSR - Winners of the Norbert Wiener Award for Professional and Social Responsibility» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
  23. «Wayback Machine», 13-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-01-13. [Consulta: 15 desembre 2018].
  24. «2009 NMC Fellows Award: Doug Engelbart, Ph.D. | The New Media Consortium», 15-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-15. [Consulta: 15 desembre 2018].
  25. «Yale Awards Honorary Degrees To Joan Didion, Martin Scorsese». Hartford Courant, 24-05-2011. Arxivat de l'original el 13 maig 2013.
  26. «Citations for Recipients of Honorary Degrees at Yale University 2011». Yale University, 23-05-2011. Arxivat de l'original el 10 maig 2013.
  27. ; de la Bruyère, Max«University confers 2,907 degrees at 310th Commencement». Yale Daily News, 23-05-2011. Arxivat de l'original el 8 abril 2013.
  28. ENGELBART, DOUGLAS C. Boosting our Collective IQ.
  29. Neilson, Donald. A Heritage of Innovation: SRI's First Half Century, p. https://en.wikipedia.org/wiki/Douglas_Engelbart#cite_note-44. ISBN 0-9745208-0-2. 
  30. Landau, Valerie. The Engelbart Hypothesis: Dialogs with Douglas Engelbart. ISBN 978-0-615-30890-6. 
  31. «Còpia arxivada». Technology visionary Doug Engelbart, inventor of computer mouse, dies at age of 88, 03-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-09-05 [Consulta: 28 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]