Vés al contingut

Potentil·la

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Duchesnea)
Infotaula d'ésser viuPotentil·la
Potentilla Modifica el valor a Wikidata

Potentilla arenaria Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
SubfamíliaRosoideae
GènerePotentilla Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicPotentilla reptans Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Duchesnea Sm., 1810,

(entre altres)

Potentil·la (Potentilla) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rosàcies (Rosaceae). Són plantes natives de les zones de climes temperats, subàrtics i de les muntanyes tropicals.[1]

Particularitats

[modifica]

Moltes espècies del gènere Potentilla són plantes medicinals, amb propietats hemostàtiques, entre d'altres. Llur nom prové del llatí potentia, força.

Arran de recerques recents, aquest gènere també inclou les plantes del gènere Duchesnea, que abans es considerava un gènere separat, com la maduixera de l'Índia, Potentilla indica (Andrews) Th.Wolf., abans Duchesnea indica (Andrews) Focke.[2]

Per altra banda, d'altres plantes que abans formaven part del gènere Potentilla, han passat a esser classificades en els gèneres Dasiphora, Drymocallis, Comarum i Sibbaldiopsis.[3]

Espècies dels Països Catalans[4]

[modifica]

Potentilla fruticosa, P.rupestris, P. pensylvannica, P. palustris, P. cinerea, P erecta, P. frigida, P. brauneana, P. grandiflora, P. montana, P. sterilis, P. micrantha, P. alchemilloides, P. argentea, P. inclinata, P. reptans, P. caulescens, P. hirta, P. recta, P. neumanniana, P. chrysantha, P. crantzii, P. aurea i P. pyrenaica.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]

La història taxonòmica d'aquest gènere és complexa, amb molts canvis al llarg del temps. Quan Linné el va publicar ja era un gènere àmpliament reconegut, però amb d'altres noms com ara Argentina, Pentaphyllum, Pentaphylloides o Quinquefolium, l'acceptació de Potentilla com a denominació va ser conseqüència de la decisió del Congrés internacional de botànica de Viena del 1905 d'adoptar l'obra Species plantarum (1753) de Linné com a punt inicial de la nomenclatura de les plantes amb flors.[7]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Potentilla es reconeixen les 510 espècies següents:[1]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]

  • Potentilla × acervata Soják
  • Potentilla × ala-arczae Soják
  • Potentilla × angarensis Popov
  • Potentilla × approximata Bunge
  • Potentilla × aurantiaca Soják
  • Potentilla × beckii Murr
  • Potentilla × bishkekensis Soják
  • Potentilla × blanda Soják
  • Potentilla × boreocaucasica Kechaykin
  • Potentilla × burjatica Soják
  • Potentilla × chalchorum Soják
  • Potentilla × chemalensis Kechaykin
  • Potentilla × collina Wibel
  • Potentilla × concinniformis Rydb.
  • Potentilla × daghestanica Soják
  • Potentilla × decipiens Jord. ex Verl.
  • Potentilla × diskleii Naruh.
  • Potentilla × diversifolia Lehm.
  • Potentilla × gabarae Kołodziejek
  • Potentilla × gilgitica Shah & Wilcock
  • Potentilla × gorodkovii Jurtzev
  • Potentilla × grandiloba Shah & Wilcock
  • Potentilla × habievii Kechaykin
  • Potentilla × hara-kurosawae (Naruh. & M.Sugim.) H.Ohashi
  • Potentilla × ibrahimiana Maire
  • Potentilla × insularis Soják
  • Potentilla × intermedia L.
  • Potentilla × italica Lehm.
  • Potentilla × jakovlevii Kechaykin & Shmakov
  • Potentilla × kerneri Borbás
  • Potentilla × lenae Soják
  • Potentilla × macropoda Soják
  • Potentilla × masakii Naruh.
  • Potentilla × mixta Nolte ex Rchb.
  • Potentilla × musashinoana Makino
  • Potentilla × mutabilis Soják
  • Potentilla × nebulosa Danihelka & Soják
  • Potentilla × nudicaulis Willd. ex D.F.K.Schltdl.
  • Potentilla × okensis Petunn.
  • Potentilla × omissa Soják
  • Potentilla × pedersenii (Rydb.) Rydb.
  • Potentilla × petrovskyi Soják
  • Potentilla × prostrata Rottb.
  • Potentilla × safronovae Jurtzev & Soják
  • Potentilla × scholziana Callier
  • Potentilla × semiargentea Borbás ex Zimmeter
  • Potentilla × subdigitata .Li
  • Potentilla × suberecta ur
  • Potentilla × tikhomirovii {{mida|1=
  • Potentilla × tobolensis Th.Wolf ex Pavlov
  • Potentilla × tolmatchevii Jurtzev & Soják
  • Potentilla × tschaunensis Juz. ex Jurtzev
  • Potentilla × uschakovii Jurtzev
  • Potentilla × vanzhilii Gundegmaa & Kechaykin
  • Potentilla × villosula Jurtzev
  • Potentilla × yamanakae (Naruh.) Naruh.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Potentilla L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r març 2025].
  2. ↑ International Journal of Plant Sciences
  3. ↑ Spoomer, G.G. Evidence of protocarnivorous capabilities in Geranium viscosissimum and Potentilla arguta and other sticky plants. (1999)
  4. ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans 1980
  5. ↑ «Potentilla L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 març 2025].
  6. ↑ Linné, 1753, p. 495.
  7. ↑ Torsten, Persson i Smedmark, 2022, p. 493.
  • C. Kalkman: Rosaceae. In: Klaus Kubitzki (Hrsg.): The Families and Genera of Vascular Plants - Volume VI - Flowering Plants - Dicotyledons - Celastrales, Oxalidales, Rosales, Cornales, Ericales. Springer-Verlag, Berlin 2004, S. 361, ISBN 978-3-540-06512-8

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Potentil·la
  • Fragaria a catalogueoflife.org (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Potentil·la&oldid=34707895»