Vés al contingut

Édouard Lartet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: E. Lartet)
Plantilla:Infotaula personaÉdouard Lartet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1801 Modifica el valor a Wikidata
Castèthnau Barbarens (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Seissan (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic Museu Nacional d'Història Natural de França
té el rol: càtedra
1869 – 1871
← Adolphe d'ArchiacJean Albert Gaudry →
President Société d'anthropologie de Paris
1869 – 1869
← Alexandre BertrandPierre Louis Jean Baptiste Gaussin →
37è President de la Societat Geològica de França
1866 – 1866
← Emmanuel Ludwig GrunerÉdouard de Verneuil → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFaculté de Droit de Toulouse (en) Tradueix - licence (–1820)
Collège de France Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópaleontòleg, prehistoriador, advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. zoologiaLartet Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLouis Lartet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Baton de commandement du Magdalénien collection Lartet – Museu de Toulouse

Édouard Lartet (Castelnau-Barbarens, 15 d'abril de 1801 - Seissan, 28 de gener de 1871),[1] va ser un geòleg i arqueòleg francès. Va fer estudis de Dret a Tolosa i ben aviat s'interessà pels treballs arqueològics de Cuvier.

El 1834 va identificar 90 gèneres de fòssils de mamífers i rèptils al jaciment del terciari de Sansan. El 1836 descobreix el primer gran primat fòssil el pliopitec i dedueix la contemporaneïtat de l'home amb animals extints gràcies a l'estudi dels jaciments de Massat i Aurinhac. El 1861 proposa una cronologia del quaternari basada en els animals fòssils que s'hi troben (actualment no s'utilitza excepte l'edat del ren en alguna ocasió). A partir de 1863, treballa amb Henry Christy a diversos jaciments del Perigord, com Lo Mostièr, Laugerie-Basse i La Madeleine. En aquest darrer troben la prinmera mostra d'art prehistòric. El seu fill Louis Lartet també va ser arqueòleg.

Principals obres

[modifica]
  • É. Lartet, « Sur l'ancienneté géologique de l'espèce humaine dans l'Europe occidentale », Compte-rendu de l'Académie des Sciences, L, séance du 19. 03. 1860.
  • É. Lartet et H. Christy, « Sur des figures d'animaux gravées ou sculptées et autres produits d'art et d'industries rapportables aux temps primordiaux de la période humaine », Revue archéologique, IX, 1864.
  • É. Lartet et H. Christy, Reliquiae Aquitanicae, 1865-1875.

Fonts

[modifica]
  • Michel Brézillon, Dictionnaire de la préhistoire, Larousse, (1969), ISBN 2-03-075437-4
  • Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, (1994), ISBN 2-905614-93-5
  • Nathalie Richard, L'invention de la Préhistoire, Presses Pocket, (1992), ISBN 2-266-04243-2

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Lartet, Édouard Armand Isidore Hypppolyte». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 273. ISBN 8429270043.