Vés al contingut

EW del Llangardaix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: EW Lacertae)
Infotaula objecte astronòmicEW del Llangardaix
Tipusestrella Be, estrella variable i font d'infrarojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B4IIIpe[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlangardaix Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra297,752 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,43 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva21.627 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,3585 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−5,138 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)9,504 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar240 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,9 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial11.200 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 57m 4.5018s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)48° 41' 2.6412''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat3.235 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

EW del Llangardaix (EW Lacertae) és un estel variable en la constel·lació del Llangardaix, situat en la part central de la mateixa a 25 segons d'arc en ascensió recta del límit amb la constel·lació d'Andrómeda.[7] Es troba, d'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 821 anys llum de distància del sistema solar.

Característiques

[modifica]

De tipus espectral B4IIIpe, EW del Llangardaix és una de les estrelles Be més complexes i més observades.[8][7][9] Té una temperatura efectiva de 17.900 K i la seva lluminositat és 3.235 vegades superior a la lluminositat solar.[10] Amb una massa set vegades major que la massa solar, posseeix una edat aproximada de 40 milions d'anys.[11]

Variabilitat

[modifica]

EW del Llangardaix és una variable eruptiva del tipus Gamma Cassiopeiae que experimenta pèrdua de massa des de la seva zona equatorial, conseqüència de la seva ràpida velocitat de rotació de 350 km/s. Està catalogat com un estel amb embolcall; l'embolcall sembla variar en un cicle d'uns 19 dies.[8]

La lluentor de EW del Llangardaix oscil·la entre magnitud aparent +5,22 i +5,48, encara que aquesta amplitud és variable.[12] En diferents èpoques el període ha anat canviant de 0,7364 dies en 1951 per després fluctuar entre 0,800 i 0,700 dies; en 1981 el seu període era de 0,711 dies, augmentant posteriorment a 0,722 dies. Així mateix existeix una variació a llarg termini en una escala de temps de 3000 dies. El seu espectre també indica pulsacions quasi-periòdiques d'aproximadament 1 dia.[8] S'ha observat que l'estel és més brillant quan és més blau.[9]

  1. «Studying the UV MgII resonance lines in 20 Be stars». Baltic Astronomy, 2011, pàg. 572–575.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «High and intermediate-resolution spectroscopy of Be stars. An atlas of Hγ, He I 4471 and Mg II 4481 lines» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 11-2001, pàg. 861–882. DOI: 10.1051/0004-6361:20011202.
  5. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 EW Lacertae - Be star (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 8,2 EW Lacertae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. 9,0 9,1 John R. Percy & Akos G. Bakos «Photometric Monitoring of Bright Be Stars. IV. 1996–1999». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific. pp. 748–753.
  10. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten. p. 349.
  11. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 190-200.
  12. EW Lacertae (General Catalogue of Variable Stars)