Vés al contingut

Seient de sogra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Echinocactus grusonii)
Infotaula d'ésser viuSeient de sogra
Kroenleinia grusonii Modifica el valor a Wikidata

Seient de la sogra
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
GènereKroenleinia
EspècieKroenleinia grusonii Modifica el valor a Wikidata
Lodé, 2014
Nomenclatura
BasiònimEchinocactus grusonii Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Echinocactus grusonii Modifica el valor a Wikidata

El seient de sogra (Echinocactus grusonii) és un cactus de la tribu de les cèries, subtribu equinocactines, gènere echinocactus, espècie grusonii

Etimologia

[modifica]

El nom Echinocactus procedeix del grec echinos, porc espí, i cactus, a causa de la presència de múltiples espines. El nom específic grusonii és en honor de Hermann Gruson, col·leccionista de cactus alemany del segle xix.

Lloc d'origen

[modifica]

Mèxic central, des de l'estat de San Luis Potosí fins al d'Hidalgo.

Descripció

[modifica]
vista superior

Planta esfèrica, aplanada a l'àpex, coneguda a casa nostra per seient de la sogra i als països anglosaxons per "golden barrel". De creixement molt lent, la tija pot arribar als 80 cm de diàmetre i a 1 m d'alçària. Els exemplars joves estan recoberts de tubercles, que aviat s'alineen i es converteixen en unes costelles agudes, en nombre de fins a trenta. De les arèoles, que tenen una mena de llana groguenca que es torna grisosa amb el temps, en surten 8-10 espines radials d'aproximadament 3 cm de llargada i 3-5 espines centrals de fins a 5 cm. Les espines, en forma d'alena de sabater, al principi són de color groc or i es van tornant blanquinoses. Les flors, petites i de color terrós, groguenques a l'interior, es disposen en corona al voltant de l'àpex i només apareixen en exemplars d'una certa edat. A Catalunya, se'n poden veure bones col·leccions a l'aire lliure als jardins botànics Pinya de Rosa, Marimurtra i Mossèn Costa i Llobera.

Cultiu

[modifica]

Suporta temperatures mínimes d'entre 0 i 3 °C. Només els exemplars més vells produeixen brots nous. Normalment, la propagació es fa per llavor. Per arribar a uns 10 cm de diàmetre calen uns quatre anys. Sota el sol intens de l'estiu es crema amb facilitat quan es cultiva en torreta, per la qual cosa li convé protecció.

Flor

Referències

[modifica]