Economia del Kirguizstan
| Moneda | Som kirguís | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, CEI, ECO, EURASEC | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 10.930.644.920 $  (2022) | ||||||
| PIB (en PPP) | 21,5 miliards (2016) | ||||||
| Rànquing PIB | 142è (2016) | ||||||
| Taxa del PIB | 3,8% (2016) | ||||||
| PIB per càpita | 3 500 (2016) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 5.287,8 dòlars Geary-Khamis (2021) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 14,9%, indústria 29,2%, serveis 55,9% (2016) | ||||||
| Inflació | 0,4% (2016) | ||||||
| Taxa de creixement real | 3,8 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 32,1% (2015) | ||||||
| Força laboral | 2.787.000 (2016) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 48%, indústria 12,5%, serveis 39,5% | ||||||
| Taxa d'atur | 7,5% (2016) | ||||||
| Indústries principals | petites màquines, tèxtils, processament d'aliments, ciment, calçats, fusta, neveres, mobles, motors elèctrics, or, metalls de terres rares | ||||||
| IDH | 0,334 (2007) | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 8 182 milions (2016) | ||||||
| Ingressos | 1 868 milions (2016) | ||||||
| Despeses | 2 166 milions (2016) | ||||||
| Reserves totals | 2.177.013.757 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
L'agricultura i la ramaderia van ser predominants en l'economia del Kirguizstan fins que la industrialització promoguda per successius governs soviètics va modificar l'estructura econòmica en gairebé tots els antics territoris de la Unió Soviètica. Malgrat tot, l'agricultura i la ramaderia constitueixen més de la meitat de l'ocupació de la població activa, i al voltant d'un 40 per cent del PIB. A tot el país, especialment a les zones accidentades, es dona especialment la ramaderia (ovellas, cavalls i bovins).
A les zones més baixes i planes, existeix un fort sector agrícola del cotó, tabac, i fruites, resultats d'una irrigació extensiva. També es conreen seda i flor d'opi.
Actualment, més del 20 per cent del PIB del Kirguizstan prové del sector industrial, especialment relacionat amb el gran potencial miner de les seves terres. L'extracció minera d'or, carbó, antimoni i urani, entre altres, ha suposat un important esperó per a la ràpida industrialització, si bé no ha estat exempt de polèmica per motius ambientals o relacionats amb la corrupció, com és el cas de la mina d'or de Kumtor.[1]
El govern va fer un gran esforç per reduir el dèficit fiscal, que gairebé va arribar a zero el 2006, abans d'un fort augment de les despeses entre 2007-2008.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Tensions flare over environmental threat of Canadian gold mine in Kyrgyzstan». The Guardian, 05-01-2016.(anglès)
- ↑ CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2015-11-27. [Consulta: 26 novembre 2017].