Eduard Mira i Gonzàlez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r agost 1945  (79 anys)València | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sociòleg, catedràtic, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat d'Alacant | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
Eduard Mira i González (València, 1 d'agost de 1945) és un sociòleg valencià, doctor en Geografia i Història, a més d'escriptor.[1][2]
Es llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va estudiar Sociologia de la Cultura dels Estats Units d'Amèrica, Browling Green (Ohiao), i també va estudiar Sociologia Urbana a la Universitat París-X-Nanterre.[3]
Va donar nombroses classes en diferents universitats a Europa residint en Barcelona, Eivissa, Anglaterra, Marroc, Itàlia, Bèlgica, València, i Alacant, o ara es professor titular de sociologia.[3]
Ha sigut professor a la Universitat d'Alacant, professor visitant a les universitats de Cambridge i de Londres i al Col·legi d'Europa a Bruges. Ha dirigit els instituts Cervantes de Nàpols i de Brussel·les i ha sigut membre del Col·legi d'Experts en Patrimoni Cultural del Consell d'Europa. És especialista en el desenvolupament històric de la ciutat europea i estudiós de la memòria col·lectiva. Va ser comissari de l'Any Ausiàs March el 1997 i coordinador de l'Any dels Borja el 2000. Ha estat membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fins al juny de 2012.[4]
La seua obra abasta des de l'anàlisi de d'una realitat social i política valenciana fins a la sociologia a de la cultura, passant per molts camps diferents com l'urbanisme turístic, la sociologia urbana, arquitectura, estètica, o geopolítica europea.[3]
En el terreny literari, ha publicat dos llibres de narracions curtes, un assaig i dues novel·les, una de les quals, Escacs de mort, fou distingida amb el Premi Alfons el Magnànim i editada per Edicions Bromera.[5] Mediterrànies, el 2013, va obtindre el XV Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.[6] També va guanyar en 1986 el premi Joan Fuster per la seua obra De Impura Natione que va escriure amb Damià Mollà.[3]
De la seua obra en castellà podem destacar Primer libro de las crónicas perdidas (1983), Evocación Corsaria Teoría de Ibiza (1983), o El Mediterráneo entre Europa y el Islam: prólogo a la guerra del Golfo: la última cruzada (1991) que va escriure amb Luis Racionero i Eugenio Trías.
Recull d'obres
[modifica]- De Impura Natione (1986), coescrit amb Damià Mollà Beneyto, premi Joan Fuster d'assaig.
- El Mediterráneo, entre Europa y el Islam: Prólogo a la Guerra del Golfo, la Última Cruzada (1991).
- Les tribulacions d'un espia vell (2007).
- Escacs de mort (2009), premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2009.
- Mediterrànies (2013), XV premi d'Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta.
- El tinent anglès (2017).
Referències
[modifica]- ↑ «Eduard Mira i Gonzàlez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Eduard Mira i Gonzàlez al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-47-4.
- ↑ «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua elegeix set noves acadèmiques i assoleix la paritat». Vilaweb, 12-03-2021. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ Bermell, Ausias «L'editorial Bromera edita el darrer premi Alfons el Magnànim». El Punt, 9 juny 2010.
- ↑ Mancomunitat de la Ribera Alta. «Eduard Mira guanya el XV Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta». Nota de Premsa, 11 novembre 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 9 octubre 2014]. «Aquesta obra ens proposa un gran viatge a través del temps per les riberes de la Mediterrània, enllaçant les arrels de les seues cultures i religions, des dels orígens fins a l'actualitat. L'autor ens ofereix un discurs molt personal sobre com s'han forjat les cultures europees.»