Eduardo Torner
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1888  Oviedo (Astúries) |
| Mort | 17 febrer 1955 (66 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, musicòleg |
Eduardo Martínez Torner (Oviedo, Astúries, 1888 - Londres, Anglaterra, 1955) fou un musicòleg, compositor i concertista asturià.
Biografia
[modifica]Començà els estudis musicals en la seva ciutat natal i el 1916 es traslladà a Madrid, en el qual Conservatori els completà.[1] El 1912 ingressà en la Schola Cantorum de París, on d'Indy l'inicià en el folklore musical. El 1914 retornà a Astúries i la Diputació provincial d'Oviedo li concedí diverses subvencions a fi de recollir el folklore musical de la mateixa regió.
El 1915 prengué part en les feines de l'Extensió Universitària d'Oviedo, pronunciant diverses conferències sobre la personalitat lírica regional i impulsant en Astúries les aficions artístiques en general. Va ser el primer musicòleg a integrar-se en un organisme d'investigació científica de dimensió nacional a Espanya i internacional a Europa.[1] La Junta d'Ampliació d'Estudis de Madrid li va concedir diverses pensions per a recollir i estudiar el Romancero tradicional en diverses regions espanyoles. Va fer alguns viatges a l'Amèrica espanyola, subvencionat per la Diputació d'Astúries, amb la missió de donar a conèixer, per mitjà de conferències i concerts, la lírica tradicional espanyola en el seu doble aspecte musical i literari.
Fou durant molts anys, col·laborador del Centre d'Estudis Històrics de Madrid. Col·laborà en diversos diaris i revistes d'Espanya i de l'estranger, sent les seves obres principals les següents:
- Cancionero musical de la lírica popular asturiana, (Madrid, 1919);
- Colección de vihuelistas españoles del siglo XVI, (Madrid, 1923);
- Cuarenta canciones españolas, (Madrid, 1923);
- Indicaciones prácticas sobre la notación musical de los romances, en la revista Revista de Filología Española, (Madrid, 1923);
- La lírica tradicional española, en el Bulletin of Spanish Studies (Liverpool, 1924);
- Ensayo de clasificación de las melodias de romance (Homenaje á Menéndez Pidal) (Madrid, 1926).
També es rebel·là com un inspirat compositor i coneixedor de la tècnica moderna amb la sarsuela La promesa, estrenada amb força èxit a Madrid el 1928.
Es va exiliar a Londres al començament de la Guerra Civil Espanyola. Abans, es traslladà de Madrid a València, i després a Barcelona, per sortir des d'allà cap a França el 1939, on passa uns mesos al camp d'internament d'Argelers, abans de començar el seu exili londinenc. A la capital anglesa va participar en les tasques culturals de l'Institut Espanyol, actiu des del 20 gener 1944 al 31 de desembre de 1950, i en programes de folklore a la BBC. Va morir a Londres el 1955, quan preparava el seu retorn a Espanya.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Asensio Llamas, 2011, p. 857.
- ↑ Asensio Llamas, 2011, p. 858.
Bibliografia
[modifica]- Asensio Llamas, Susana «Eduardo Martínez Torner y la Junta de Ampliación de Estudios en España». ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, Vol. 187, Núm. 751, 2011, pàg. 857-874. DOI: 10.3989/arbor.2011.751n5004. ISSN: 0210-1963 [Consulta: 6 octubre 2015].
- Gómez Rodríguez, José Antonio. «La obra (etno) musicológica de Eduardo Martínez Torner». A: Conferencias homenaje a Eduardo Martínez Torner. Real Instituto de Estudios Asturianos, 2006, p. 81-122. ISBN 84-87212-43-3.
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1019 (ISBN 84-239-4562-6)