Eduardo Vincenti y Reguera
| |||
| Nom original | (es) Eduardo Vincenti  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 13 octubre 1855 la Corunya (Espanya) | ||
| Mort | 4 abril 1924 (68 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Cementiri de Santo Amaro de Pontevedra | ||
 Alcalde de Madrid | |||
| 28 juny 1905 – 15 juny 1906 ← Gonzalo Figueroa y Torres – Alberto Aguilera y Velasco → | |||
| Alcalde de Madrid | |||
| 19 juny 1903 – 2 novembre 1913 ← Joaquín Ruíz Giménez – Luis de Marichalar y Monreal → | |||
 Diputat a Corts | |||
| 1886 – 1889 | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Madrid | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | periodista, polític, telegrafista | ||
| Partit | Partit Liberal Fusionista | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Parents | Eugenio Montero Ríos, sogre Manuel García Prieto, cocunyat Benito Calderón Ozores, cocunyat | ||
Eduardo Vincenti y Reguera (la Corunya, 1855-Madrid, 4 d'abril de 1924) va ser un telegrafista i polític espanyol, alcalde de Madrid en dos períodes entre 1905 i 1906 i en 1913, director general d'Instrucció Pública —un antecedent de la figura de ministre d'Instrucció Pública— i diputat a Corts per Pontevedra des de 1886 fins a 1923.[1][2]
Biografia
[modifica]Vincenti, que des dels 15 anys havia treballat de telegrafista, va abandonar aquesta professió i, a partir de 1886, es va dedicar a la política, faceta en la qual Montero Ríos va ser el seu tutor.[3] Va ser membre del Partit Liberal[2] i «amic» de la Institució Lliure d'Ensenyament.[3][2]
El 1899, després de la derrota soferta per Espanya en la guerra hispà-nord-americana va arribar a afirmar al Congrés dels Diputats que Estats Units va derrotar a Espanya «no només per ser el més fort, sinó també per ser més instruït, més educat».[4]
| « | «Temps és ja que l'ensenyament sigui positiva, sigui pràctica perquè hem estat vençuts per un poble culte. [...] Per un poble que representa la guerra, no per un soldat fosc, heroic, però ignorant com l'heroi de Cascorro, sinó pel Tinent d'Enginyers Hubson, que empra els mitjans que dona la ciència per a la guerra moderna».[5] | » |
| — Paraules d'Eduardo Vincenti pronunciades el 20 de juliol de 1889 | ||
Regidor de l'Ajuntament de Madrid,[6] va exercir el càrrec d'alcalde entre el 28 de juny de 1905 i el 15 de juny de 1906 i entre el 19 de juny i el 2 de novembre de 1913.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Maier, 2005, p. 100.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fallecimiento de D. Eduardo Vincenti». ABC, 05-04-1924.
- ↑ 3,0 3,1 Peralta Ortiz, 2009, p. 381.
- ↑ Fernández Soria, 1998, p. 206.
- ↑ Sánchez i Santiró, 1998, p. 92.
- ↑ Tiana Ferrer, 1992, p. 133.
- ↑ «Los madrileños eligen al alcalde número 245 de la historia del Ayuntamiento». Ya, 11-06-1987. Arxivat de l'original el 2015-11-18 [Consulta: 21 juliol 2019].
Bibliografia
[modifica]- Fernández Soria, Juan Manuel «A propósito del 98. Modernidad, estado y educación (España 1898-1923)» (pdf). Revista de educación, 317, 1998, pàg. 203-227. ISSN: 0034-8082.
- Maier, Jorge. Antigüedades siglos XVI-XX. Real Academia de la Historia, 2005. ISBN 84-95983-64-8 [Consulta: 21 juliol 2019]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Marín Eced, Teresa. La renovación pedagógica en España (1907-1936): los pensionados en pedagogía por la junta para ampliación de estudios. Madrid: Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1990.
- Peralta Ortiz, María Dolores «Las clases nocturnas del ICAI: Formación técnica y promoción social (1908-1931)». Miscelánea Comillas: Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 67, 131, 2009, pàg. 369-39. ISSN: 0210-9522.
- Sánchez i Santiró, Ernest «La crisis del 98 y la autonomía universitaria» (pdf). Millars: Espai i historia, 21, 1998, pàg. 91-106. ISSN: 1132-9823.
- Tiana Ferrer, Alejandro. Maestros, misioneros y militantes: la educación de la clase obrera madrileña, 1898-1917. Madrid: Centro de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1992. ISBN 84-369-2197-6.