Gran Joc
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Territori persa vers el 1814 | |
| Tipus | guerra freda  |
|---|---|
| Data | 12 gener 1830 – 10 setembre 1895 |
| Participants | Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Imperi Rus |
El Gran Joc és el nom que els britànics van denominar la rivalitat estratègica que van mantenir amb els russos a Àsia central durant el segle xix i principis del segle xx.[1] Aquesta rivalitat, a la qual els russos, per la seva banda, van denominar El Torneig de les Ombres (rus: Турниры тене́й), mai no va arribar a propiciar un enfrontament directe entre les forces armades d'ambdós països. El terme va ser inventat pel diplomàtic Arthur Conolly però va ser popularitzat per l'escriptor Rudyard Kipling en la novel·la Kim de 1901.
Origen
[modifica]Al començament del segle xix res feia pensar un enfrontament entre l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, donat que els seus respectius territoris i zones d'influència no entraven en conflicte. No obstant això, la consolidació de la presència britànica en el subcontinent indi (Raj Britànic), així com l'expansió russa cap al sud a l'Àsia central, van propiciar la trobada, l'epicentre de la qual va ser Afganistan.
Desenvolupament
[modifica]Des de la perspectiva britànica, l'avanç rus a l'Àsia central amenaçava de prendre la "Joia de la Corona" de l'Imperi Britànic, l'Índia. Les successives conquestes russes dels kanats d'Asia central van fer pensar als britànics que els russos es proposaven conquerir l'Índia utilitzant Afganistan com base. Per a evitar-ho, en 1838 van declarar la que seria la Primera guerra angloafganesa, per a col·locar un govern titella a l'Afganistan. Aquest règim va resultar fràgil, i insostenible sense el suport militar britànic. Cap a 1842, les forces britàniques desplaçades a l'Afganistan van haver de retirar-se a causa de les contínues hostilitats a què eren sotmeses per part de la població civil afganesa. Durant la retirada, tota la força expedicionària va ser aniquilada, excepte el Dr. William Brydon, al qual se li va permetre tornar a l'Índia, precisament per a comunicar la notícia de la completa destrucció de la força expedicionària britànica a l'Afganistan.
A causa d'aquesta humiliació, els britànics van haver de contenir les seves apetències respecte a l'Afganistan, i es van haver de limitar a considerar-lo com un estat coixí. Mentrestant, els russos continuaven la seva expansió, i l'any 1868 ja arribaven al marge septentrional del riu Amudarià. En 1878 van enviar una missió diplomàtica a Kabul, la qual cosa va provocar que els britànics forcessin Sher Ali, governant de l'Afganistan, a rebre a altra missió diplomàtica britànica, que va ser rebutjada, fet que va provocar la Segona guerra angloafganesa. Aquesta segona guerra va resultar gairebé tan desastrosa que la primera per als britànics, que van ser expulsats de Kabul en 1881, deixant a Abdur Rahman Khan en el tron.
L'expansió russa va provocar una altra crisi - L'incident de Panjdeh - quan les tropes russes van prendre sota control l'Oasi de Merv el 1884, cosa que va provocar un enfrontament amb les tropes afganeses. Quan el xoc entre russos i britànics semblava inevitable, aquests últims van decidir acceptar el fet consumat i cedir l'oasi als russos. Aquest tracte es va produir sense intervenció afganesa de cap tipus, i preveia que els russos retornarien els territoris més llunyans que havien conquerit, però es quedarien amb Panjdeh. També es va acordar l'establiment d'una frontera afganesa al llarg del riu Amudarià, que suposava la pèrdua de molt de territori, especialment al voltant de Panjdeh. Això no va evitar a Regne Unit conflictes en la zona durant tot el segle xix.
Sospitant d'un acord entre l'Imperi Rus i el Regne Unit pel repartiment de l'Imperi Otomà, el 3 de juliol de 1908 Ahmad Niyazi Bey fou el primer oficial que es va pronunciar demanant el restabliment de la constitució, sent seguit per altres oficials, especialment Enver Pasha.[2] Abdul Hamid, assabentant-se que les tropes de Tessalònica amenaçaven en envair Istanbul, va decidir immediatament capitular, el 23 de juliol.[3] El 24 de juliol, un decret anunciava el restabliment de la constitució otomana de 1876, suspesa des de 1878.
Acords anglorussos
[modifica]Acord entre la Gran Bretanya i Rússia de 1873
[modifica]El 21 de gener de 1873 Rússia i Gran Bretanya signaren un acord per definir el límit nord de l'Afganistan i es va acordar una línia entre el llac anomenat Victòria a l'est i la frontera persa a l'oest seguint l'Oxus. Rússia va assegurar que no tenia plans per annexionar el Kanat de Khivà que poc després, el juny de 1873, va passar a ser protectorat rus. El kanat de Kokand fou annexionat el 1875.
Referències
[modifica]- ↑ Ingram, Edward «Great Britain's Great Game: An Introduction» (en anglès). The International History Review, 2, 2, 4-1980, pàg. 160 [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ Skendi, Stavro. The Albanian national awakening (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 1967, p. 340-341. ISBN 9781400847761.
- ↑ Özcan, Azmi. Pan-Islamism: Indian Muslims, the Ottomans and Britain, 1877-1924 (en anglès). BRILL, 1997, p. 129. ISBN 9004106324.
Bibliografia
[modifica]- P. Spear, The Oxford History of India, 3a ed., Oxford, 1958
- Mayer, Karl E.; Brysac, Shareen Blair. Torneo de sombras. El Gran Juego y la pugna por la hegemonía en Asia Central. RBA, 2008, pàg. 592 (en castellà)