Molí de l'Armentera

Infotaula edifici Molí de l'Armentera
Dades
Tipus	Molí hidràulic
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	l'Armentera (Alt Empordà)
Localització	Camí del Cortal Gran
42° 10′ N, 3° 05′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	17875

El molí de l'Armentera és una construcció de l'Armentera (Alt Empordà) inclòa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història

Era el molí més important del comtat d'Empúries, podent les embarcacions, atesa la navegabilitat del Fluvià, arribar fins allà mateix. Arran de la guerra de successió quedà derruït.

El comte d'Empúries manà la seva restauració, que es va fer a partir de 1733, seguint la traça imposada per l'arquitecte barceloní Agustí Juli. A partir de 1753, el comte vengué el molí a una societat que duria les obres a terme.

El 1790, el viatger Zamora parla que hi arribaria arròs a València. D'altra banda, també s'hi portava el gra de la contrada. La navegació del riu vell, el no haver-hi aigua corrent, es va fer impossible cap al primer terç del segle xix.

Descripció

És un edifici aïllat situat als afores del poble, al costat d'un rec, del qual en rebia l'aigua quan funcionava com a molí. És un gran casal amb planta baixa i dos pisos, i un teulat a quatre vessants, amb un pendent molt pronunciat. La planta baixa és l'antic carcabà, a on a través d'uns arcs entrava l'aigua que feia moure les pales del molí. Actualment aquesta planta baixa és un menjador. Els antics arcs del carcabà són cinc arcs de mig punt, dos més petits i tres de més amples i són l'única part que no està arrebossada i a on veiem l'aparell. La resta de la façana del molí està arrebossada exceptuant les cantonades, a on veiem un encoixinat de carreus, i les finestres i portes. La façana a on hi havia l'antic carcabà té quatre finestres al pis superior i tres finestres i una porta al primer pis, ordenades tant en horitzontal com en vertical. La façana del darrere també té quatre finestres al pis superior i quatre a la inferior però la que es troba més a la dreta no segueix l'ordenament vertical de les anteriors, ordre que també trenca una porta al pis inferior, just al centre de la façana. Pel que fa a les façanes laterals, són de dimensió menor que les anteriors i compten amb una porta al pis inferior i una finestra al superior, que en el cas de la façana que dona al camí la finestra és doble i la porta d'accés també és de dimensions major que la de l'altra façana. Per acabar cal destacar un pont de pedra romà situat cinquanta metres a davant de l'antic arrabà, que servia per travessar d'un costat a l'altre del rec i que era l´antic camí que portava a Cinc Claus i Empúries.

La façana porta la data de 1776, i la fusta emprada per a les bigues del sostre fou portada per mar des de Tortosa.

Bibliografia

• Roig Simon, Marisa «El conjunt hidràulic del molí de l’Armentera». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Actes Congrés sobre el Paisatge (Vol. II), 2007, pàg. 413-419.