El roig i el negre

*El roig i el negre*
(fr) Le Rouge et le Noir
	; Edició de 1854
Subtítol	Chronique de 1830 i Chronique du XIXe siècle
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Stendhal
Llengua	francès
Publicació	França, 1830
Edició en català
Traductor	Just Cabot i Ribot
Publicació	1930
Dades i xifres
Tema	arribisme, Restauració francesa, hipocresia i amor
Gènere	novel·la psicològica, Bildungsroman i ficció històrica
Personatges	Julien Sorel
Lloc de la narració	París ; Franc Comtat ; Besançon ; Verrières
Moviment	Romanticisme i literatura realista
Altres
OCLC	18684539

El roig i el negre (títol original: Le Rouge et le Noir) és una novel·la de Stendhal paradigma del realisme. Escrita el 1830, narra l'ascens social d'un jove mentre es descriuen les seves motivacions i pensaments.^[1] El títol fa referència a la tensió entre els interessos clericals (negre) i seculars (roig) del protagonista, que són matèria de debat.^[2]^[3] L'obra ha estat adaptada al cinema. La primera edició en català fou publicada en 1930 per Editorial Proa amb traducció de Just Cabot i Ribot.^[4]^[5]

Argument

Julien Sorel és el fill d'un fuster de poble que, des de ben petit, llegeix i aprèn sobre el món. Així és capaç d'adaptar-se a totes les situacions, fingint ser i pensar allò què els altres volen per guanyar-se la seva estimació i poder pujar socialment. Entra al servei d'un capellà i després al seminari, però l'abandona perquè s'adona que l'Església està massa polititzada i que no serveix als seus fins. La seva fe, a més a més, és molt tèbia.

Llavors, arriba a París com a secretari de la família De Mole, del bàndol conservador. Allà coneix la noblesa, tan falsa i polititzada com els religiosos i que el menyspreen pel seu origen. S'enamora de Mathilde, la filla de la casa, a qui deixa embarassada. La família accepta tapar l'escàndol amb un matrimoni, però una antiga amant, la senyora Renal, intervé per denunciar Julien, explicant el seu passat arribista i seductor. Julien intenta matar-la i és empresonat.

Mentre està pres, el protagonista reflexiona sobre la seva vida i s'adona que la senyora Renal és el seu autèntic amor i que tots els intents per ascendir a la societat han estat debades. La novel·la acaba amb la mort de Julien, guillotinat.

Característiques

El llibre expressa la falsedat de la societat, que encasella les persones segons el naixement i que només vol aparences i no sentiments de veritat. També expressa les tensions entre absolutistes i republicans a la França del segle xix (que es pot llegir com l'eterna pugna entre tradició i modernitat). L'amor actua com a fulletó, per donar suspens i interès a l'obra. Per la seva introspecció, es considera la primera novel·la psicològica.

Apareixen referents literaris i filosòfics en forma de cites i al·lusions, que demostren els gustos de l'autor. Destaquen les mencions a Shakespeare, els poetes romàntics i el pensament de Rousseau o John Locke.