Presó del Saladero
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Presó  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Madrid | |||
| Localització | Madrid | |||
| ||||
.jpg)
La presó del Saladero, també denominada «Cárcel de Villa»,[1][a 1]va ser un presidi de la ciutat espanyola de Madrid.
Biografia
[modifica]Estava situada a la plaça de Santa Bárbara i devia el seu nom a l'ús original de l'edifici, un salador de cansalada, construït per projecte de l'arquitecte Ventura Rodríguez al segle xviii,[3][4] concretament en 1768.[5]
Inaugurada cap a 1831,[3] Ramón Mesonero Romanos afirmaria dels primers anys de funcionament de la presó que en ella «la multitud d'infeliços aglomerats en aquelles brutes masmorres, podria considerar-se relegats a la classe del més immund animal».[1] Cap a 1840 les condicions de la presó van millorar a través de la Societat de Millora per al Sistema Carcerari, amb la separació de presos i el pas de les presons a direcció municipal.[1]
Cap a 1848 el regidor comissari de la presó era Ramón Aldecoa, a qui succeiria Anastasio Márquez.[4] Després de diverses traves burocràtiques van aconseguir dur-se a terme al llarg de 1848 i 1849 una sèrie d'obres i millores a l'interior de l'edifici.[4] El periodista i escriptor Robert Robert la descrivia cap a 1863 com a «presó formada de deixalles, destinada a presos vulgars; sense els atractius del desconegut, sense l'encant de la tradició».[6] Ángel Fernández de los Ríos la descriuria en la seva Guía de Madrid de 1876 de la següent manera:
| « | Tot quan en aquell edifici es veu és vergonyós i repugnant. El pati gran, amb els seus calabossos subterranis; el noi, d'iguals condicions; el de detinguts per a presos i presidiaris de trànsit; el dels micos, anomenat així per ser el d'esbarjo dels nens, i el departament dels joves, als qui també sol correspondre el terriblement significatiu sobrenom de micos, és a dir, d'imitadors dels criminals.» | » |
| — ([7]) | ||
La presó va romandre en funcionament fins al 9 de maig de 1884, quan els seus presos van ser traslladats a la nova Presó Model de Madrid.[8][a 2]En el Saladero van estar empresonats bandits com Luis Candelas o Paco el Sastre —tots dos escapolits de la presó—,[9] a més de personatges de la vida política de l'època com Salustiano de Olózaga Almandoz, el cura Merino,[3] Manuel María de Aguilar,[10] Nicolás Salmerón,[a 3]el periodista republicà Enrique Rodríguez Solís[13] o el propi Robert Robert;[a 4]fins i tot el torero Frascuelo arribaria a estar breument entre els seus murs.[3][a 5]
Notes
[modifica]- ↑ En oposició a la «Presó de Cort» situada al centre de la ciutat[1] —inicialment al Palau de Santa Cruz, seria traslladada més tard a una localització propera—, que enviaria els seus presos al Saladero cap a 1846, desapareixent l'edifici un any després.[2]
- ↑ En l'emplaçament de la Presó Model s'edificaria posteriorment després de la Guerra Civil l'actual Caserna General de l'Exèrcit de l'Aire.
- ↑ Fet pres el 12 de juny de 1867, hi va estar tancat al voltant de cinc mesos.[11][12]
- ↑ Circa 1855, per la seva labor com a periodista.[14]
- ↑ En 1879, segons va quedar recollit a Efemérides taurinas (1880) de Leopoldo Vázquez y Rodríguez: «Els destres Frascuelo, Molina i Bienvenida són portats al Saladero en acabar la correguda, per haver-se oposat a que es posessin banderilles de foc a Pela-espigas, segon toro de la correguda, de Nuñez de Prado, que havia pres cinc punxades, promovent-se un conflicte entre l'autoritat que ho va ordenar i el públic que volia que fos tornat al corral, inundant el cercle de taronges i fent impossible la lídia, per la qual cosa el toro va ser retirat, continuant la lídia un cop net el cercle. Els destres van ser posats en llibertat pel jutge de guàrdia, a qui es va sotmetre l'assumpte».[15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mesonero Romanos, 1851, p. 52.
- ↑ Montoliú, 2002, p. 151-153.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Amado, 2007.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mesonero Romanos, 1851, p. 52-53.
- ↑ López Gómez, 1976, p. 243.
- ↑ Robert, 1863, p. 3.
- ↑ Fernández dels Rius, 1876, p. 606-608.
- ↑ Burillo Albacete, 2011, p. 94.
- ↑ Peris Barrio, 2010, p. 23.
- ↑ Caro Cancela, 2010, p. 83-84.
- ↑ Martín López, 2008, p. 334.
- ↑ «D. N. Salmerón y Alonso». Las Nacionalidades [Madrid], 4, 18-12-1880, pàg. 49-51.
- ↑ Peyrou, 2002, p. 526.
- ↑ Ossorio y Bernard, 1903, p. 382.
- ↑ Vázquez y Rodríguez, 1880, p. 22-23.
Bibliografia
[modifica]- Amado, Mabel «Bandidos en la Cárcel del Saladero». ABC [Madrid], 17-08-2007.
- Burillo Albacete, Fernando J. La cuestión penitenciaria: del Sexenio a la Restauración (1868-1913). Universitat de Saragossa, 2011. ISBN 9788415538189.
- Caro Cancela, Diego. Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869. 1 (A-G). Centro de Estudios Andaluces, 2010. ISBN 9788493835460.
- Fernández de los Ríos, Ángel. Guía de Madrid. Madrid: Imprenta, estereotipia y galvanoplastia de Aribau y C.ª (sucesores de Rivadeneyra), 1876.
- López Gómez, Antonio. «Notas sobre el origen del astro y los mataderos de Madrid». A: Madrid: estudios de geografía histórica. Real Academia de la Historia, 1976. ISBN 9788489512153.
- Martín López, Fernando. «Nicolás Salmerón y Alonso, un filósofo apasionado por la política». A: Manuel Pérez Ledesma e Isabel Burdiel. Liberales eminentes. Marcial Pons Historia, 2008, p. 321-368. ISBN 9788496467668.
- Mesonero Romanos, Ramón de «Obras públicas: La Cárcel de Villa». La Ilustración [Madrid], 7, 15-02-1851, pàg. 52-54. ISSN: 0214-5359.
- Montoliú, Pedro. Madrid, villa y corte: calles y plazas. 2. Sílex Ediciones, 2002. ISBN 9788477371120.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Robert (Roberto)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 382.
- Peris Barrio, Alejandro «El Bandolerismo en la provincia de Madrid (s. XVIII-XIX)». Revista de Folklore. Obra social y cultural de Caja España, 343, 2010, pàg. 19-24. Arxivat de l'original el 2015-04-27. ISSN: 0211-1810 [Consulta: 1r novembre 2015]. Arxivat 2015-04-27 a Wayback Machine.
- Peyrou, Florencia. «La Historia al servicio de la libertad. La «Historia del partido republicano español» de Enrique Rodríguez Solís». A: Usos públicos de la Historia: Comunicaciones al VI Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea (Zaragoza, 2002). coord. por Carlos Forcadell Álvarez, Carmen Frías Corredor, Ignacio Peiró Martín, Pedro Víctor Rújula López. 1, 2002, p. 519-533.
- Robert, Roberto. El Saladero de Madrid: su historia, sus costumbres, su estadística, su organización. Barcelona: Imprenta de Luis Tasso, 1863.
- Vázquez y Rodríguez, Leopoldo. Efemérides taurinas. Madrid: Imprenta de La Correspondencia de España, 1880.
