Vés al contingut

Mont Whitney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: El Whitney)
Plantilla:Infotaula indretMont Whitney
Imatge
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
EpònimJosiah D. Whitney Modifica el valor a Wikidata
Part deSierra Peaks Section Peaks List (en) Tradueix
Vagmarken Club Sierra Crest List (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional Sequoia, John Muir Wilderness (en) Tradueix, Sequoia-Kings Canyon Wilderness (en) Tradueix i bosc nacional d'Inyo Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaComtat de Tulare (Califòrnia) i Comtat d'Inyo (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 34′ 43″ N, 118° 17′ 31″ O / 36.5786°N,118.2919°O / 36.5786; -118.2919
SerraladaSierra Nevada Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud4.421 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència3.073 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament2.651 km Modifica el valor a Wikidata
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeCretaci Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
18 agost 1873 primer ascens, ⇒ Charles Dorance Begole (en) Tradueix, Albert Hubbard Johnson (en) Tradueix, John Lucas (en) Tradueix
10 gener 1929 first winter ascent (en) Tradueix, ⇒ Orland Bartholomew (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esquema del bloc de la Sierra Nevada

El mont Whitney (Mount Whitney) és la muntanya més alta dels Estats Units d'Amèrica fora d'Alaska amb una altitud de 4.421 metres (14.505 peus).[1]A Se situa a la frontera entre els comtats d'Inyo i Tulare (Califòrnia) a una distància de 136,2 quilòmetres (84,6 milles) a l'oest-nord-oest del punt més baix d'Amèrica del Nord a la Conca Badwater dins del Parc Nacional de la Vall de la Mort a 85 metres (279 peus) per sota del nivell del mar.[2][3] La cara oest de la muntanya és al Parc Nacional Sequoia i dins de l'àrea salvatge Sequoia-Kings Canyon (Sequoia-Canyó dels Reis).[4] La cara est es troba al Bosc Nacional Inyo i dins de l'àrea salvatge John Muir.[5] El cim és el terme meridional del sender John Muir (John Muir Trail) que s'estén uns 341 quilòmetres des de la muntanya cap al nord fins a les Happy Isles al riu Merced dins del Parc Nacional de Yosemite.[6]

Geografia

[modifica]
Mapa del mont Whitney mostrant el sender John Muir i el sender des del Whitney Portal fins al cim
Uns exemples del Polemonium eximium florint just per sota del cim

El cim del mont Whitney és a prop de molts dels pics més alts de la Sierra Nevada.[7] Aquest cim s'eleva dràsticament 3.285 metres per sobre del poble de Lone Pine localitzat a la vall Owens, a uns 24 quilòmetres a l'est.[7] La muntanya s'aixeca més a poc a poc al costat oest, només arribant a 910 metres per sobre el sender John Muir en travessar el llac Guitar (Guitar Lake).[8]

La muntanya és parcialment en forma de cúpula i suau d'una banda, amb crestes dentades d'altra.[9] El mont Whitney és per sobre del límit arbori i té un clima alpí.[10] Molt poques plantes creixen prop del cim: un exemple és el skypilot o "pilot de cel" (Polemonium eximium),B una planta encoixinada amb flors que creix a prop del terra.[11] Els únics animals són transitoris, com la papallona apol·lo petit (Parnassius phoebus) i el pinsà rosat de corona grisa.[11]

Geologia

[modifica]

El vessant oriental del Whitney és molt més pronunciat que el seu vessant occidental.[12] La serralada Sierra Nevada és, en essència, un bloc sobre un pendent amb l'extrem més alt a la banda oriental.[12] Al costat oest, és com si el bloc s'adjuncti amb frontissa, mentre que el bloc s'aixeca a l'est.[12] L'ascens és causat per un sistema de falles normals que voreja la base est de la serralada, per sota del mont Whitney.[11] Així, el granit que forma el mont Whitney és el mateix granit que forma els Alabama Hills, centenars de metres més avall.[11] L'elevació del Whitney (i la reducció de la vall Owens) són el resultat de les mateixes forces geològiques que provoquen les característiques de tota la Basin and Range Province (Província geològica de les conques i serralades): l'escorça de l'Oest Entre-muntanyes (Intermountain West) s'estira molt lentament.[13] Es nota que l'aigua que cau cap a l'oest del pic desemboca a l'oceà Pacífic, mentre que a l'est desemboca a la Gran Conca, una zona endorreica.[13]

El granit que forma el mont Whitney forma part del batòlit de la Sierra Nevada.[14] Durant el Cretaci, masses de roca fosa que es van originar d'una subducció es van aixecar per sota el que actualment és el Whitney i es van solidificar sota terra per formar grans extensions de granit.[14] Fa entre deu i dos milions d'anys, la Sierra Nevada es va empènyer cap amunt.[15] En el procés, l'erosió glacial i fluvial va eliminar les capes superiors de roques per revelar un granit resistent que constitueix avui el mont Whitney.[15]

Història

[modifica]
El mont Whitney d'Albert Bierstadt (1877)
El Smithsonian Institution Shelter el 1909 utilitzat pel Smithsonian Astrophysical Observatory al cim de la muntanya

El juliol de 1864, els membres del California Geological Survey van batejar el pic en honor de Josiah Whitney, el geòleg d'estat de Califòrnia i benefactor del Survey.[16] Durant la mateixa expedició, el geòleg Clarence King va tractar d'escalar la muntanya des de la cara oest, però es va aturar només una mica per sota el cim.[17] El 1871, King va tornar a escalar una muntanya que ell creia ser Whitney, però va prendre un camí diferent i de fet va arribar al mont Langley, un pic molt a prop.[17] En assabentar-se del seu error el 1873, King finalment va completar el seu primer ascens del Whitney, però ho va fer un mes massa tard per reclamar la primera ascensió.[17] Només un mes abans, el 18 d'agost del 1873, Charles Begole, A. H. Johnson i John Lucas, tots de la propera localitat de Lone Pine, havien esdevingut els primers en arribar al cim més alt dels Estats Units fora d'Alaska.[16] Com eren pescadors, van anomenar la muntanya el Pic dels Pescadors (Fishermen's Peak).[16]

Albert Bierstadt, un artista de l'escola del riu Hudson, entre molts altres, durant les seves expeditions al Far West va crear el gegant quadre El mont Whitney (1877).[18] Com va ser el cas amb les seves altres obres, magnificava la naturalesa dels Estats Units i va atraure nous immigrants europeus al pais.[18] Ara la pintura es conserva al Rockwell Museum of Western Art a Corning (Nova York).[19]

El 1881 Samuel Pierpont Langley, fundador del Smithsonian Astrophysical Observatory, va passar un temps determinat al cim, fent observacions diàries de la calor solar.[20] Acompanyant Langley el 1881 va ser altre partit format pel jutge William B. Wallace de Visalia, W. A. Wright i el reverend Frederick Wales.[21] Wallace va escriure a les seves memòries que els paiute van utilitzar el nom Too-man-i-goo-yah per al mont Whitney, que significa que "l'home molt vell."[22] Va explicar que aquests amerindis "creuen que el Gran Esperit, que presideix el destí del seu poble, tenia abans la seva casa a la muntanya."[21][23] Altres variacions del nom són Too-man-go-yah[23] i Tumanguya.[24]

El 1891, el Consell de Noms Geogràfics dels Estats Units (Board on Geographic Names) va decidir reconèixer el nom de procedència anterior Mont Whitney en lloc de Pic dels Pescadors.[25] Malgrat fallant en mantenir el seu nom preferit, els residents de Lone Pine van finançar el primer sender al cim, dissenyat per Gustave Marsh i finalitzat el 22 de juliol de 1904.[26] Només quatre dies més tard, el nou sender va facilitar la primera mort enregistrada a la muntanya: Després d'assolir el pic, Byrd Surby, un funcionari del U.S. Bureau of Fisheries va morir d'un llamp mentre estava menjant al cim exposat.[26] En resposta, Marsh va començar a construir una caseta de pedra acabada el 1909 que servia de refugi per a la Smithsonian Institution (Smithsonian Institution Shelter).[26]

Després de la Segona Guerra Mundial es va iniciar un moviment per canviar el nom de la muntanya en honor de Winston Churchill.[25] No obstant això, la proposta va ser rebutjada el 1965 i el nom "Mont Whitney" ha persistit.[25]

Oportunitats per al muntanyisme

[modifica]
Baranes a les estretes seccions en ziga-zaga del sender Mont Whitley

Senderisme
La ruta més popular al cim és a través del sender Mont Whitney (Mount Whitney Trail) que comença a Whitney Portal a una altitud de 2.250 metres i a una distància de 21 quilòmetres a l'oest de la localitat de Lone Pine.[27] La caminada és d'uns 34 quilòmetres d'anada i tornada, amb un desnivell positiu de més de 1.900 metres, que pot prendre de dos a tres dies.[27][28] Es necessiten permisos tot l'any però són disponibles en quantitats limitades per evitar el sobreús des del primer de maig fins al primer de novembre.[29] El Servei Forestal dels Estats Units (United States Forest Service o USFS) s'executa una loteria anual per als permisos emesos en nombres limitats des del primer de febrer fins al 15 de març.[30] El sender John Muir (John Muir Trial) proporciona una ruta més llarga al Whitney, arribant al costat oest de la muntanya i connectant amb el sender Mont Whitney prop del cim.[31]

Grimpada
La Ruta dels Muntanyecs (Mountaineer's Route) consisteix en un barranc al costat nord de la cara est amb classificacions de YDS 3 i PD+.[32] La ruta en general es considera una grimpada i va ser escalada per primera vegada per John Muir.[32]

Escalada técnica
El costat oriental de la muntanya gaudeix de major pendent i ofereix una varietat de reptes per als escaladors.[33] La via de la cara est, escalada per primera vegada el 1931, és una de les anomenades cinquanta clàssiques escalades de Nord-amèrica.[33] Implica l'escalada lliure (YDS 5.4) però és sovint YDS 4.[33] Altres rutes de la cara est aconsegueixen una classificació de YDS 5.10d.[32]

Bibliografia

[modifica]
  • Thompson, Doug; Elisabeth Newbold. Mount Whitney: Mountain Lore From The Whitney Store. Westwind Publishing Company, 1997. ISBN 978-0965359603. 

Notes

  • A L'elevació estimada de la muntanya ha canviat amb els anys. Es deia durant anys que la seva altitud era de 14.494 peus (4.418 metres); aquesta és la xifra estampada en el disc de llautó de la United States Geological Survey situat al pic. Una placa més antiga al cim diu "elevation 14,496.811 feet" (4.418,628 metres) utilitzant dades de l'any 1929. L'estimació més actualitzada (utilitzant dades de 1988) és de 14.505 peus (4.421 metres).[1][34]
  • B Termcat recomana els noms "escala de Jacob" i "polemoni" per espècies del gènere Polemonium.[35]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «NGS Data Sheet: Whitney». NOAA. [Consulta: 7 maig 2015].
  2. ↑ «Badwater Basin». Geographic Names Information System, Servei Geològic dels Estats Units. [Consulta: 10 maig 2016].
  3. ↑ «Find Distance and Azimuths Between Two Sets of Coordinates». Federal Communications Commission. [Consulta: 13 agost 2010].
  4. ↑ «Sequoia-Kings Canyon Wilderness». Sierrawild.gov. [Consulta: 10 maig 2016].
  5. ↑ «John Muir Wilderness». Sierrawild.gov. [Consulta: 10 maig 2016].
  6. ↑ «John Muir and Pacific Crest Trails». NPS. [Consulta: 7 maig 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Mount Whitney: Highest Mountain in California». About sports. Arxivat de l'original el 2015-04-04. [Consulta: 8 maig 2015].
  8. ↑ «Trail Map of The High Sierra Trail: Segment 7 of 7 California». Everytrail.com. [Consulta: 8 maig 2015].
  9. ↑ Perlman, Eric «Nice Going, Whitney». Backpacker, 5-1985, pàg. 49-55 [Consulta: 8 maig 2016].
  10. ↑ Joyce, Quinn (ed). Earth's Landscape: An Encyclopedia of the World's Geographic Features (2 volumes). ABC-CLIO, 2015, p. 511-512. ISBN 1610694465 [Consulta: 8 maig 2016]. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Schoenherr, Allan A. A Natural History of California. University of California Press, 1995. ISBN 0-520-06922-6. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Section M261E Sierra Nevada». U.S. Forest Service. Arxivat de l'original el 2008-06-01. [Consulta: 8 maig 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 «The Great Basin». Great Basin National Park. US National Park Service. [Consulta: 4 abril 2008].
  14. ↑ 14,0 14,1 McPhee, John. Annals of a Former World. Macmillian, 2000. ISBN 0374708460 [Consulta: 8 maig 2016]. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Whitney, Stephen. A Sierra Club naturalist's guide to the Sierra Nevada. Sierra Club Books, 1979, p. 41. ISBN 0871562154 [Consulta: 9 maig 2016]. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Farquhar, Francis P. Place Names of the High Sierra. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 King, Clarence. «Chapter XIII Mount Whitney». A: Mountaineering in the Sierra Nevada. 10th, 1902. ISBN 0-585-27432-0 [Consulta: 1r febrer 2009]. 
  18. ↑ 18,0 18,1 «Albert Bierstadt». The Rockwell Museum, Corning, Nova York. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2016. [Consulta: 10 maig 2016].
  19. ↑ «Rare Event – Reframing Mount Whitney». The Rockwell Museum, Corning, Nova York. [Consulta: 10 maig 2016].
  20. ↑ «Whitney, Mount». The Encyclopedia Americana, 1920. [Consulta: 10 maig 2016].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Historic People And Places: WILLIAM B. WALLACE». Sequoia Parks Foundation. Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 4 octubre 2015].
  22. ↑ Wallace, William B. «A Night On Mt. Whitney». A: Mt. Whitney Club Journal. 1. Visalia, CA: Mt. Whitney Club, 1902, p. 8–9. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Porcella, Stephen; Burns, Cameron. Climbing California's Fourteeners: The Route Guide to the Fifteen Highest Peaks. Mountaineers Books, 1998, p. 55. ISBN 0-89886-555-7. 
  24. ↑ Barbato, Lauren. «5 Whitewashed American Landmarks That, Like Mount McKinley, Sorely Need A Name Change», 31-08-2015.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Mount Whitney». Geographic Names Information System, Servei Geològic dels Estats Units. [Consulta: 1r febrer 2009].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Mt. Whitney's Early Days». Mount Whitney History. Lone Pine Chamber of Commerce. Arxivat de l'original el 2015-04-18. [Consulta: 10 maig 2016].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Climbing Mt. Whitney». NPS. [Consulta: 10 maig 2016].
  28. ↑ «Mount Whitney Trail». Trails.com. [Consulta: 10 maig 2016].
  29. ↑ «Recreational Activities - Mt. Whitney». US Forest Service. Arxivat de l'original el 2008-04-14. [Consulta: 9 abril 2008].
  30. ↑ «Mount Whitney Lottery - Permit Reservations». US Forest Service. [Consulta: 23 gener 2014].
  31. ↑ Oye, Garry. «Mount Whitney Case Study». Inyo National Forest. [Consulta: 10 maig 2016].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Secor, R.J.. The High Sierra: Peaks, Passes, and Trails. Mountaineers Books, 2009, p. 70-75. ISBN 0898869714. 
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Roper, Steve. Fifty Classic Climbs of North America. Sierra Club Books, 1996. ISBN 0871568845. 
  34. ↑ «Mount Whitney May Be Higher (or Lower) Than You Thought». California Trekking, 18-04-2013. [Consulta: 9 maig 2016].
  35. ↑ «Cercaterm». Termcat. [Consulta: 9 maig 2016].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Whitney
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mont_Whitney&oldid=34139920»