Somnis elèctrics

Somnis elèctrics
Electric Dreams
Fitxa
Direcció	Steve Barron
Protagonistes	Lenny Von Dohlen; Virginia Madsen; Maxwell Caulfield; Bud Cort; Giorgio Moroder; Don Fellows; Mary Doran
Producció	Larry DeWaay; Rusty Lemorande; Richard Branson
Guió	Rusty Lemorande
Música	Giorgio Moroder; Jeff Lynne
Fotografia	Alex Thomson
Muntatge	Peter Honess
Productora	Virgin Pictures
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units; Regne Unit
Estrena	1984
Durada	112 minuts
Idioma original	Anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	5.5 milions de dòlars
Recaptació	2,467 milions
Descripció
Gènere	comèdia romàntica, ciència-ficció
Tema	intel·ligència artificial i informàtica
Lloc de la narració	San Francisco

Somnis elèctrics (títol original: Electric Dreams) és una pel·lícula estatunidenco-britànica estrenada l'any 1984 i realitzat per Steve Barron. La història és a la vegada ciència-ficció i comèdia romàntica, ja que presenta un triangle amorós entre un home, una dona i un ordinador domèstic.

En els crèdits finals, la pel·lícula és dedicada a la memòria de l'UNIVAC I.

Ha estat doblada al català.^[2]

Argument

Miles Harding acaba de traslladar-se. És arquitecte i treballa en la creació d'un nou tipus de totxos resistents als tremolors de terra. Per l'ajudar-lo en el seu treball, decideix comprar un ordinador última generació. L'equipa amb alguns perifèrics i el programa per deixar-lo treballant sol en la seva absència. Quan Miles vessa accidentalment xampany sobre el seu ordinador, aquest queda dotat de pensament i de sentiments equiparables a un ésser viu.

Al mateix temps, Miles coneix la seva nova veïna, l'encantadora Madeline, que toca el violoncel. La història gira cap a un triangle amorós oposant Miles i el seu ordinador per la conquesta de Madeline.^[3]

Al voltant de la pel·lícula

Pel·lícula musical sense que es pugui pròpiament parlar d'una comèdia musical, transposició moderna del Cyrano de Bergerac de Edmond Rostand en l'univers de la domòtica tot just als seus inicis, se sent fortament la influència de Steve Barron, un dels més grans realitzadors de vídeo clip dels anys 1980, landa sonora del qual va inundar durant molt de temps els charts de tot el món sovint amb més èxit que la mateixa pel·lícula. Vint anys abans la generalització de internet i de les xarxes socials, apareix la noció de connectivitat dels ordinadors a través del món.

Repartiment

Lenny Von Dohlen: Miles Harding
Virginia Madsen: Madeline Robistat
Bud Cort: l'ordinador
Maxwell Caulfield: Bill
Don Fellows: el Sr. Riley
Alan Polonsky: Frank
Mary Doran: Millie
Wendy Miller: venedora d'ordinadors
Harry Rabinowitz: cap d'orquestra
Miriam Margoyles: venedora de tickets
Diana Choy: caixera de la botiga
Regina Walden: veïna
Lisa Vogel: guia de la presó

Banda original

Electric Dreams - (O'Dowd/Pickett) - P.P. Arnold - 4:23
Video! - (Lynne) - Jeff Lynne - 3:26
The Dream - (O'Dowd/Craig/Hay/Moss) - Cultura Club - 2:32
The Duel - (Moroder) - Giorgio Moroder (basat en el Menuet en sòl major (BWV Anh 114) de Bach) - 3:49
Now You're Mine - (St. John/Lemorande) - Helen Terry (en) - 4:05
Love Is Love - (O'Dowd/Craig/Hay/Moss) - Culture Club - 3:53
Chase Runner - (Marsh/Ware/Gregory) - Heaven 17 - 3:00
Let it Run - (Lynne) - Jeff Lynne - 3:22
Madeline's Theme - (Moroder) - Giorgio Moroder - 2:19
Together in Electric Dreams - (Oakey/Moroder) - Philip Oakey & Giorgio Moroder - 3:53

Nominacions

BAFTA a la millor cançó original 1985 per Giorgio Moroder per la cançó "Together in Electric Dreams".

Referències

↑ «ELECTRIC DREAMS (PG)». British Board of Film Classification, 16-04-1984. [Consulta: 10 març 2013].
↑ esadir.cat. Somnis elèctrics. esadir.cat.
↑ «Electric Dreams». The New York Times.

[1] «ELECTRIC DREAMS (PG)». British Board of Film Classification, 16-04-1984. [Consulta: 10 març 2013].

[2] sadir.cat. Somnis elèctrics. esadir.cat.

[3] «Electric Dreams». The New York Times.

[1]

[2]

[3]