Elena Congost Mohedano
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1987 (37 anys) Castelldefels (Baix Llobregat) |
Formació | Universitat Nacional d'Educació a Distància |
Activitat | |
Ocupació | atleta |
Esport | atletisme |
Participà en | |
2024 | Jocs Paralímpics d'estiu de 2024 |
setembre 2016 | Jocs Paralímpics d'estiu de 2016 |
2012 | Jocs Paralímpics d'estiu de 2012 |
setembre 2008 | Jocs Paralímpics d'estiu de 2008 |
setembre 2004 | Jocs Paralímpics d'estiu de 2004 |
Elena Congost Mohedano (Castelldefels, 20 de setembre de 1987) és una atleta catalana de pista T12/B2. Va néixer amb una deficiència visual degenerativa, i és mestra resident a Catalunya. Ha competit als Jocs Paralímpics d'Estiu 2004, 2008, 2012, 2016 i 2024. Va guanyar una medalla d'argent a la cursa de 1500 metres llisos als Jocs del 2012 a Londres, un any després d'haver guanyat la mateixa prova al Campionat del Món d'atletisme IPC. En els Jocs Paralímpics d'estiu de 2016, va guanyar la marató.[1] Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 va acabar en tercera posició però va ser desqualificada per haver ajudat el seu guia a no caure.[2]
Personal
[modifica]Elena Congost va néixer el 20 de setembre de 1987 a Barcelona amb una malaltia visual degenerativa hereditària.[3][4][5][6] La seva visió va començar a deteriorar-se en edat escolar.[4] Actualment és mestra d'escola.[4] El 2011 va guanyar el premi de millor atleta discapacitada femenina al campionat d'esports de Castelldefels.[7] El 2012, va ser receptora d'una beca de 20.000 € del Pla ADOP.[8] El 2013 va compartir una habitació amb Mireia Belmonte com a esportista resident al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès[9] i fou premiada amb la medalla de plata del "Real Orden al Mérito Deportivo".[7]
Atletisme
[modifica]Congost és atleta discapacitada de classe T12/B2,[3] membre del club atlètic "ISS l'Hospitalet Atletisme" a L'Hospitalet de Llobregat.[10] Al Campionat Mundial IPC del 2002 a França, va acabar setena en salt de llargada F12.[4] El 2003, va ser cinquena als 100 metres i al salt de llargada dels Campionats Europeus d'Atletisme,[4][11] va guanyar una medalla d'argent als 4×400 metres relleus i un 5è lloc en el salt llargada als Mundials d'Atletisme BSA al Quebec.[4] Va ser setena en la cursa de 200 metres dels Jocs Paralímpics 2004.[3] El 2006, va ser cinquena en la cursa de 800 metres del Campionats Mundials d'Atletisme.[4] El 2007 va acabar tercera 600 metres del 2n Míting Internacional per Atletes Discapacitats.[12] Va competir als Jocs Paralímpics 2008, on va acabar sisena en la cursa de 1.500 metres.[3] El 2011, va acabar tercera en 800 metres T12 dels Mundials d'Atletisme IBSA a São Paulo.[3][4]
Al Mundial d'Atletisme 2012 va guanyar una medalla de plata en 1.500 metres T12.[3][13][14] Amb vint-i-quatre anys va guanyar una medalla de plata a la cursa de 1.500 metres dels Jocs Paralímpics 2012.[3][5][15] El juliol de 2013 va participar en el Campionats de Món d'Atletisme IPC.
En els Jocs Paralímpics d'estiu de 2016, va guanyar la medalla d'or en la marató.[1] Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 va acabar en tercera posició però va ser desqualificada per haver ajudat el seu guia, Mia Carol, a no caure.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 NacióDigital. «Elena Congost aconsegueix l'or a la marató dels Jocs Paralímpics | NacióDigital». [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 RIVERA, ALMUDENA. «El Comité Paralímpico Español pedirá a World Para Athletics el bronce para Elena Congost» (en castellà), 09-09-2024. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Biografías» (en spanish). Comité Paralímpico Español, 2012. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2013. [Consulta: 3 juny 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Informes de los juegos paralímpicos Pekín 2008 — Portal del Consejo Superior de Deportes» (en castellà). Csd.gob.es. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ 5,0 5,1 Mujerhoy.com. «Juegos Paralímpicos. Elena Congost, plata en Londres, la fuerza del optimismo» (en spanish). Mujerhoy.com, 04-09-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Medalla de plata per a Elena Congost als Jocs Paralímpics de Londres'12». Catalonia: Diari de Sabadell, 18-05-2010. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ 7,0 7,1 «Ajuntament Castelldefels». Castelldefels.mobi. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Becas A Entrenadores Del Plan Adop 2012» (en spanish), 2012. Arxivat de l'original el 14 de maig 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «La compañera de habitación de Melani Costa» (en castellà). MARCA.com, 28-07-2013. [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «Cuatro hospitalenses en los Juegos Paralímpicos de Londres». Elperiodico.com. [Consulta: 25 desembre 2013].
- ↑ «1. EPC European Championships Athletics». CSTPS, 2005. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Real Federación Española de Atletismo» (en castellà). Rfea.es. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2015. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ EFE. «Elena Congost, plata en los 1.500» (en spanish). Teinteresa.es, 04-09-2012. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Elena Congost, plata en los 1.500» (en castellà). Deportes.terra.es, 31-05-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-26. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Atletas ciegos preparan en Logroño su participación en Londres 2012 — Web de la ONCE» (en castellà). Once.es, 16-09-2008. [Consulta: 23 novembre 2013].
- Persones vives
- Naixements del 1987
- Alumnes de la Universitat Nacional d'Educació a Distància
- Corredores de mig fons barcelonines
- Medallistes femenines als Jocs Paralímpics d'estiu de 2016
- Esportistes femenines als Jocs Paralímpics d'estiu de 2008
- Esportistes femenines del Barcelonès
- Medallistes paralímpiques catalanes
- Esportistes paralímpiques barcelonines
- Esportistes vegans
- Esportistes catalans del sud als Jocs Paralímpics d'estiu de 2012
- Esportistes femenines als Jocs Paralímpics d'estiu de 2012
- Atletes paralímpiques