Elvira Augusta Lewi Salinas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Elvira Augusta Lewi  6 agost 1909 Barcelona | ||
| Mort | 1970 (60/61 anys) valor desconegut | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptora | ||
Signatura  | |||
 | |||
Elvira-Augusta Lewi Salinas (Barcelona, 6 d'agost de 1909[1] - ? ca. 1970)[1] fou una escriptora i periodista catalana activa a la Barcelona de la preguerra civil, de la qual es perd el rastre a partir de 1943.
Trajectòria i significació
[modifica]La trajectòria de Lewi, entre finals dels anys 1920 i la Guerra Civil, es desenvolupa a Barcelona: abraça la narrativa, el periodisme, la traducció i una acció sociocultural fruit del compromís amb el desenvolupament cultural de les dones. Escriptora conscient, compromesa i moderna, Elvira-Augusta Lewi constitueix un exponent clar de la dinàmica literario-cultural de la Catalunya de preguerra, dels seus trets principals i de la seva progressiva evolució fins a l'alçament feixista i les tràgiques conseqüències que va tenir.[2]
Al costat de Maria Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià i Aurora Bertrana, va esdevenir una de les noves novel·listes de preguerra; aquelles que, ideològicament afins a la República i adscrivint-se als corrents contemporanis, en la dècada dels trenta van produir una novel·la moderna des del punt de vista dels temes i del tractament.[2]
A més de ser una de les creadores d'una narrativa femenina moderna en català, Lewi il·lustra l'entrada massiva de la dona a la premsa, les noves pràctiques que s'hi van desplegar i l'articulació d'una xarxa institucional femenina esquerrana generadora de espais adequats als nous temps. Elvira se situa en l'òrbita femenina i entronca amb les inquietuds d'altres periodistes, que des d'un punt de vista esportiu, cultural, polític o literari es dirigeixen directament a les dones des de les publicacions periòdiques.[1]
Biografia
[modifica]
Neix a Barcelona el 6 d'agost de 1909 en una família d'origen jueu, possiblement de mare sefardita i pare d'origen germànic.[3] Va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona i va ampliar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis, popularment coneguda com la Llotja de Barcelona.[1] L'entorn familiar cosmopolita i culte amb referents centreeuropeus i de diverses manifestacions artístiques va ser crucial per al seu desenvolupament personal.
La seva activitat literària aviat començarà i l'anirà combinant amb els seus estudis musicals, d'idiomes i els de dibuix. El 1929 publica el conte «L'home de cristall», a la revista D'Ací i d'Allà. Segueixen dues ressenyes a Mirador (on va exercir la crítica literària), sobre un parell de llibres de Xavier Benguerel[4] i Maria Teresa Vernet.[5] En 1930 escriu dos relats que s'allunyen de les tendències principals de la narrativa catalana perquè entronquen amb la literatura fantàstica i la tradició alemanya que seran recollits a Els habitants del pis 200 (1936).
En el context de la Catalunya republicana, el fet de ser dona li va obrir portes i la va esperonar a treballar per defensar els drets d'altres dones. S'integrarà en el Lyceum Club, l'entitat per a dones fundada el 1931 amb Aurora Bertrana com a presidenta.[6] S'hi incorpora el 1934, quan n'és presidenta Maria Carratalà i s'encarrega de la Secció de Decoració, des de la qual organitza diversos cursos.[1]
Tot i que que comença en el món de l'escriptura a través de la narrativa, aviat entronca amb l'art i esdevé en 1931 col·laboradora assídua de La Nau, on publica 37 articles per a la secció d'art. Quan el diari tanca les portes, el 1933, passa a ser redactora de la revista La Dona Catalana i, entre 1933 i 1938, escriu 157 articles per a les seccions: «La dona en el món artístic», «La dona en l'art», «La dona de Catalunya i els Seus oficis». També va fer reportatges per a la Revista de Catalunya, L'Opinió, La Rambla, el diari Avui, etc.
El seu bagatge cultural i la seva vocació d'escriptora, la condueixen a implicar-se a fons en l'intent de normalització i de modernització de les lletres catalanes, amb uns productes literaris singulars en el context de l'època; un mirall de les seves preocupacions, idees i posicions així com una activitat periodística que comprèn des de la crítica, sobretot d'art, la literatura fins a la divulgació.
Les traduccions de dues cartes de l'epistolari d'Hölderlin i Rilke que va publicar a La Revista el 1931 resulten prou indicatives d'aquesta cultura de referència. Fins i tot en Un poeta i dues dones (1935), el pes de la seva formació de base germànica revertia en un text antireialista i altament intel·lectualitzat, farcit de referents poc habituals, deutor de la imatgeria expressionista, indestriable d'una producció poc coneguda a Catalunya. La perplexitat de part de la crítica, tanmateix, es va acompanyar d'elogis denotatius del paper i de la importància que les dones estaven adquirint a tots nivells en la societat catalana.[6]
El rastre de Lewy es perd en la nit del franquisme, i la seva manca d'activitat a partir de 1939 no ajuda a saber-ne més. Només es té constància de la traducció (potser una traducció pròpia) a l'espanyol de la seva obra Un poeta y dos mujeres, publicada el 1943 a la col·lecció Para ti de l'editorial Hymsa. Significativament es publica amb el nom Elvira L. Salinas, ocultant el seu cognom jueu.[7] Es desconeix on i quan va morir; com explica Marta Pessarrodona, «no sabem si va anar a l'exili, però va desaparèixer totalment a partir de 1939».[8]
Obres
[modifica]- Un Poeta i dues dones. Badalona: Proa, 1935. OCLC 13164802. Obra de narrativa psicològica i ciutadana que va publicar a la cèlebre Biblioteca A Tot Vent, i que se sumava a la dinàmica de represa i renovació de la novel·lística del país.
- Els Habitants del pis 200. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936. OCLC 865269111. Aquesta obra de ficció es una antologia de sis relats breus, on hi ha literatura policíaca, narrativa fantàstica i psicologisme. N'existeix una reedició de l'Editorial Males Herbes, amb epíleg de Neus Real Mercadal, publicada el novembre de 2023, ISBN 978-84-126624-7-4.
- Més de dos centenars de textos coneguts i publicats a la premsa periòdica, els títols dels quals es poden consultar en línia a: Real, Neus; GELCC (2009). «Les novel·listes. Elvira Augusta Lewi». A: Escriptores republicanes.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres:Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi» (pdf) (en castellà). Asparkía: investigació feminista, 27, 2015, pàg. 131-145 [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Real Mercadal, Neus. Dona i Literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la Guerra Civil (pdf) (tesi). Bellaterra: Universitat Autònoma de B arcelona, octubre 2003.
- ↑ Garzón, Jacobo Israel. «Buscando a Elvira Lewy [sic]» (en esp). Ràdio Sefarad. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ "Xavier Benguerel, Pàgines d'un adolescent", Mirador, n. 68, 15/05/1930, p. 4.
- ↑ "Maria Teresa Vernet: El camí reprès, El perill", Mirador, n. 80, 07/08/1930, p. 4.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Diccionari biogràfic de dones. «Elvira Augusta Lewi». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 5 octubre 2015]. També es troba parcialment a la nova pàgina del DBD (falta l'obra). [Accedit el 17-01-2024].
- ↑ Real Mercadal, Neus. Epíleg a “Els habitantes del pis 200”. Barcelona: Males Herbes, Novembre 2023, p. 122. ISBN 978-84-126624-7-4.
- ↑ Pessarrodona, Marta. L'exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939. Barcelona: Meteora, 2010. ISBN 978-84-92874-27-9.
Bibliografia
[modifica]- Munné-Jordà, A. Narracions de ciència-ficció: antologia. Barcelona : Edicions 62, 1985. ISBN 8429723730
- Campillo, Maria. Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939. Barcelona : Curial Edicions Catalanes: Publicacions de lʼAbadia de Montserrat, 1994. ISBN 9788478265664
- Cortada Andreu, Esther. Feminisme i educació a principis del segle xx. Pedagogia, política i transformació social (1900-1917), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Diccionari històric de periodistes catalans. «Elvira Augusta Lewi Salinas»