Gratapalles
Emberiza cirlus  | |
|---|---|
.jpg)
♂ | |
| Dades | |
| Envergadura | 24 cm |
| Nombre de cries | 3,2 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720888 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza cirlus Linnaeus, 1766 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El gratapalles[1] o sit golanegre[2] (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord. Es reprodueix al sud d'Europa, a les illes mediterrànies i al nord d'Àfrica. És resident d'aquestes zones més càlides i no migra a l'hivern. És comú en tot tipus de zones obertes amb algun matoll o arbres, però té preferència pels vessants assolellats. Al segle XIX es va introduir a Nova Zelanda i la població persistent es manté a l'illa del Sud.[3]
Descripció
[modifica]És més petit que la verderola (Emberiza citrinella) i fa uns 16 cm de llargària amb una envergadura de 22 a 25,5 cm. Té el bec gruixut i el dors és bru i groc per sota. La gola és negra i té una banda pectoral groga i grisa. El mascle té la cara de color groc, amb unes franges fosques. La femella s'assembla molt més a la verdeloa però té la gropa i les espatlles de color marró grisenc ratllats.[4]
El cant del gratapalles és un trinat monòton, com la d'un mosquiter boreal o un tallarol xerraire.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'hàbitat ideal és una barreja de camps d'herba i de conreu dividits per franges amples amb zones de matolls densos.[6] Poden tolerar un cert grau d'urbanització, i es pot trobar en espais verds de pobles i ciutats.
Són de naturalesa sedentària i sovint viatjaran només 250 metres (820 peus) des dels seus nius per alimentar-se a l'estiu, i fins a 2 quilòmetres (1,2 milles) a l'hivern per trobar rostoll.
Comportament i ecologia
[modifica]És una espècie força circumscrita a l'àrea mediterrània (habita l'Europa occidental i meridional, i hiverna a l'Àfrica del Nord). Als Països Catalans és una espècie sedentària i cerca camps llaurats, boscos clars i jardins amb matolls i arbusts.[7]
Cria
[modifica]Els gratapalles es reprodueixen per primera vegada quan tenen un any d'edat. La femella fa un voluminós niu, una mica mal fet, d'herba i arrels i amb una base de molsa, sempre a prop del sòl i dins d'una coberta densa com la que proporcionen tanques espesses i matolls. El matoll ideal és l'arç negre, el lledoner, l'esbarzer i l'ulex. L'època de cria va des d'abril fins a mitjans de setembre, normalment amb dues cries, però ocasionalment tres i només són incubades per la femella i es desclouen entre 12 i 13 dies després de la posta de l'últim ou. Ambdós progenitors són els que tenen cura dels polls. Passats d'11 a 13 dies, els polls ja són volanders, però continuen sent alimentades pels seus pares durant dues o tres setmanes més.[8]
Alimentació
[modifica]A l'estiu i per alimentar els seus pollets, l'aliment més habitual consisteix en invertebrats, com llagostes i grills. A l'hivern s'alimenten de petites llavors procedents de rostolls, terres en guaret. A l'hivern acostumen a anar en grup per alimentar-se.
Al maig-agost hi diposita tres o quatre ous que cova durant 12 dies, després, amb l'ajut del mascle, alimenta la covada al llarg d'11-13 dies més. Fan dues postes.[7]
Taxonomia
[modifica]El gratapalles va ser descrit formalment pel naturalista suec Carl Linnaeus l'any 1766 en la dotzena edició de la seva “Systema Naturae” amb el nom binomial actual Emberiza cirlus.[9] El nom del gènere Emberiza prové de l'alemany antic Embrit («bunting» en anglès) que es refereix a qualsevol espècie d'ocell petit, cantaire, amb un bec curt i ample i plomes generalment marronoses.[10] El cirlus específic prové d'un nom italià local «cirlo» de «zirlare», "piular".[11] L'espècie és monotípica, és a dir, no es reconeix cap subespècie.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Gratapalles». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 02/04/2023(català)
- ↑ «Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans» (PDF) p. 161. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Cirl bunting | New Zealand Birds Online». [Consulta: 6 abril 2023].
- ↑ Cramp i Perrins, 1994, p. 170.
- ↑ Cramp i Perrins, 1994, p. 177.
- ↑ «Cirl Bunting Conservation | Advice For Farmers» (en anglès britànic). The Royal Society for the Protection of Birds. [Consulta: 5 abril 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 109. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Cramp i Perrins, 1994, p. 179-180.
- ↑ Linné, Carl von. Caroli a Linné ... Systema naturae : per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). 1. Ed. 12, reformata.. Holmiae: Impensis direct. Laurentii Salvii, 1766, p. 311.
- ↑ «Bunting» (en anglès). Cambridge University Press & Assessment. [Consulta: 6 abril 2023].
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names : from aalge to zusii (en anglès). Londres: Christopher Helm, 2010, p. 109. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Buntings – IOC World Bird List v13.1g» (en anglès americà), 2023. [Consulta: 25 març 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre la població del gratapalles al Principat de Catalunya. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant del gratapalles. (anglès)
- BirdLife International (2004). Gratapalles. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 24 de maig del 2008 (en anglès).