Sit estriat
Emberiza striolata | |
---|---|
Dades | |
Nombre de cries | 2,8 |
Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22735007 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Emberizidae |
Gènere | Emberiza |
Espècie | Emberiza striolata Lichtenstein, 1823 |
El sit estriat[1] (Emberiza striolata) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae).
Distribució i hàbitat
[modifica]Habita deserts, vessants pedregosos i medi humà des del Marroc i Mauritània cap a l'est, localment a través del Sahel, Sàhara i Àfrica septentrional, cap a l'est fins a Somàlia, nord de Kenya i la costa del Mar Roig, i en Àsia des de la Península del Sinaí, Orient Pròxim i Península Aràbiga, cap a l'est, pel sud de l'Iran i de l'Afganistan, fins al centre i sud del Pakistan i el nord i centre de l'Índia.[2]
És resident des del Txad, cap a l'est passant pel sud-oest d'Àsia fins al nord-oest de l'Índia[2] i a l'Àfrica.
Es reprodueix en uadis remots (no al voltant poblacions humanes com el sit del Sàhara, generalment a prop dels rierols, posant de dos a quatre ous en un niu a terra o en un forat a terra.[2] L'aliment natural consisteix en llavors, o quan s'alimenten joves, insectes.
Descripció
[modifica]Fa 14 cm de llarg, és de mida semblant al sit del Sàhara i és més petit que el sit negre tot i ser de plomatge similar. El mascle reproductor té el cos de color castany i el cap gris amb vetes més fosques i una llista superciliar blanca i una veta semblant a una bigotera. El cap de la femella té un to de marró fins al gris i vetes més difuses.
El sit estriat té ratlles facials més fortes i un ventre més pàl·lid que el sit del Sàhara. Els individus de la subespècies Emberiza striolata jebelmarrae, mostren algunes evidències d'intergradació amb el sit del Sàhara.[2]
Taxonomia
[modifica]La majoria d'autoritats taxonòmiques reconeixen tres subespècies:[3][4][3]
- E. s. striolata (Lichtenstein, 1823) - Nord-est d'Àfrica fins a Aràbia, Iran, Pakistan i el centre de l'Índia.
- E. s. saturatior (Sharpe, 1901) - Terres altes del Sudan central, Etiòpia i Kenya.
- E. s. jebelmarrae (Lynes, 1920) - Terres altes del Sudan (Jebel Marra).
El sit del Sàhara és considerat una quarta subespècie per The Cornell Lab:[5]
- E. s. sahari (Levaillant, 1850) - Del Marroc a l'est de Líbia, al sud de Senegal, Mali, Níger i Txad.
Comportament
[modifica]Cria
[modifica]En els últims temps, s'ha observat que l'àrea de reproducció de l'ocell a l'Índia inclou llocs més al sud, com ara a prop de Saswad, prop de Poona. El període d'incubació de la posta de tres ous és de 14 dies.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Sit estriat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 30/11/2021 (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Byers, Clive; Olsson, Urban; Curson, Jon. Buntings and sparrows: a guide to the buntings and North American sparrows. Reprint with amendments. Robertsbridge Halfway House Haarlem: Pica press Russel Friedman books GMB [Ger Meesters Boekprodukties], 1996. ISBN 978-1-873403-19-8.
- ↑ 3,0 3,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Buntings – IOC World Bird List v13.1g» (en anglès americà), 2023. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Report: Emberiza striolata» (en anglès americà). ITIS. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ Clements, J. F; T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, and C. L. Wood. «Clements Checklist v2022» (en anglès). The Cornell Lab, 2022. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ Pande, Satish; Pawashe, Amit; Joshi, Vishwas. «[https://indianbirds.in/pdfs/IB2.6_PandeETAL_StriolatedBunting.pdf Notes on the breeding of Striolated Bunting Emberiza striolata near Pune, Maharashtra (India)]» (PDF) (en anglès). Vol. 2 Num. 6. Indian Birds. [Consulta: 30 maig 2023].