Vés al contingut

Emili Josep Isierte Aguilar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Emili Isierte)
Plantilla:Infotaula personaEmilio
Biografia
NaixementEmili Josep Iserte Aguilar
13 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Amposta (Montsià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata - 2000 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1984-1986
1985-1991
1988-1989
1991-1994
1992-1993
1994-1998
1998-2000		 CD Castelló B
CD Castelló
→ CD Burriana (cedit)
Sporting de Gijón
→ RCD Espanyol (cedit)
UE Lleida
CD Castelló
112

58
33
104
47
0

0
0
0
0
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1993 Catalunya Catalunya 1 0
BDFutbol: 671
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1985–1991 CE Castelló 113(0)
1987–1988→ cessió:  CE Borriana
1991–1994 Sporting de Gijón 58(0)
1992–1993→ cessió:  RCD Espanyol 33(0)
1994–1998 UE Lleida 104(0)
1998–2000 CE Castelló 47(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1993–1993   Catalunya 1(0)

Emili Josep Iserte Aguilar (Amposta, 13 de novembre de 1963),[1] conegut al món del futbol com Emilio, és un antic porter de futbol i, un cop retirat, segon entrenador i preparador de porters.

Trajectòria

[modifica]

A la seva època de futbolista en actiu, va jugar a la Primera divisió[2] amb el Castelló,[3] l'Sporting de Gijón i el RCD Espanyol. És el quart porter en la història del Castelló pel que fa al nombre de partits jugats (amb 166 oficials) i va arribar a ser el jugador del planter millor pagat de la història del club, amb una fitxa de 16 milions per temporada l'estiu de 1990. Amb l'Sporting manté el rècord d'imbatibilitat en Primera divisió (amb 704 minuts).[4][5]

Després de penjar els guants a l'estiu del 2000, Emili va continuar lligat al cos tècnic del Castelló al llarg de 10 temporades més. Va desenvolupar les funcions de segon entrenador i preparador de porters de manera simultània les 9 primeres, centrant-se en la segona a la seva darrera campanya. El 30 de juny de 2009 va finalitzar el seu contracte i no fou renovat, posant el punt final a una relació de 25 anys entre ell i el club.[6]

A l'octubre de 2009 va ser contractat pel València CF com a cercapromeses per a la província de Castelló. Al mateix temps, va començar a col·laborar amb Ràdio Nou per a retrasmetre els partis del Castelló. Però de cara a la temporada 2011/12 va tornar novament al Castelló, llavors a la Tercera divisió, per recuperar exactament les seves funcions d'abans.[7]

Altres mèrits

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Emilio, el portero del Castellón, se forjó en la U. E. Rapitenca». Mundo Deportivo, 19-09-1989. [Consulta: 18 desembre 2012].
  2. ↑ Medrano, J. M. «Pam, pam, orelluts!». Mundo Deportivo, 19-06-1989. [Consulta: 18 desembre 2012].
  3. ↑ Agencia EFE. «Castellón: Saura y Joaquín, únicos fichajes». Mundo Deportivo, 19-07-1985. [Consulta: 18 desembre 2012].
  4. ↑ «El Sporting, a mantener la imbatibilidad de Emilio». Mundo Deportivo, 08-12-1991. [Consulta: 18 desembre 2012].
  5. ↑ Agencia EFE. «Emilio resta importancia a perder la imbatibilidad». Mundo Deportivo, 10-12-1991. [Consulta: 18 desembre 2012].
  6. ↑ Mateu, Ismael. «El Castellón prescinde de Emilio para el cuerpo técnico». El Periódico Mediterráneo, 27-06-2009. [Consulta: 2 novembre 2015].
  7. ↑ «Cabello aún espera a tres fichajes más». El Periódico Mediterráneo, 30-08-2011. [Consulta: 2 novembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Josep_Isierte_Aguilar&oldid=31536770»