Emilio Calandín Hernández

Emilio Calandín Hernández
Biografia
Naixement	1958 (65/66 anys); València
Formació	Reial Acadèmia d'Espanya a Roma
Activitat
Ocupació	compositor, pedagog

Emilio Calandín Hernández (València, 20 de desembre del 1958) és un compositor i pedagog musical valencià. Doctor en Música por la Universitat Politécnica de València. Professor d'orquestració i instrumentació, música contemporània i música i cine del Conservatori Superior de Música de Castelló (Castelló de la Plana).^[1]

Biografia

De família d'artistes, és net de l'escultor i pintor Emili Caladín (València 1870-Barcelona, 1919), autor de l'escultura El Palleter; i els seus pares foren l'actor i director de teatre Emilio Calandín i la pianista i professora de música J. Hernández, de qui rebé les primeres lliçons. Continuà la formació als conservatoris de València, Alacant, Carcaixent i Meliana. Va ser alumne de Josep Bàguena i de Francesc Llàcer, amb qui aprengué harmonia, composició i anàlisi musical, i durant els anys 1997-19987 fou becat per estudiar a l'Academia Española de Roma. Co-fundador i director de la Jove Orquestra Salvador Giner (1989-1995), professor de Guitarra i Harmonia a l'Institut Musical Giner (1988-2001); també ha sigut catedràtic d'Harmonia i Composició al Conservatori Superior de Música de València, i des del 2006 és catedràtic interí ^[2] al Conservatori Superior de Música de Castelló.

El 2013 obtingué el primer premi del Quart concurs de composició musical MIQ, a Guanajuato amb l'obra De amores i sueños sobre textos d'El Quixot.^[1]

Obres

Ausades (1997), música per a l'escena
Beniflorem (1995), música per a dansa

Per a orquestra

Alborades (1992)
Esculpir en el tiempo (2006)
Folkoverture (scherzando) (2004)
Introducción y Cántico (1998)
Nucs (1995)
Sombras superpuestas (2004)
La Via del Sole (2000)

De cambra

Akasha (1994), per a quatre percussionistes
De amores i sueños, per a baríton, clarinet, violí, violoncel i piano, premi del concurs de Composició Musical MIQ 2013 a Guanajuato ^[1]
Du.she (1998), per quartet de corda
Il filo imbrogliato (1998), per a quartet de vent fusta
Frammenti due (2001), per a saxo tenor i violoncel
Frammenti 5 (2006)
Frammenti 5b (2007)
Hacia la transparencia (2008)
Kamala (1991)
Lam-Rim (1998), per quintet de corda
Llanto (2002)
Llanto II (2003)
Llantos de ausencia (1990)
Magma (1994), per a quartet de corda
Nebbia (1991)
Sac de noeuds (1992), per a quintet de vent fusta
Tramas (1992)
Tres canciones (1989), per a soprano i guitarra
Tres Haikus (2007)
3' per Roma (1998), per a violoncel i piano
Tulkus (1998), per a flauta i clarinet
Zapping (1993), per a quartet de corda

Per a solista

Acróstic (1995) per a piano ^[3]
Círculos (1994) per a flauta
Epitafi, raó i desencantament (2009) per a piano, en homenatge al musicòleg Ramon Barce Benito ^[1]
Frammenti uno (2001) per a guitarra
Frammenti uno-bis (2002) per a guitarra
Fuga sobre el nom de Francisco Llácer Pla (2020), per a piano
Mirabilia (1989) per a flauta
Mirabilia II (1991) per a clarinet en sib
Omaggio rooms (1991) per a guitarra
Pequeñas variaciones (1982) per a guitarra
Preludio (1983) per a piano
Ricercare (1989) per a piano ^[3]
Simbolismos (1994) per a guitarra
Tempo mosso, tempo fermato (2003) per a clarinet en sib
Tres naipes del I Ching (2008) per a piano, encàrrec de l'Institut Valencià de la Música per al Concurs Internacional de Piano José Iturbi ^[3]
Voci del fiume (1993) per a piano, inspirada en Siddhartha, de Hermann Hesse ^[3]

Enregistraments

Morant Albelda, Antonio; Jaume, Bartomeu; Fernández Magdaleno, Diego (intèrprets). Piano Sounds (1983-2020). Obra pianística de Emilio Calandín. València: Liquen Records, 2020. ^[3]

Bibliografia

Calandín, Emilio; Roncero, Vicente; Ruiz del Puerto, José Luis. Lecturas para guitarra. València: Piles Editorial, 1998. ^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Díaz Beltrán, Josué Israel. Investigación y análisis de Epitafio "Razón y Desencanto" de Emilio Calandín. Trabajo final de Investigación y Análisis. México: Universidad Autónoma del Estado de México, 2020.
↑ «Departament de Composició, al web del Conservatori Superior de Música de Castelló». [Consulta: 1r agost 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Chagall, J. «Liquen Records publica l'obra per a piano del compositor valencià Emilio Calandín». Las Bandas, núm. 38, 1-2021.

Enllaços externs

Plana personal (castellà)

[UAEM-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Díaz Beltrán, Josué Israel. Investigación y análisis de Epitafio "Razón y Desencanto" de Emilio Calandín. Trabajo final de Investigación y Análisis. México: Universidad Autónoma del Estado de México, 2020.

[2] «Departament de Composició, al web del Conservatori Superior de Música de Castelló». [Consulta: 1r agost 2022].

[bandas-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Chagall, J. «Liquen Records publica l'obra per a piano del compositor valencià Emilio Calandín». Las Bandas, núm. 38, 1-2021.

[1]

[2]

[3]