Emilio Gavira Tomás
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1964  (60 anys)Fuengirola (Província de Màlaga) | ||
| Residència | Alcázar de San Juan | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, cantant, actor de televisió | ||
| Membre de | |||
| Instrument | Veu | ||
| Lloc web | emiliogavira.com | ||
    
| |||
.jpg)
Emilio Gavira Tomás (Fuengirola, Màlaga, 14 de desembre de 1964) és un actor espanyol.[1]
Biografia
[modifica]Emilio Gavira va néixer a Fuengirola, encara que als pocs anys es va establir amb la seva família a Alcázar de San Juan (Ciudad Real). Físicament, el primer que crida l'atenció d'ell és la seva curta alçada, a causa de l'acondroplàsia que pateix.
Trajectòria
[modifica]La seva carrera va començar mentre finalitzava els seus estudis com a baríton a l'Escola Superior de Canto de Madrid, alternant papers com a cantant d'Òpera i Sarsuela amb uns altres d'actor de teatre, cinema i televisió.[2]
Com a actor de cinema ha participat en nombroses pel·lícules, com El milagro de P. Tinto, de Javier Fesser, on va fer el paper d'un dels marcians; també de Javier Fesser, en la seva pel·lícula Camino, a Mortadel·lo i Filemó, en el paper de Rompetechos; El puente de San Luis Rey, al curt premiat El Gran Zambini, en el paper protagonista, o en el divertidíssim curt I Love Cine Rambla, que es va poder veure per Festivals nacionals i internacionals i on és l'únic protagonista. Entre els seus treballs més recents per a cinema figuren l'aclamada i premiada pel·lícula dels joves realitzadors Caye Casas i Albert Pintó Matar a Dios, Guarda in alto, i El fotògraf de Mauthausen (2018).
A televisió ha participat en sèries com Agente 700, El fin de la comedia, Manos a la obra, ¡Ala... Dina! o Mira lo que has hecho, de Berto Romero . O recentment, a Olmos y Robles de RTVE, Cuéntame, La que se avecina tele 5 i per Movistar+ El Cielo puede esperar.
I en teatre ha representat papers com a actor i cantant en produccions com Carmen, ópera sangrienta (de Bizet y Merimée) (1998), de Gustavo Tambascio; Los misterios de la ópera (2000) amb Carles Alfaro; Pelo de tormenta, de Francisco Nieva; Black el payaso, al Teatro Español (2006); o, més recentment s Divinas palabras, de Valle-Inclán, amb la companyia del Centro Dramático Nacional i Enrique VIII y la cisma de Inglaterra, de Calderón de la Barca, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Enigma Pessoa amb David Luque estrenada al Teatro de la Abadía, dirigit per Pablo Viar.
Títulos y Premios
[modifica]- És membre de l'Acadèmia de les Ciències Cinematogràfiques i membre de l'Acadèmia de les Arts Escèniques.
- Premi Ercilla de Teatre com a millor actor de repartiment per "La Caída de los Dioses" dirigida per Tomas Pandur.[3]
- Premi San Pancracio del Festival de Cinema de Cáceres.
- Ha estat nominat al Goya com a millor actor revelació pel seu paper en la pel·lícula Blancaneu.
- Premi a la Millor Interpretació de llargmetratge en la sisena edició del Festival Internacional de Cinema de Gáldar (FIC Gáldar).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Hoy, con Emilio Gavira Tomás (Cantante de ópera y actor de teatro, cine y televisión), El Semanal de la Mancha
- ↑ Emilio Gavira a l'Acadèmia d'Arts Escèniques
- ↑ Carmelo Gómez, Julieta Serrano y Gemma Cuervo reciben este martes en Bilbao el Premio Ercilla de Teatro, Europa Press, 12 de març de 2012
- ↑ 'Matar a Dios', de Caye Casas y Albert Pintó, ganadora del Festival Internacional de Cine de Gáldar, Europa Press, 21 octubre 2018