Aglàbides
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia estat desaparegut emirat |
| Història | |
| Creació | 800 |
| Fundador | Ibrahim ibn al-Àghlab |
| Data de dissolució o abolició | 909 (Gregorià) |
| Reemplaçat per | Califat Fatimita |
Els aglàbides o Banu Àghlab (àrab: الأغالبة, al-aḡāliba, o بنو الأغلب, Banū al-Aḡlab), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
El govern hereditari els fou confiat pel califa Harun ar-Raixid el 800.[1] L'acord establia que l'emir d'Ifríqiya renunciava a la subvenció del califat i a més havia de pagar a Bagdad 40.000 dinars. El primer emir, Ibrahim ibn al-Àghlab, fou un bon diplomàtic i home d'estat, que va rebre ambaixadors de Carlemany i del patrici Constantí de Sicília; va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'Ifríqiya, l'Aurès i el Magrib central.
Els àrabs del jund que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dues revoltes: la de Hamdis ibn Abd-ar-Rahman al-Kindí (802) i la d'Imran ibn Mukhàl·lad (809); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de Kairuan i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-Abbasiyya o al-Qasr al-Qadim, poblada pels àrabs del jund més fidels, i per esclaus negres.
La revolta més greu dels àrabs del jund fou durant el govern de Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim (817-838) dirigida per Mansur ibn Nasr al-Tunbudhí, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de Tunis, i al que van secundar molts caps àrabs (824) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys Gabes i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels amazics del Jarid, i el cap rebel es va rendir i fou executat. Per pacificar el país es va dictar una amnistia i es va començar la conquesta de Sicília (el 827) desviant així als guerrers cap a una empresa exterior, arribant a amenaçar Roma el 846.[2]
Les predicacions xiïtes d'Abu-Abd-Al·lah aix-Xií que van guanyar suport sobretot entre els amazics kutama, va posar fi a la dinastia i va donar pas a l'establiment dels fatimites.
Llista d'emirs
[modifica]- Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, (governador 765 - 767).
- Ibrahim ibn al-Àghlab, governador 795-800, emir 800 - 812.
- Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Ibrahim (812 - 817).
- Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim (817 - 838).
- Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim (838 - 841).
- Abu-l-Abbàs Muhàmmad (I) (841 - 847).
- Àhmad ibn al-Àghlab (847 - 848).
- Abu-l-Abbàs Muhàmmad (I) (848 - 856 segona vegada)
- Abu-Ibrahim Àhmad ibn Muhàmmad ibn al-Àghlab (856 -863).
- Ziyàdat-Al·lah (II) ibn Muhàmmad (863 - 864).
- Abu-Abd-Al·lah Abu-l-Gharaniq Muhàmmad (II) ibn Àhmad (864 - 875).
- Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad (875 - 902).
- Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (II) ibn Ibrahim (902 - 903).
- Abu-Múdar Ziyàdat-Al·lah (III) ibn Abd-Al·lah (903 - 909).
Referències
[modifica]- ↑ Marçais, G.; Schacht, J. «Ag̲h̲labids or Banu 'l-Ag̲h̲lab». A: Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch.. The Encyclopaedia of Islam (en anglès). Second Edition. Volume I: A–B.. Leiden: E. J. Brill, 1960, p. 247, 250.
- ↑ Kreutz, Barbara M. Before the Normans: Southern Italy in the Ninth and Tenth Centuries (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2011, p. 26. ISBN 081220543X.
Vegeu també
[modifica]