Vés al contingut

Emma Ríos Maneiro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Emma Ríos)
Plantilla:Infotaula personaEmma Ríos Maneiro
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la Corunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIl·lustració i còmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautora de còmics, dibuixant, il·lustradora Modifica el valor a Wikidata
GènereCòmic Modifica el valor a Wikidata
Premis


X: emmartian Instagram: emmartian Discogs: 2241324 Modifica el valor a Wikidata

Emma Ríos Maneiro (Vilagarcía de Arousa, 1 d'abril de 1976)[1] és una dibuixant del còmic gallega.

Trajectòria

[modifica]

Emma Rius vivia a Ourense i des de molt primerenca edat va començar a llegir còmics com els The Uncanny X-Men de Chris Claremont, els New Mutants del mateix claremont amb Bill Sienkiewicz i, sobretot, Akira de Katsuhiro Otomo, que va ser el que la va fer decidir-se en la seva vocació.[2] Tot i això, va descartar l’ús de trames grisoses i aquoses típiques del manga en els seus primers fanzines de fotocòpia, valorant més l’acabat de tinta d’autors com John Buscema, Harvey Kurtzman i Jack Kirby.

Va estudiar a la Universitat de la Corunya on es va llicenciar en Arquitectura. Aquests estudis el van servir per al tractament de l'espai en el dibuix, evident en les seves perspectives i canvis de punt de vista.[2] Va combinar estudis amb els primers treballs del món del còmic.

Des del 1998 té una carrera com a dibuixant; Inicialment va participar en fanzines d’Ourense i La Corunya, com El bolchevique vespertino, Esto es la guerra, Mensajes en una botella o Comikaze. També en aquest primer període va col·laborar amb revistes i agències de publicitat com a il·lustradora i en publicacions de còmics col·lectius, com ara Dos veces breve o H2Oil.

Entre el 2000 i el 2006, sense deixar la feina d’arquitecta, Emma Ríos va participar en diverses exposicions col·lectives a la mostra de còmics Viñetas desde el Atlántico i va formar part del grup de dibuixants de Polaqia.

A través de Polaqia va continuar la seva sèrie A prueba de balas (2003), en què Pablo Pérez va col·laborar amb els guions.[2]

El 2005 va fer il·lustracions per a una campanya publicitària per a Ron Cacique. El mateix any va ser convidada al saló Andenne i el 2006 al saló Angulema, per a l'estand del fanzine "L'inédit".

Després de diversos contes per a publicacions estatals com ara Dos veces breve (2006) i Los Reyes Elfos: Historia de Faerie 2, va rebre el premi Revelació d’autor a Expocómic 2008. Aquell mateix any, col·laborà en el projecte de restauració del viaducte de San Pedro de Mezonzo (La Corunya), pintant María Pita en una de les seves columnes.[2] També tenia la beca de llenguatge còmic de la Fundació Asef, que li va permetre acabar una tira còmica al Japó.[3]

Va rebre una oferta de Matt Gagnon, editor de Boom! Studios per realitzar una minisèrie de 4 números.[2] Després va deixar l'estudi d’arquitectura on treballava per centrar-se en els còmics i va produir Hedex (2008) amb Michael Alan Nelson al guió i Cris Peter al color. Aleshores ja era una de les estrelles del certamen Viñetas desde el Atlántico.[4][5]

A les Jornadas Internacionales del Cómic Villa d'Avilés va conèixer C. B. Cebulski, que la va posar en contacte amb Nick Lowe, editor de Marvel Comics i amb qui va fer una història d'ompliment per a Runaways primer i després una minisèrie de Doctor Strange, escrita per Mark Waid. El seu art també ha aparegut en títols com The Amazing Spider-Man i Girl Comics. Va treballar amb la guionista Kelly Sue DeConnick a la mini-sèrie Osborn i al creuament entre conte de fades i western Pretty Deadly, que va estrenar a Image Comics a l'octubre del 2013.[6][7]

Va fer una adaptació d’Amadís de Gaula per al Grupo SM, escrita per Ricardo Gómez.[8][9]

Obres

[modifica]
  • A prueba de balas (2003)
  • Hexed (2008)
  • Pretty Deadly (2013) volums 1, 2 i 3
  • Mirror 1, 2
  • I D

Premis

[modifica]
  • Primer premi del concurs d'Arteixo (1998)
  • 3r premi del concurs de historieta d’Ourense (2004).
  • Premi al millor autor revelació a Expocómic, Madrid, 2008[10][11]
  • Premi Eisner 2020 a millor portadista per "Pretty Deadly".[12]

Notes

[modifica]
  1. Ríos, Emma. «Thank you for all the birthday wishes from yesterday, you're all amazing.» (en anglès). Twitter, 02-04-2016. [Consulta: 5 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 David Fernández. «Zona Negativa entrevista a Emma Ríos» (en castellà). Zona Negativa, 05-03-2009. [Consulta: 5 octubre 2020].
  3. «Una dibujante gallega lanza un cómic en el mercado estadounidense» (en castellà). La Voz de Galicia, 09-01-2009. [Consulta: 5 octubre 2020].
  4. «Viñetas desde o Atlántico abre hoy las puertas de sus 14 exposiciones» (en castellà). La Voz de Galicia, 11-08-2009. [Consulta: 5 octubre 2020].
  5. Jiménez, Jesús. «Emma Ríos: "Trabajaba como arquitecto y lo dejé todo para ser dibujante"» (en castellà). RTVE, 01-12-2010. [Consulta: 5 octubre 2020].
  6. «Emma Ríos» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 5 octubre 2020].
  7. «Issue Checklist for Creator Emma Ríos» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 5 octubre 2020].
  8. «Emma Ríos» (en castellà). datos.bne.es. [Consulta: 5 octubre 2020].
  9. «Amadís de Gaula» (en castellà). datos.bne.es. [Consulta: 5 octubre 2020].
  10. «Emma Ríos,Debuxante» (en galleg). culturagalega.gal. [Consulta: 5 octubre 2020].
  11. «Emma Ríos» (en castellà). corunagrafica.com. [Consulta: 5 octubre 2020].
  12. «Los Eisner premian a los españoles Paco Roca y Emma Ríos» (en castellà). el Periódico, 25-07-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • Emma Ríos a Lambiek (anglès)
  • Steiner from Mars, blog de l'autora (anglès)
  • Emma Ríos a culturagalega.org (gallec)
  • Emma Ríos Maneiro a galegos.info (gallec)
  • Emma Ríos, dibuixant, reportatge a RTVE (14/12/2010) (castellà)