Vés al contingut

Encarna Hernández Ruiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Encarna Hernández)
Plantilla:Infotaula personaEncarna Hernández Ruiz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Llorca (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (105 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada154 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugadora de bàsquet, entrenadora de basquetbol Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1936– Club Esportiu Laietà
1943–1944 Club Esportiu Cottet
1944–1953 FC Barcelona Bàsquet
Premis

Encarnación Hernández Ruiz, coneguda com la nena del ganxo (Llorca, Múrcia, 23 de gener de 1917 - Barcelona, 19 de desembre de 2022)[1] fou una pionera del bàsquet femení com a jugadora, entrenadora, àrbitra i fundadora d'equips.[2][3]

Vida

[modifica]

Encarna Hernández nasqué a Llorca el 1917, però als 10 anys la família es traslladà a Barcelona, ja que el seu pare obtingué feina a l'Exposició Universal.[4] Va anar a l'escola de les Salesianes i posteriorment va començar a treballar de modista.[5] Es va iniciar en el bàsquet al seu barri amb 13 anys. Des del balcó de casa, situada al carrer d'Entença, veia un camp de sorra amb una cistella de fusta que el seu futur marit, Jesús Planellas, i els nens del barri havien llogat.[5] Allí feu les primeres encistellades, juntament amb la seva germana petita Maruja Hernández.[5] També practicà altres esports com el ciclisme o l'atletisme. No era gens alta (154 cm.) però aprengué la tècnica que li valgué el renom de 'la niña del gancho', per la facilitat amb què feia aquest tipus de llançament, que consistia a arquejar el braç i donar-se un petit impuls per encistellar.[5][6]

En 1931 va participar en la fundació de l'Atlas Club, junt amb el seu marit, i en fou la màxima anotadora.[7] L'any següent el club es dissolgué i passà a formar part del Laietà, allí tingué d'entrenador Fernando Muscat i va guanyar el primer Campionat de Catalunya de bàsquet femení la temporada 1935-36 sense perdre cap partit.[8] Havia de participar a l'Olimpíada Popular en les proves d'atletisme, però l'esclat de la Guerra civil ho impedí.[9][5] Després de la guerra va jugar en el Club Esportiu Laietà, el Cottet, el Moix Llambés, la Secció Femenina de Barcelona. amb el quals guanyà diversos campionats d'Espanya oficiosos.[10]

El 1944 va fitxar pel FC Barcelona i hi va jugar fins al 1953, retirant-se als 36 anys pel naixement del seu fill. Va tenir una oferta del SEU a Itàlia, però les autoritats franquistes no li van permetre d'anar-hi.[11] Va ser la primera entrenadora d'Espanya; el 1932 dirigí el Peña García de l'Hospitalet i després fou d'entrenadora d'altres equips[6][12] També va ser de les primeres dones a tenir el permís de conduir a Barcelona.[13] En 2016 es va presentar el documental La niña del gancho, de Raquel Barrera Sutorra, que retrata la seva trajectòria.[14] El 23 de desembre del 2020 l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, desplaçant-se expressament al seu domicili, li feu el lliurament de la medalla d'or al mèrit esportiu de la ciutat, el màxim reconeixement de la ciutat en l’àmbit esportiu, que el novembre del 2019 el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat.[15]

Equips on va jugar

[modifica]
  • Atlas Club, Club Esportiu Laietà (1933), Moix Llambés, Club Esportiu Fabra i Coats, Sección Femenina, Peña García, Club Esportiu Cottet (1943), i el seu darrer club fou el F. C. Barcelona (1944-1953),[16][5]

Equips on va fer d'entrenadora

[modifica]
  • Club Esportiu Cottet, Moix Llambés, Sección Femenina de Barcelona, Peña García (1934).[16][5]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 2014: Homenatge de la Federación Española amb altres pioneres del bàsquet femení.[7][17]
  • 2015: Premi a la trajectòria de la Federació Catalana de Bàsquet.
  • 2016: Premi a la trajectòria de tota la vida de la comunitat autònoma i la Asociación de la Prensa Deportiva de la Región de Murcia.[18]
  • 2016: La Niña del Gancho, documental en homenatge.
  • 2016: X Premi Dona i Esport, modalitat Mireia Tapiador de Promoció de l'Esport, atorgat per l'Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament de Barcelona[19]
  • 2020: L'Ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'or al Mèrit Esportiu.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor als 105 anys la pionera del bàsquet femení, Encarna Hernández. Coneguda com «la nena del ganxo», la seva història va agafar volada el 2016 amb l'estrena d’un documental». Diari de Girona, 20·12·22 [Consulta: 21 desembre 2022].
  2. ↑ García, Dioni. «Encarna Hernández, pionera de profesión» (en castellà). La opinión de Murcia, 22-05-2016. [Consulta: 25 novembre 2021].
  3. ↑ Sáez, Faustino. «Encarna Hernández, la niña de los 104 años» (en castellà). El País, 09-05-2021. [Consulta: 25 novembre 2021].
  4. ↑ «La maravillosa historia de Encarna Hernández, "La niña del gancho"». Revista Líderas. Arxivat de l'original el 2017-01-04. [Consulta: 4 gener 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Ribalta Alcalde, Maria Dolors. Dones, esport i dictadura: la memòria oral d'esportistes catalanes durant la primera etapa del franquisme (1939-1961) (tesi). Barcelona: Ramon Llull, 21-01-2016, p. 542-544. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Encarna, 97 años de historia viva del basket». [Consulta: 4 gener 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «La FEB homenajea a Encarna Hernández, en el Foro 2014-AS 'Abriendo camino'». [Consulta: 4 gener 2017].
  8. ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=MUsFPwp1ToU>
  9. ↑ Justribó, Daniel. Feminitat, Esport, Cultura. Pioneres de l'atletisme català, 2014 [Consulta: 23 gener 2017]. 
  10. ↑ «Abuelas de oro - Marca.com». [Consulta: 6 gener 2017].
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.lavanguardia.com/deportes/20170123/413610272153/encarna-hernandez-pionera-baloncesto-femenino-espana.html
  12. ↑ «Encarna Hernández, la niña del gancho». [Consulta: 4 gener 2017].
  13. ↑ Murcia, La Opinión de «Encarna Hernández, pionera de profesión». [Consulta: 4 gener 2017].
  14. ↑ Murcia, La Opinión de «La Opinión te invita gratis al estreno de 'La Niña del Gancho'». [Consulta: 6 gener 2017].
  15. ↑ M., J. «Colau lliura la medalla d’or al mèrit esportiu a Encarna Hernández». L'Esportiu de Catalunya, 24-12-2020 [Consulta: 30 desembre 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 «La Niña del Gancho». [Consulta: 4 gener 2017].
  17. ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=o5QEhEXZRh4>
  18. ↑ «CARM.es - La Comunidad y la Asociación de la Prensa Deportiva premian a los deportistas e instituciones más destacados de 2016». Arxivat de l'original el 2017-01-05. [Consulta: 4 gener 2017].
  19. ↑ «S'entrega el 10è Premi Dona i Esport». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  20. ↑ Web de l'Ajuntament de Barcelona

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Encarna_Hernández_Ruiz&oldid=33105154»