Encyclopædia Britannica

Encyclopædia Britannica
URL	https://www.britannica.com i https://www.eb.com/
Tipus	obra escrita
Eslògan	crescat scientia vita excolatur
Llengua	anglès britànic
OCLC	71783328 i 156863675
Llançament	1768
Estat	Regne Unit i Estats Units d'Amèrica

L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables.

Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle xviii. Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents.

El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.^[1]

Historial d'edicions

Edició	Publicació	Volums
1a	1768-1771	3 vol.
2a	1777-1784	10 vol.
3a	1788-1797, 1801 sup.	18 vol. + 2 supl.
4a	1801-1809	20 vol.
5a	1815	20 vol.
6a	1820-1823, 1815-1824 supl.	20 vol. + 2 supl.
7a	1830-1842	21 vol.
8a	1852-1860	21 vol. + índex
9a	1870-1890	24 vol. + índex.
10a	1902-1903	9a ed. + 9 supl.
11a	1910-1911	29 vol.
12a	1921-1922	11a ed. + 3 supl.
13a	1926	11a ed.+ 6 supl.
14a	1929-1973	24 vol.
15a	1974-1984	28 vol.
16a	1985-	32 vol.

vol. = volums, supl. = suplements

L'onzena edició és considerada com l'edició clàssica de l'Encyclopaedia Britannica, i pertany al domini públic. La primera edició en CD-ROM va aparèixer el 1994.

Les edicions 15a i 16a es poden considerar dues versions de la mateixa edició, només que la setzena conté un índex i actualitzacions menors. Estan precededides de la Propædia, un volum que està concebut com un índex temàtic complementari a l'alfabètic (es va voler substituir totalment un per l'altre però les crítiques dels lectors van obligar a incloure les dues opcions).

La Propædia pretén organitzar el coneixement de manera jeràrquica, com els diccionaris ideològics, i servir de guia per a la lectura d'articles dins una matèria. El dissenyador del pla general és Mortimer J. Adler. L'obra es divideix en deu parts, cadascuna amb diverses subseccions numerades i amb referències creuades, i s'inspira en els "mapes del coneixement" dels il·lustrats.