Enganyapastors pigallat de llet groga
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
Lactarius mediterraneensis  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactarius |
| Espècie | Lactarius mediterraneensis Llistos. i Bellù, 1996 |
.svg){kind=icon}
L'enganyapastors pigallat de llet groga[1](Lactarius mediterraneensis), també anomenat cabra mediterrània,[2] és una lleterola del grup dels enganyapastors. És de distribució mediterrània i creix en boscos de planifolis de la plana.[2]
Morfologia
[modifica][3][4] [5][6][2] Bolet de barret de bona mida, de 4-15 cm de diàmetre; superfície groguenca, no zonada però marcada per abundants depressions circulars o escrobícules de color groc brunenc; més pigat vora el marge.
Làmines cremoses, no s'anastomosen vora la cama.
El làtex o llet és blanc, escàs, i característicament esdevé groc lentament, en pocs minuts; acre.
Cama blanquinosa, llisa tot i que pot presentar escrobícules
Carn blanca al tall, ben aviat groc llimona, especialment sota la cutícula, vora les làmines i la perifèria de la cama, més tard i arreu, rosàcia; al tast, inicialment amarga, ben aviat molt picant.
Hàbitat
[modifica][7]Comú. Tardoral; preferentment en sòls calcificats; des de la terra baixa i el litoral a la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis; principalment vora alzines i carrasques, algun cop en rouredes termòfiles (roure de fulla petita), sovint acompanyades de pins (Pinus pinaster, P. nigra ssp salzmannii) i estepes.
Comestibilitat
[modifica]No és comestible.[2]
Comentaris
[modifica]D'aspecte similar a altres enganyapastors de llet blanca immutable, Lactarius acerrimus i L. zonarius.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Llistosella, J.; Bellú, F. «Lactarius mediterraneensis, a new species from the Mediterranean region». Mycotaxon. Mycotaxon Publications, vol. 57, 1996, pàg. 175-86. ISSN: 0093-4666.
- ↑ Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.
- ↑ «Lactarius mediterraneensis». mycobank.org. International Mycological Association. Arxivat de l'original el 4 March 2016. [Consulta: 24 agost 2012].
- ↑ «Lactarius mediterraneensis». Russulales News Nomenclature. The Russulales News Team. [Consulta: 24 agost 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.