Cadena de transmissió
Una cadena de transmissió serveix per transmetre el moviment d'arrossegament entre rodes dentades.
Història
[modifica]
Encara que s'atribueix la invenció de la cadena de rodets a Hans Renold el 1880, hi ha alguns esbossos de Leonardo da Vinci del segle xvi que ja mostren una cadena amb un rodament de rodets. Al segle xvi Leonardo da Vinci va fer esbossos del que sembla la primera cadena d'acer. Aquestes cadenes probablement van ser dissenyades per transmetre la força de tracció, ja que només comprenen plaques i passadors metàl·lics i accessoris. No obstant això, els esbossos de da Vinci mostren un coixinet de rodets.).[1][2] De fet el 1829 va ser presentada una patent per l'artista gravador i inventor francès André Galle (1761-1844), que va posar en marxa una industrialització a petita escala. En molts llibres tècnics en francès de finals del segle xix i principis del XX les cadenes de corró tipus motocicleta o bicicleta es diuen «cadena Galle» ( chaine Galle ).[3][4][5]
Aplicacions
[modifica]
.png)
- Transmetre el moviment dels pedals a la roda en les bicicletes o del canvi a la roda del darrere en les motos.
- En els motors de 4 temps, per transmetre moviment d'un mecanisme a un altre. Per exemple del cigonyal a l'arbre de lleves, o del cigonyal a la bomba de lubricació del motor.
Hi ha alguns models de motos que empren un cardan per a transmetre el moviment a les rodes. No obstant això, el sistema de cadena dona una certa elasticitat que ajuda a iniciar el moviment, sobretot en pendents. El seu inconvenient és que és fàcil enganxar-se amb ella i és més feble que un cardan. Hi ha un dispositiu anomenat falcon utilitzat per absorbir part de la vibració de la cadena que impedeix la fragmentació de les baules.
Per substituir la cadena també hi ha sistemes hidràulics o per corretja.
En els motors de cicle Otto de 4 temps s'usen cadenes per a l'arbre de lleves des de fa molt temps, però des de l'aparició dels motors SOHC i DOHC per raó del soroll més baix i menor cost que les cadenes i pinyons de distribució, les corretges dentades han anat guanyant terreny per a aquesta funció.
Cada vegada doncs es tendeix més a substituir la cadena de l'arbre de lleves per una corretja, ja que fa menys sorollós el motor. A canvi, cal substituir la corretja amb més freqüència que una cadena i consumeix una mica més de potència del motor. La cadena de distribució, sempre que el seu greixatge i el seu mecanisme tensor funcionin correctament, dura el que dura el motor.
Variants
[modifica]- Cadena tradicional de baules
- Cadena plana
- Cadena Morse.[6][7][8]
- Cadena de rodets
- Cadena de làmines múltiples, emprada en variadors CVT.[9]
-
Cadena convencional usada en transmissió -
Esquema de ternal manual de cadena diferencial. -
Dos ternals manuals de cadena. La cadena de transmissió és convencional.
-
Cadena de rodets doble en la distribució d'un motor. -
-
Transmissió per cadena Morse en una caixa de transferència BorgWarner 4406 (vehicle Ford Expedition 5,4 l).
Equacions del moviment de les cadenes
[modifica]Equacions que descriuen el moviment de les cadenes de transmissió:
Z1.ω1 = Z2.ω2
- Z = nombre de dents
- ω= velocitat angular/revolucions per minut
Referències
[modifica]- ↑ Tsubakimoto Chain Co. The Complete Guide to Chain. Kogyo Chosaki Publishing Co., Ltd., 1997, p. 240. p. 211. ISBN 0-9658932-0-0.
- ↑ «History of Roller Chains.». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 4 novembre 2017].
- ↑ Archives des découvertes et des inventions nouvelles: faites dans les sciences, les arts et les manufactures, tant en France que dans les pays étrangers ... 1808-1839; avec l'indication succincte des principaux produits de l'industrie française; la liste des brevets d'invention, de perfectionnement et d'importation, délivrés par le gouvernement ... et des notices sur les prix proposés ou décernés par différentes sociétés savantes, françaises et étrangères, pour l'encouragement des sciences et des arts. Treuttel et Würtz, 1833, p. 262–.
- ↑ Description des machines et procedes specifies dans les brevets d'invention, de perfectionnement et d'importation, dont la duree est expirée .... Bouchard-Huzard, 1875, p. 5–.
- ↑ Pierre Giffard; Louis Baudry de Saunier Le Cyclisme théorique et pratique. Collection XIX, 2 agost 2016, p. 238–. ISBN 978-2-346-08972-7.
- ↑ Kevin Cameron. Top Dead Center 2: Racing and Wrenching with Cycle World's Kevin Cameron. Motorbooks, 12 novembre 2009, p. 30–. ISBN 978-0-7603-3608-3.
- ↑ Cycle World Magazine, gener 1994, p. 5–. ISSN 00114286.
- ↑ Cycle World Magazine, 1977-01 - 1977-02, p. 1–. ISSN 00114286.
- ↑ Caja de cambios de "variador continuo" CVT (Continuously Variable Transmission)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Eficiència d'una transmissió de cadena Arxivat 2009-04-16 a Wayback Machine.
Part d'{{Automòbil}} i de {{Motor de combustió}} | |
| |
