Vés al contingut

Henri Joseph Anastase Perrotin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enric Perrotin)
Plantilla:Infotaula personaHenri Joseph Anastase Perrotin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1845 Modifica el valor a Wikidata
Sent Lop (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 1904 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Director Observatori de Niça
1880 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Louis-Barthou (1857–1863)
Facultat de Ciències de París Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiFélix Tisserand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Observatori de Niça (1880–) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom (1873–), répétiteur (1865–) Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBureau des Longitudes (1880–)
Observatori de Tolosa de Llenguadoc (1873–1880) Modifica el valor a Wikidata
Company professionalMaurice Prim Modifica el valor a Wikidata
Premis


Asteroides descoberts: 6[1]
(138) Tolosa 19 de maig de 1874
(149) Medusa 21 de setembre de 1875
(163) Erigone 26 d'abril de 1876
(170) Maria 10 de gener de 1877
(180) Garumna 29 de gener de 1878
(252) Clementina 11 d'octubre de 1885

Henri Joseph Anastase[2] Perrotin (19 de desembre de 1845; 29 de febrer de 1904) fou un astrònom francès.[1]

Biografia

[modifica]

Al començament de la seva carrera, ell i Guillaume Bigourdan van ser assistents de Félix Tisserand a l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc. Més endavant es convertiria en director de l'Observatori de Niça des de 1884 fins a la seva defunció en 1904.

Va realitzar observacions de Mart i va intentar determinar el període de rotació de Venus. També va calcular les pertorbacions en l'òrbita de l'asteroide (4) Vesta.[3]

En la literatura de vegades es refereixen a ell com Henri Perrotin i unes altres com Joseph Perrotin encara que es tracta sempre de la mateixa persona. En el cas del Centre de Planetes Menors, els seus descobriments d'asteroides són atribuïts a "J. Perrotin".

Honors

[modifica]

Epònims

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names – (1515) Perrotin. Springer Berlin Heidelberg, 2007, p. 120. ISBN 978-3-540-00238-3 [Consulta: 28 juny 2016]. 
  2. Algunes fonts donen com a tercer nom Athanase
  3. «Minor Planet Discoverers (by number)». Minor Planet Center, 23-05-2016. [Consulta: 28 juny 2016].

Referències

[modifica]

Obituaris

[modifica]
  • (en alemany [1]) AN 165 (1904) 253/254
  • (en anglès) Obs 27 (1904) 176 The Observatory, Vol. 27, p. 175-182 (1904)