Vés al contingut

Enric Pladevall-Vila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enric Pladevall)
Plantilla:Infotaula personaEnric Pladevall i Vila
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEnric Pladevall
1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Artescultura
Premis
I concurs d'escultura pública de Cambrils[1]
Obres destacables

Gran Fus, al Jardí de les Escultures annex a la Fundació Joan Miró
Lloc webpladevall.com

Enric Pladevall (Vic, 1951), és un escultor català.[2]

Biografia

[modifica]

Enric Pladevall va nàixer a Vic l'any 1951. Inicialment format a l'escola municipal de Vic, l'any 1968 cursà estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona,[3] desenvolupant una carrera escultòrica molt prolífica i reconeguda amb diverses beques i premis. La seva trajectòria artística s'ha consolidat tant en l'àmbit nacional com internacional.

La seva obra es troba en enclavaments públics d'arreu del món com Corea, Barcelona, Vic, Manresa, Reus, El Prat de Llobregat o Girona. Algunes de les seves obres públiques més destacades són Androgyne Planet, situat al Centennial Olympic Park d'Atlanta i L'arbre de la Vida del Cosmocaixa de Barcelona. A més, les seves escultures també formen part de la col·lecció de diversos museus i entitats privades, com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Madrid, Museu d'Art Contemporani de Cuenca, la Fundació Juan March, el Lehigh Art Galleries Museum de Pennsilvània, l'Atlanta History Center o l'Urban Redevelopment Authority Collection a Singapur, entre altres.[4]

« L'art és inexplicable, però personalment penso que està íntimament lligat a l'energia, a les emocions, a les tensions […] Considero l'art una forma de coneixement equiparable a la natura, la ciència o el pensament, i alhora en seria la seva expressió sensible. »
— Enric Pladevall[5]

Obra pública

[modifica]

Pel que fa a les seves obres públiques cal destacar l'Arbre de la Vida dins el recinte del CosmoCaixa de Barcelona, Androgyne Planet al Centennial Olympic Park d'Atlanta (USA), i d'altres a Corea, Vic, Barcelona, Manresa, entre d'altres.[6]

L'Olivar

[modifica]

Des de principis del segle xxi, Pladevall ha estat construint a Ventalló un oasi artístic enmig de la natura, una evocació de l'Arcàdia anomenada L'Olivar. Aquest indret és un jardí d'escultures envoltat d'oliveres centenàries i xiprers típics del paisatge de l'Empordà, les quals conformen un discurs coherent i consistent que recull les obsessions i les dèries de l'artista. La unió dels elements artístics amb la natura que els envolta fa que les obres hagin deixat de ser només escultures per adquirir una condició gairebé totèmica, ja que els límits de la forma han estat transcendits per dialogar amb el seu entorn.[7] Una de les obres més destacades d'aquest indret és Tità Amantis (2001-2003), una escultura de fusta d'auró i ferro de nou metres d'alçada.[8][9]

Exposicions destacades

[modifica]

Selecció:[10]

Obra pública

[modifica]

Selecció:[10]

  • 2006 Estela Falç, Plaça del Setge (Cambrils)
  • 2005 Fus Europa, Avinguda Europa (Granollers)
  • 2004 L'Arbre de la Vida, Cosmocaixa (Barcelona)
  • 2001 Organic Presence, Spanish Sculpture Park (Kwangju – Corea)
  • 1999 Gegant del nou mil·lenni, Plaça del Mil·lenari (Vic)
  • 1999 Sereno de can Costa, Centre Cultural Costa i Font (Taradell)
  • 1995 Temple de la Pell, Convent del Carme (Vic)
  • 1994 Contenidor d'Insomnis, Passera del Sucre (Vic)
  • 1990 Planeta Fus, estació RENFE de Girona
  • 1989 Arquitectura III, Convent dels Àngels, Borriana
  • 1988 Paula, Mil·lenari de Catalunya (Manresa)
  • 1988 Gran Fus, Fundació Joan Miró (Barcelona)
  • 1987 Homenatge a Francesc Paracolls, Cementiri de Malla
  • 1986 La Font Mutant, Plaça Àngel Pestaña (Barcelona)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Una escultura d'Enric Pladevall recorda el setge de Cambrils de 1640». Vilaweb, 11-06-2006 [Consulta: 10 març 2014].
  2. ↑ Pladevall Escultures. Vic: Temple Romà, 1992 [Consulta: 13 abril 2013]. 
  3. ↑ «Pladevall, Enric». Art al carrer. Ajuntament de Girona. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 10 març 2014].
  4. ↑ Pladevall. «Pladevall escultures». Arxivat de l'original el 2014-03-06. [Consulta: 13 abril 2013].
  5. ↑ Camps, Eudald «L'Olivar d'Enric Pladevall a la restitució de l'Arcàdia». Bonart, 28-06-2013 [Consulta: 10 març 2014].
  6. ↑ BLOC D'ART D'AQUI OSONA. «BLOC D'ART D'AQUI OSONA». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 13 abril 2013].
  7. ↑ Camps, Eudald «Enric Pladevall: Els tòtems de l'Olivar». eudaldcamps.com, 21-05-2013 [Consulta: 10 març 2014].
  8. ↑ García Albi, Inés «Las musas viven en el Ampurdán». El País, 27-10-2007 [Consulta: 10 març 2014].
  9. ↑ Molina, Ángela «Escultura/escriptura». El País, 11-09-2008 [Consulta: 10 març 2014].
  10. ↑ 10,0 10,1 PLADEVALL. «Pladevall escultura». Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 13 abril 2013].
  11. ↑ L'exposició de l'Espai 10, realitzada a partir d'una beca que va rebre del Ministeri de Cultura, consistia en una escenografia per a la recuperació de l'univers infantil. A la sala es van disposar un seguit de joguines, fetes amb materials de rebuig recollits al carrer amb voluntat de reciclatge sostenible, perquè el públic pogués jugar-hi durant l'exposició
  12. ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Pladevall-Vila&oldid=33795109»