Enric Pertegás Ferrer
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Enrique Pertegás Ferrer 1894 València |
Mort | 1961 (66/67 anys) València |
Altres noms | Marqués de Sade Tramús |
Activitat | |
Ocupació | autor de còmic, il·lustrador, pintor, dibuixant |
Enric Pertegás Ferrer (1894 - 1961) va ser un il·lustrador, pintor i dibuixant d'historietes i de nu femení[2] valencià, pertanyent a la primera generació d'autors de còmic valencià, al costat de Luis Dubón i Juan Pérez del Muro. Ideològicament va ser valencianista i d'esquerres.[2]
Formà part activa de diverses associacions del valencianisme polític com València Nova, Pàtria Nova i Joventut Valencianista fins als anys vint, i va il·lustrar moltes portades de les seues publicacions, com ara el Periódich Regionaliste Quincenal[3] o el Semanari Valencianiste. També va preparar l'escenografia de les seues celebracions més destacades, com l'engalanada del Teatre Eslava l'any 1914 per l'acte d'Afirmació Valencianista.[2]
El crític Pedro Porcel l'emparenta amb els «grans autors catalans, com Junceda, tots ells procedents del modernisme».[4]
Biografia
[modifica]El 1907 va ser proposat com a millor alumne de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i el 1915 accedia a una beca d'estudis junt a Antonio Fillol, Salvador Tusset i José Pinazo.[2] Va participar en la revista València (de duració escassa: 11 números entre el 1913 i el 1914), on feia il·lustracions.[5]
Enric Pertegás inicia la seva carrera com il·lustrador de revistes satíriques en la primera dècada del segle xx. El 9 de juliol de 1914 comença a publicar a La Traca,[6] i entre 1915 i 1916 dirigeix fins i tot el setmanari teatral El Cuento del Dumenche, per a l'editorial de Vicent Miguel Carceller.[4]
Amb el pseudònim de Marqués de Sade o Tramús[7] va publicar a La Traca. Se li atribueix també el pseudònim Fersal, habitual a les revistes de l'editorial Carceller.[1] Tot i ser un habitual de les publicacions de l'editorial Carceller, es va salvar de la repressió franquista en acabar la Guerra Civil, fet que tradicionalment s'explicava per l'ús del pseudònim i perquè els companys no el van delatar.[8][9] Tanmateix, Pertegás va deixar de publicar a La Traca en 1932, tal com diria en l'interrogatori fet per les autoritats franquistes en 1939.[6]
A partir dels anys trenta, treballa per a l'editorial Guerri, primer com a il·lustrador i portadista de fulletons,[10] i després de la Guerra Civil com a dibuixant de quaderns d'historietes: La guerra de los planetas i Ultus, el rey de la selva (1943).[4]
El 1945, dibuixà per a Editorial Valenciana la sèrie Silac, El hombre-león, d'una qualitat gràfica inèdita per a l'època.[11] A partir de la dècada de 1950, utilitzarà el pseudònim Henry.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Fersal a teberosfera (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Baydal, Vicent. «Enrique Pertegás. De la Sicalipsis al tebeo». Valencia Plaza, 01-08-2015.
- ↑ «Fitxa: València nova : periódich regionaliste quincenal». Cataleg.bnc.cat. [Consulta: agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Porcel (2002), 58-61.
- ↑ «Enric Pertegás Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 6,0 6,1 Laguna Platero, 2015, p. 165.
- ↑ Recopilació de Vinyetes de La Chala on, entre d'altres, apareix "Tramús" (castellà)
- ↑ Vicent Miquel Carceller y La Traca (castellà)
- ↑ Nosaltres La Veu «Tal dia com hui del 1940 els franquistes van afusellar l'editor de «La Traca» per publicar caricatures del dictador». Nosaltres La Veu, 28-06-2021.
- ↑ Porcel (2002), 49.
- ↑ Porcel (2002), 102-103.
- ↑ Henry (Enrique Pertegàs) a teberosfera (castellà)
Bibliografia
[modifica]- Laguna Platero, Antonio. Carceller, el éxito trágico del editor de La Traca (en castellà). València: El Nadir, 2015, p. 195. ISBN 978-84-92890-94-1.
- PORCEL TORRENS, Pedro. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. Alacant, 2002. ISBN 84-89929-38-6.