Vés al contingut

Enric De Juan i Berenguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enrique de Juan)
Plantilla:Infotaula personaQuique De Juan

La Ducati amb què guanyà les 24 Hores de Montjuïc el 1983, amb Min Grau i Luis Miguel Reyes (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Enrique De Juan Berenguer Modifica el valor a Wikidata
17 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
resistència (motociclisme) Modifica el valor a Wikidata


Facebook: enrique.dejuanberenguer LinkedIn: enrique-de-juan-berenguer-6b503472 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
TemporadesAnys 70 i 80
MarquesBultaco, OSSA, Ducati
Palmarès en velocitat
24H Montjuïc2 (1983 i 1985)

Enric De Juan i Berenguer (Barcelona, 17 de juliol de 1947), més conegut com a Quique De Juan,[1] és un ex-pilot de motociclisme català que destacà en competicions estatals durant la dècada de 1970 i començaments de la de 1980, especialment en pujades de muntanya i en proves de resistència. Durant aquella època, a més, fou un dels pilots col·laboradors de la revista Solo Moto, on es dedicava a provar nous models de motocicletes de carretera.

El seu fill, de nom també Quique De Juan, es dedicà també al motociclisme i competí en algun Gran Premi del Campionat del Món durant les temporades de 1994 i 1995.[2]

Trajectòria esportiva

[modifica]

Fill d'un pilot de motociclisme, Quique De Juan debutà en competició a la Pujada a la Rabassada, cursa que amb els anys arribà a guanyar en cinc edicions. Participà també en copes de promoció diverses, com ara la Copa Yankee organitzada per OSSA durant el 1977,[3] però els èxits més importants de la seva carrera els obtingué a les 24 Hores de Montjuïc (durant anys, fou un dels participants més populars d'aquesta prova).[4] El 1973 estigué a punt de guanyar-les tot formant equip amb Jaume Alguersuari als comandaments d'una Bultaco 360 (amb la qual marcaren el rècord de voltes de la prova amb moto catalana, 704[5]) tot i que finalment hi acabaren segons.[1] Més tard les guanyà en dues edicions (1983 i 1985),[4] ambdues formant part d'un equip oficial de Ducati, en una època en què els equips eren ja de tres pilots en comptes dels tradicionals dos d'abans.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Alguersuari, Jaume (Director) «Solo Moto Stars. 42 - Enrique De Juan» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 69, 24-12-1976, p. 2.
  2. Latorre, Francisco. «Rainey regresa como director de equipo» (en castellà). elpais.com. El País, 27-03-1994. [Consulta: 4 març 2014].
  3. «1977, XXXI Carrera en cuesta a la Rabassada» (en castellà). motogruptortugas.blogspot.com. [Consulta: 4 març 2014].
  4. 4,0 4,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura Resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 243-250. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. «El Museu de la Moto de Barcelona "resucita" las 24Horas de Montjuïc» (en castellà). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 19-07-2012. Arxivat de l'original el 15 de març 2014. [Consulta: 4 març 2014].