Enriqueta O'Neill de Lamo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Enriqueta O'Neill y de Lamo  27 març 1909 Madrid |
| Mort | 17 novembre 1972 (63 anys) Barcelona |
| Causa de mort | suïcidi |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Activitat | 1940 - 1970 |
| Gènere | Novel·la sentimental |
| Nom de ploma | Regina Flavio |
| Llengua | Castellà |
| Família | |
| Parella | César Falcón José Bernabé Oliva |
| Fills | Lidia Falcón (  ) César Falcón |
| Mare | Regina de Lamo Jiménez |
| Germans | Carlota O'Neill |
| Parents | Carlos Enrique Bayo, fill de la filla |
Enriqueta O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de març de 1909 - Barcelona, 17 de novembre de 1972), va ser una escriptora espanyola sota el pseudònim de Regina Flavio entre 1942 i 1970, que va treballar com a censora del règim franquista[1] Va ser la mare de l'escriptora i política Lidia Falcón, a causa de la detenció de la qual es va suïcidar.
Biografia
[modifica]Enriqueta O'Neill va néixer el 27 de març de 1909 a Madrid. Era filla d'Enrique O'Neill Acosta, un diplomàtic mexicà amb ascendència irlandesa, i de l'espanyola Regina Lamo y Jiménez (àlies Nora Avante), una escriptora, pianista i apassionada defensora del sindicalisme i del cooperativisme i col·laboradora de Lluís Companys. Va tenir una germana també escriptora, Carlota O'Neill (àlies Laura de Noves), a més de diversos germanastres d'un matrimoni anterior del seu pare. El seu oncle Carlos Lamo y Jiménez, va ser el company sentimental de l'escriptora i periodista Rosario de Acuña.[2]
Va treballar com a cantant i actriu. De la seva relació extramatrimonial amb l'escriptor, periodista i polític peruà César Falcón, va néixer la seva filla Lidia Falcón O'Neill. Després de la Guerra Civil espanyola va començar una relació amb el secretari provincial de premsa José Bernabé Oliva, màxim responsable de la censura a Barcelona i carlista.[3] Gràcies a aquesta relació va treballar com a censora cobrant 7200 pessetes anuals [1][1] i obtenen, ella i la seva germana Carlota O'Neill, publicitat de les seves obres literàries pel règim franquista i els seus mitjans de comunicació.[4][5][6]
Per aquestas raons la família de Virgilio Leret Ruiz a Espanya considera a Enriqueta i Carlota O'Neill col·laboradores del franquisme[7]
La seva filla va ser empresonada per propaganda il·legal, i Enriqueta se suïcidà el 17 de novembre de 1972 a Barcelona.
Bibliografia
[modifica]Com a Regina Flavio
[modifica]Novel·les romàntiques
[modifica]- El verdadero amor de Chopin (biografia novel·lada) (1942)
- Un hombre interesante (1942)
- El mañana es nuestro (1945)
- Tras la niebla (1945)
- El tiempo pasa (1946)
- Idilio entre sombras (1947)
- Quimera de amor (1947)
- Alma de Marruecos (1950)
Altres obres
[modifica]- Una mujer frente a su destino (1960)
- Matando siglos en la boca de Aroa (1970)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 CSA. «Enriqueta O'Neill de Lamo trabajó para la censura franquista» (en castellà), 11-08-2017. [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑ Juan Antonio Hormigón; Inmaculada Alvear; Carlos Rodríguez Autoras en la historia del teatro español: Siglo XX (1900-1975). Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 1996, p. 1414.
- ↑ Corresponsalía Barcelona «Ha muerto el periodista José Bernabé Oliva». , 03-01-1960, p. 74 [Consulta: 23 gener 2018].
- ↑ Imperio : Diario de Zamora de Falange Española de las J.O.N.S.: Año IX Número 2205 - 1944 Febrero 04
- ↑ Pensamiento alavés : Año XII Número 3124 - 1943 Abril 06
- ↑ Hoja oficial de la provincia de Barcelona : Época Tercera Número 166 - 1942 Mayo 04
- ↑ CSA. «Petición de justicia: Una calle para el asesinado Virgilio Leret Ruiz y no para el fascista Comandante Zorita» (en castellà), 11-08-2017. [Consulta: 23 gener 2018].