Colibrí bec d'espasa
Ensifera ensifera  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,16 g |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22687854 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Trochilidae |
| Gènere | Ensifera |
| Espècie | Ensifera ensifera (Boissonneau, 1840) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Ornismya ensifera |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El colibrí bec d'espasa (Ensifera ensifera) és una espècie d'ocell de la subfamília dels lesbins (Lesbiinae) dins la família dels troquílids (Trochilidae), l'única del gènere Ensifera Lesson, 1843, que habita a Sud-amèrica.
Destaca per ser l'única espècie d'ocell que té el bec més llarg en relació a la resta del seu cos.[1] Aquesta adaptació li ha resultat beneficiosa per a alimentar-se de flors amb corol·les llargues tals com Passiflora mixta.[2]
Característiques
[modifica]Aquesta au fa entre 13 i 14 centímetres des de la cua fins a la base del bec. El seu bec pot mesurar més de 10 cm i està lleugerament corbat cap amunt.[3] La seva llengua és també inusualment llarga per poder abastar tota la longitud del bec. Hi ha un clar dimorfisme sexual en quan a mida i colors del plomatge. Els mascles són un mica més grossos que les femelles i tenen la cua bifurcada.[4] Els mascles tenen el cap de color bronze rogenc, el dors verd bronze, el ventre verd brillant, la gola verd negrós i la cua de color verd bronze. Les femelles tenen el cap i l'esquena de color similar, el ventre blanc clapejat de verd, una gola de color verd oliva i una vora blanc grisós al voltant de la cua. És un del colibrís més grossos del món, i pot arribar a pesar entre 10 i 15 grams.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]Habita en boscos nuvolosos de muntanya tropicals d'entre 2.500 i 3.500 metres d'altitud de la zona temperada dels Andes, des de Veneçuela fins a Bolívia passant per Colòmbia, Equador i el Perú.[5][6] També es pot trobar en alguns parcs i jardins.[7] Es pot trobar més habitualment en zones amb altes concentracions de passiflores, la seva font principal d'aliment.
Alimentació
[modifica]Aquesta au és una espècie especialitzada que s'alimenta específicament de nèctar de flors, les passiflores, una planta que depèn totalment d'aquesta au. Les seves flors de forma llarga i tubular només pot ser pol·linitzada per aquest ocell.[4][8][9] Aquesta relació mútua permet que la passiflora depengui d'aquesta au per la pol·linització, mentre que l'au obté una font d'aliment de bona qualitat. Per obtenir el nèctar, el colibrí clava el seu bec llarg al tub de la corol·la, beu, retrocedeix i es manté a l'aire uns moments per repetir l'operació. Altres espècies, com els insectes, poden accedir al nèctar de la flor però ho fan perforant la base de la flor i alimentant-se a través del forat en lloc de fer-ho pel tub de la corol·la.[10]
Estat de conservació
[modifica]El seu estat de conservació és poc preocupant per la UICN.[6] El canvi climàtic i la desforestació dels boscos i selves poden arribar a ser una amenaça per l'espècie ja que poden repercutir en una pèrdua del seu hàbitat i una disminució de la seva font d'aliment principal, les passiflores.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Colibrí Picoespada (Ensifera ensifera)» (en castellà). [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Colibrí Picoespada/Sword-billed Hummingbird/Ensifera ensifera» (en castellà). Birds Colombia: 902 especies hoy #UnAvePorDía, 15-02-2017.
- ↑ «Sword-billed Hummingbird - Introduction | Neotropical Birds Online». [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Wiki Aves de Colombia – Universidad Icesi – Cali, Colombia | Pico de Sable» (en castellà). [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ «Colibrí Picoespada - eBird» (en castellà). [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ 6,0 6,1 «The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ «Aves del Ecuador». [Consulta: 12 setembre 2019].
- ↑ Armstrong, Marian. Wildlife and Plants. (en anglès). Marshall Cavendish, 2007. ISBN 9780761477068.
- ↑ Büchert Lindberg, Annika «The fragility of extreme specialization: Passiflora mixta and its pollinating hummingbird Ensifera ensifera». Journal of Tropical Ecology - Cambridge University Press, 22-08-2000.
- ↑ Relationships between hummingbirds an flowers in the Andes of Colombia, 1950.
- ↑ Abrahamczyk, S.; Souto-Vilarós, D.; Renner, S. S. «Escape from extreme specialization: passionflowers, bats and the sword-billed hummingbird». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1795, 22-11-2014. DOI: 10.1098/rspb.2014.0888. ISSN: 0962-8452. PMC: 4213610. PMID: 25274372.
