Escrits Joànics
.png)  | |
| Tipus | subconjunt de literatura |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Autoria dels escrits joànics |
| Format per | Evangeli segons Joan Tercera Epístola de Joan Segona Epístola de Joan Primera Epístola de Joan Apocalipsi |
| Sèrie | |
| Part de | Nou Testament |
Els Escrits Joànics (o Literatura Joanina) són els llibres del Nou Testament atribuïts a l'evangelista Joan, que tradicionalment s'han identificat amb l'apòstol Joan. Aquest llibres són l'Evangeli segons Joan, la Primera Epístola de Joan, la Segona Epístola de Joan, la Tercera Epístola de Joan i l'Apocalipsi.[1]
Context històric
[modifica]Si bé cadascuna de les cinc obres responen a una situació particular, totes parteixen d'unes circumstàncies comunes. La més evident són els conflictes amb els jueus després de la derrota dels jueus per part dels romans i la destrucció de Jerusalem. Quan es formaren els Escrits Joànics, a finals del segle i, s'havia consumat el trencament dels cristians amb la sinagoga. Els jueus se centraren a defensar la seva identitat i s'expulsaren als dissidents.[2]
L'expressió els jueus apareix en 71 ocasions al quart evangeli. Sovint té un sentit negatiu, ja que s'identifiquen als jueus amb els qui van rebutjar Jesús i es van oposar als deixebles expulsant-los de la sinagoga. També indica que els jueus anomenaven natzarens o minim als apòstates o heretges perquè els considerava perillosos. Però no sempre el sentit de l'expressió és negatiu, ja que el cristianisme és vist com la plenitud del judaisme, i hi ha múltiples referències a l'Antic Testament. Les cartes de Joan no reflecteixen tensions amb els jueus, sinó problemes dins la pròpia comunitat cristiana, però a l'Apocalipsi hi ha referències al fet que alguns jueus volien desconcertar els seguidors de Crist.[2]
Els escrits també denoten un context de religiositat gnòstica, que es veia com un perill per als cristians.[3] També indiquen que alguns consideraven que Joan Baptista era superior a Jesús.[4] Els cristians es veien també entre altres perills externs, com la suprestició i l'obligació de donar culte a l'emperador i els déus. Per això explica que a Efes es cremaren llibres de màgia. Per altra banda, a l'Evangeli i les cartes no es perceben dificultats amb les autoritats, però sí a l'Apocalipsi, on es pot entreveure que a mesura que prenia força el culte diví als emperadors, els cristians tenien més dificultats per conservar la fe.[5]
Autoria
[modifica]La varietat de gèneres dels escrits atribuïts per la tradició a Joan ha plantejat històricament problemes sobre l'autoria. Si bé hi ha evidències que l'evangeli i les cartes provinguin d'un mateix autor o autors propers, l'Apocalipsi és un text molt diferent que els anteriors, i per això hi ha dubtes sobre l'autoria.[6] Alguns estudiosos han apuntat a la possibilitat que la tradició hagi identificat erròniament diversos autors anomenats Joan amb la figura de l'apòstol Joan.
Cobra més pes actualment la teoria que tots els textos es refereixen a un ambient vital comú perquè tenen coincidències en el caràcter litúrgic, el tema i el vocabulari, com el fet de designar a Jesús com Logos o la referència al que van traspassar, que només apareix al quart evangeli i l'Apocalipsi. Ambdós escrits coincideixen que Jesús guanya el combat entre els fills de les tenebres i els fills de la llum.[7]
Una altra teoria apunta que els testimonis de la tradició i els trets comuns porten a una comunitat particular que aparegué al voltant de l'apòstol. En aquest sentit alguns autors consideren que els escrits són d'una escola Joànica de l'antiguitat, similar a les de Pitàgores, Plató, Aristòtil o Epicur. Les diverses teories sobre aquesta comunitat coincideixen que hauria tingut les seves arrels en el judeocristianisme, patí l'expulsió de la sinagoga i va assolir una cristologia més desenvolupada a partir d'una visió senzilla del Messies. En qualsevol cas, segons els textos, es tractaria d'una comunitat relacionada amb altres comunitats cristianes, amb consciència de la unitat de l'Església.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Chapa, 2011, p. 38-42.
- ↑ 2,0 2,1 Chapa, 2011, p. 31-34.
- ↑ Chapa, 2011, p. 34-36.
- ↑ Chapa, 2011, p. 37.
- ↑ Chapa, 2011, p. 38.
- ↑ Chapa, 2011, p. 38-39.
- ↑ Chapa, 2011, p. 39.
- ↑ Chapa, 2011, p. 41-42.
Bibliografia
[modifica]
- Chapa, Juan. Introducción a los escritos de san Juan: evangelio, cartas y apocalipsis. Eunsa, 2011. ISBN 978-84-313-2787-3.